L'esfereïdor documental de la BBC

Durant aquests quatre anys d'invasió russa a Ucraïna hem vist, sobretot, produccions que humanitzaven l’exèrcit ucraïnès, mostrant les atrocitats que patien al front i la supervivència dels civils en ciutats destruïdes. 

Inscriu-te a la newsletter SèriesTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Aquest dimarts la BBC va emetre un documental que centrava l’atenció en l’altre bàndol: The Zero Line. Inside russia’s war. El resultat és esfereïdor, perquè denuncia com l’exèrcit rus ha quedat fora de tota llei i sentit comú. L’han gravat gràcies al testimoni de civils i soldats que, secretament, han enregistrat vídeos per avalar les seves històries. Un d’ells afirma: “El teu adversari és al davant. Però el teu enemic és el comandant que tens al darrere”. Els alts comandaments de l’exèrcit rus condueixen a la mort els seus propis soldats, utilitzant-los com a simple carnassa útil. L’argot militar en diu "tempestes de carn". Per referir-se al sacrifici dels seus homes fan servir la paraula zero: els caps de cada unitat assenyalen cadascun dels soldats que s’han de zeroejar en benefici de la tàctica bèl·lica. El documental inclou imatges captades amb drons on s’observen aquest tipus d’operacions: s'envien grups d’homes a la línia zero –la de contacte amb l’enemic– perquè siguin tirotejats. Així identifiquen les posicions de l’exèrcit ucraïnès i s’asseguren que esgoten les seves municions. La batalla es planteja com una simple qüestió numèrica. Els relats dels testimonis s’alternen amb els vídeos de propaganda que es difonen a través dels mitjans de comunicació russos per captar més homes. Nous soldats que, com és fàcil deduir, també seran enviats contra l’enemic per anar renovant les tropes.

Cargando
No hay anuncios

L’horror del documental no s’acaba aquí. The Zero Line. Inside russia’s war mostra la repressió cruel contra els dissidents. Poden ser humiliats al front si es neguen a matar o a desplaçar-se fins a la línia zero. Hi ha unes imatges terribles d’uns soldats despullats, famolencs i tancats en un pou subterrani enmig del bosc. Els tiren engrunes de menjar per vexar-los. També expliquen com, abans d’aniquilar alguns soldats russos, els prenen la targeta del banc per buidar els seus comptes corrents. Les històries dels civils que s’han manifestat contra la guerra o han denunciat la massacre de Butxa no són diferents. Són detinguts, violats, torturats i condemnats a anys de presó. Algunes d’aquestes accions han estat gravades pel mateix exèrcit per fer-ne vídeos. El testimoni de les seves parelles són tràgics i contrasten amb la felicitat que reflecteixen les antigues gravacions de mòbil d’abans de la guerra. Són russos víctimes del seu país. Un documental escruixidor d’un elevat valor informatiu. La BBC ha sabut aportar, en una data emblemàtica del conflicte, un relat potent. Contrasta amb el criteri pusil·lànime de TV3, que, en el quart aniversari de la invasió russa, va dedicar el Sense ficció a la pel·lícula Tauró,de Steven Spielberg. Una prova dels nivells d’ambició periodística de la nostra televisió pública.