Museus i bancs, poc futur en l'era digital

¿Heu cronometrat mai quanta estona passeu davant de cada quadre quan visiteu un museu? La mitjana són menys de 20 segons. En un estudi publicat el 1928 ja s'analitzaven els factors que influeixen en l'atenció del visitant, que van des de la mida, la posició i la densitat dels objectes exposats fins al cansament físic i la pèrdua d'interès que sorgeix quan ja s'han vist molts objectes semblants. I sembla que els vint segons de mitjana per obra s'han mantingut, ja que Google els citava dilluns, per presumir del minut que passen mirant cada quadre els usuaris del seu Google Art Project, una web que reprodueix unes 40.000 obres d'art de les col·leccions de més 200 museus de tot el món. El quadre més vist d'aquesta galeria virtual és la Nit estelada de Vincent van Gogh, seguit pel Naixement de Venus de Sandro Botticelli, l' Autoretrat de Rembrandt van Rijn, l' Habitació també de Van Gogh i A l'hivernacle d'Edouard Manet. Vés a saber si les pinacoteques físiques tenen els dies comptats davant les imatges digitals d'altíssima resolució.

Però si hi ha un tipus d'establiment que té el futur molt negre és la sucursal bancària. No és casual que la consolidació d'entitats, les reduccions de plantilla i el tancament d'oficines estiguin a l'ordre del dia. Internet i els mòbils porten els serveis financers pel mateix camí que les indústries audiovisual i editorial, i encara amb més motiu, perquè els dipòsits bancaris no han estat mai gran cosa més que dades circulant d'un lloc a un altre. Només dues xifres, aportades per Brett King, autor del llibre Bank 2.0: durant el 1995 el consumidor europeu mitjà va visitar el seu banc en 26 ocasions; en canvi, en tot l'any passat ja només hi va anar 3,2 vegades. I per al 2016 es preveu que per cada interacció física amb el banc en farem 300 de digitals.