L’esperpèntica entrevista a Mazón a la tele valenciana
Dijous al vespre, a À Punt, la televisió pública valenciana, la periodista Vanesa Sanchis va dur a terme l’entrevista institucional al president de la Generalitat, Carlos Mazón. A les portes del primer aniversari de la tragèdia de la dana, l’espectacle lamentable que van haver de veure els valencians va ser perquè els caigués l’ànima als peus.
L’actitud de l’entrevistadora només començar ja feia témer el pitjor. Vanesa Sanchis semblava espantada. Transmetia una fragilitat televisiva que anticipava el desastre que va venir a continuació. Mazón va començar amb posat de víctima, amb un to greu i la mirada trista, però es va anar fent fort escoltant els seus propis monòlegs. I hem de dir monòlegs perquè Vanesa Sanchis es va limitar a llegir un guió de preguntes i marcar amb el bolígraf, de manera diligent, les que ja havia fet. Una màquina ho hauria fet igual. Ella escoltava immòbil, amb un lleu somriure, i de tant en tant la realització la delatava assentint mentre Mazón li deixava anar el rotllo. “¿Vostè es penedeix d’alguna cosa?”, va començar preguntant-li. La resposta va durar dos minuts i quaranta-un segons. A la segona pregunta, sobre si tornaria a anar a dinar a El Ventorro, Mazón es va esplaiar durant quatre minuts i cinc segons. Cada vegada anava guanyant més terreny a l’entrevistadora, que suposadament era qui havia de tenir el control de la conversa. Aquesta situació es va anar fent més exagerada fins que Vanesa Sanchis va perdre les regnes de la conversa. Ni repreguntes ni interrupcions. Tampoc va posar en dubte cap intervenció de Mazón. L’escàndol va arribar quan la presentadora li va demanar pel procés de reconstrucció. Mazón va oferir una resposta, atenció, de setze minuts i deu segons. Més d’un quart d’hora de dissertació. Fins i tot els equips de producció i realització semblaven haver renunciat a continuar. Van posar Reconstrucció a la part inferior de la pantalla i van deixar de retolar els titulars destacats del que deia. Sanchis semblava una estàtua de cera inexpressiva. Al final de la intervenció, Mazón va admetre que li demanaria dues hores més de programa per ampliar la resposta.
Fins a l’última pregunta, tot va ser un esperpent. L’entrevistadora li va preguntar com defensaria el valencià davant la doble denominació català/valencià. Mazón va fer una comparació inaudita: “Jo tinc una germana que es diu Menchu. I jo em dic Carlos. I tots dos venim de la mateixa arrel. Demanar a la meva germana que el seu nom sigui Carlos/Menchu no té sentit, perquè va en contra de la seva identitat”. Aquest és el nivell. Això sí: Vanesa Sanchis, diligent, va acomiadar el president subratllant que havia de marxar de seguida a Alacant perquè hi havia alerta roja i volia estar pendent de tot el que hi passés. L’altra alerta roja de la nit va ser la de l’entrevista. Després del que vam veure, À Punt hauria de demanar disculpes als ciutadans i repassar els conceptes de periodisme i servei públic.