Ja hi tornem a ser. Tothom indignat en descobrir-se que Facebook, durant una setmana de fa dos anys, va modificar l’algoritme que determina quines notícies dels amics veuen els usuaris a la seva pròpia pàgina, de manera que en un grup de 689.000 usuaris, els d’una meitat només veien notícies de caire positiu i els de l’altra només en veien de negatives. L’objectiu de l’experiment era comprovar si les emocions es poden encomanar mitjançant les xarxes socials, i el resultat demostra que sí: els usuaris tendeixen a adoptar el mateix estat d’ànim de les informacions rebudes i a aplicar-lo en el que ells mateixos publiquen.
L’escàndol, que alguns qualifiquen de manipulació, recorda aquell “Estic indignat! He descobert que en aquest local es juga!” del capità Renault a Casablanca. És veritat que sembla excessiu considerar les condicions d’ús de Facebook equivalents al consentiment informat que cal obtenir dels participants en un estudi científic. I també espanta recordar que Mark Zuckerberg, el dictador d’aquest país virtual que és Facebook -el segon del món en termes de població-, va declarar fa anys que “la privacitat és un concepte passat de moda”.
Però en realitat el cas no suposa cap novetat. Les notícies dels amics que els usuaris de Facebook veuen a la seva pàgina sempre les ha filtrat un algoritme que no és públic. El 2010, dos anys abans de l’experiment que s’acaba de descobrir, Facebook ja va provar -també amb dos grups de 600.000 usuaris; es veu que els científics de la casa tenen debilitat per aquesta quantitat- els efectes d’incloure o no a sota d’un anunci d’invitació al vot les fotografies dels amics que ja havien votat.
Siguem positius. De moment, els catalans ens estalviem els experiments socials: aquesta mena d’estudis s’acostumen a fer sobre la població angloparlant, perquè les eines d’anàlisi digital de sentiments en anglès estan molt més avançades. Qui no es conforma és perquè no vol.