Les filigranes amb el cas Kitchen
L’arrencada del judici pel cas Kitchen ha provocat que els programes que carreguen cap a la dreta busquin estratègies narratives i visuals per minimitzar l’impacte sobre el PP. La filigrana més enginyosa va ser la d’Antena 3 Noticias. A l’hora d’obrir l’informatiu van optar per un relat de dispersió: anunciar el calendari judicial de la primavera. Primer feien referència al cas Kitchen, però a continuació recordaven tots els casos que afecten el partit socialista: el de les mascaretes, que es començarà a jutjar aquest dimarts; el del germà de Pedro Sánchez, que s’iniciarà el 28 de maig, i afegien també els casos del finançament del PSOE, de Leire Díez i de Santos Cerdán que encara no tenen data de judici. Feien evident, així, la descompensació de la balança entre el PP i el PSOE. Projectaven el calendari a la pantalla de l’informatiu, i entre els rostres imputats hi destacava, en vermell, el logotip del PSOE. El del PP no sortia per enlloc. Sandra Golpe anunciava: “Intenso calendario judicial que va a reactivar el choque entre PP y PSOE”. Més tard insistia: “¡Esta primavera judicial viene intensíssima!”
A l’hora de centrar-se en el cas Kitchen es feia evident una estratègia visual que ja s’havia repetit al llarg del matí. Per explicar el cas utilitzaven imatges d’arxiu que se centraven, sobretot, en Luis Bárcenas i, una mica menys, en José Manuel Villarejo. A Espejo Público i a El programa de Ana Rosa —amb Quintana de vacances—, van fer el mateix. Les imatges de Bárcenas es repetien en bucle en diferents contextos: sortint de la presó, declarant en un judici, assegut al banc dels acusats, entrant als jutjats o caminant pel carrer amb el seu fill o el seu advocat. Per tant, Bárcenas no semblava l’acusació popular sinó l’imputat principal. En segon terme, la figura de Villarejo era la més utilitzada. D’una manera més fugaç i esporàdica es mostrava Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez i Eugenio Pino, però en la majoria dels casos eren plans més generals que no personalitzaven tant la implicació. A Espejo público, el rostre que ocupava la pantalla gran de darrere la taula de Susanna Griso era el de Bárcenas. A Informativos Telecinco, els plantejaments gràfics de la pantalla continuaven assenyalant Bárcenas com a culpable. "La cocina del PP contra Bárcenas", titulaven amb lletres enormes. I a sota posaven una imatge del tresorer i una altra de Mariano Rajoy. Però amb una singularitat: sobre la fotografia de Bárcenas posaven un rètol en majúscules: CONDENADO.
L’explicació dels fets era correcta i rigorosa, però tota la construcció visual continuava assenyalant el tresorer. Un escàndol estructural que afecta l'aparell d'un partit i les clavegueres de l'Estat passa a tenir una narrativa visual que desvia l’atenció i que ho centra tot visualment en dues figures: Bárcenas i Villarejo. L’elecció no és innocent. Aquesta personificació no es correspon amb la magnitud dels fets que s’estan jutjant i serveix per reduir l’impacte reputacional de la cúpula del govern de Rajoy.