La noia de la Pàgina 3, en perill d'extinció

BarcelonaNomés va ser una meditació en veu alta en forma de tuit. Però un tuit de Rupert Murdoch difícilment passa desapercebut. I menys si suggereix que una de les institucions de la premsa popular britànica, la noia (nua) de la Pàgina 3, podria tenir els dies comptats. Responent a una usuària, deia "La Pàgina 3 és tant del segle passat! Potser tens raó, no ho sé. Ens ho estem pensant".

De moment, ja hi ha hagut algun moviment. Fins ara la política editorial era publicar fotografies de noies en topless de dilluns a divendres, i amb biquini els dissabtes i diumenges. Però, des d'aquest anunci, les noies amb banyador de dues peces s'han infiltrat també a les edicions dels laborables.

El moment de dubte de Murdoch va revifar les campanyes online que fa temps que demanen la retirada d'aquesta secció. La més popular acumula 82.000 firmes. "Pareu d'ensenyar noies joves en topless al diari britànic més llegit. Pareu de condicionar els vostres lectors perquè vegin les dones com a objectes sexuals", reclama la petició.

Stephanie Rahn, la primera

Tot i que les noies lleugeres de roba ja apareixien a la pàgina 3 d'ençà que Murdoch, el novembre del 1969, va comprar The Sun per rellançar-lo, el primer nu no va arribar fins al 17 de novembre del 1970, coincidint amb el primer aniversari. La model Stephanie Rahn, de 20 anys, era fotografiada per Beverley Goodway, l'autor de la majoria de les fotos fins a la seva jubilació, 33 anys més tard.

La decisió va ser polèmica -alguns quioscos refusaven vendre'l- però eficient: les vendes es van disparar i els competidors van incorporar seccions similars. Durant els 90 es va introduir el color i els textos van deixar de banda els dobles sentits pretesament graciosos en favor d'una informació més objectiva i freda de les models. Un altre canvi rellevant es va produir el 2003, quan la llei va obligar a elevar l'edat mínima amb què una noia podia aparèixer ensenyant els pits dels 16 als 18 anys. Models com Samantha Fox i Maria Whittaker van començar la seva carrera a la pàgina 3 com a models en topless quan encara tenien 16 anys.

Exportada a mig món

La fórmula d'integrar una noia lleugera de roba (o sense) en un diari de notícies va fer fortuna en molts altres països. Un cas significatiu és el del diari alemany Bild , el de més tirada a Europa, que la col·loca en portada (a la meitat inferior, perquè no es vegi si el diari està plegat).

Al mercat espanyol, com que no hi ha premsa tabloide consolidada, el format s'ha desplaçat sobretot a la premsa més popular, en aquest cas l'esportiva. I, més específicament, a internet. En el moment d'elaborar aquest reportatge, les notícies més vistes al Marca i el Mundo Deportivo tenien a veure més amb l'anatomia femenina que amb la pràctica esportiva. Tots els diaris tenen a internet un apartat específic amb galeries de fotos suggerents de models i nòvies d'esportistes.

També El Jueves oferia setmanalment una Chica del Viernes . Però la revista va publicar-la per últim cop el setembre del 2002. "La secció estava esgotada. Va néixer, de fet, com una paròdia d'aquest tipus de pàgina, amb textos irònics escrits per l'Óscar Nebreda", explica Maite Quílez, directora d' El Jueves . "Les fotos, de fet, ens les venien a pes: eren antigues i tenia una estètica ja aleshores passada de moda".

Amb tot, la seva supressió va ser viscuda de manera traumàtica per molts lectors. "Encara ara de tant en tant algú reclama que torni", explica Quílez. "Suposo que quan la fèiem vint anys enrere encara era un dels primers contactes amb la nuesa per als nostres lectors més joves, juntament amb personatges com la Clara i la Mamen".