Periodistes de grans mitjans occidentals denuncien pressions per aplicar un biaix proisraelià
Treballadors de la CNN, la BBC i capçaleres australianes han fet saber el seu malestar
BarcelonaLa cobertura de la guerra de Gaza està envoltada de polèmica des del seu inici, com també passa amb el conflicte històric entre Israel i Palestina. Aquesta setmana un reportatge del Guardian ha tret a la llum el malestar de part dels treballadors de la CNN per com la cadena està informant sobre la guerra al Pròxim Orient. Alguns periodistes de la televisió nord-americana han assegurat a la capçalera britànica que dins de la cadena hi ha "un biaix sistemàtic i institucional pro Israel". Segons el diari, la CNN té unes directives molt estrictes pel que fa a la cobertura de la guerra de Gaza, entre les quals hi ha la restricció de la perspectiva palestina o de citar Hamàs.
Mentre una part dels treballadors de la CNN asseguren que s'està informant de forma distorsionada, la cadena fa una defensa tancada de la seva cobertura. "Rebutgem totalment la idea que la cobertura que hem fet de les conseqüències de l'atac del 7 d'octubre no hagi sigut justa. Hem buscat de forma activa veus de Gaza i de la perspectiva palestina, inclosa la de Hamàs, a més de veus israelianes, durant els quatre darrers mesos", han assegurat a través d'un comunicat.
Els treballadors que han parlat amb el Guardian, però, remarquen que no s'ha entrevistat cap representant de Hamàs des de l'octubre. "No és periodisme dir que no parlarem amb algú perquè no ens agrada el que fa. La CNN ha parlat amb molts terroristes i enemics dels Estats Units al llarg dels anys. Hem entrevistat Muammar Gaddafi. Fins i tot hem entrevistat Ossama bin Laden. Aleshores, què és diferent aquesta vegada?", diu un empleat de la CNN.
Bona part de les crítiques dels treballadors de la CNN apunten al nou conseller delegat i editor en cap de la cadena, el britànic Mark Thompson, que es va incorporar al canal el 9 d'octubre, dos dies després de l'inici de la guerra. Segons el Guardian, Thompson, que anteriorment havia estat director executiu del New York Times i director general de la BBC, hauria enviat un memoràndum de dues pàgines als treballadors de la cadena indicant-los que quan s'informés del conflicte es tingués en compte el context històric i "sempre es recordés a l'audiència la causa de l'actual conflicte, l'atac de Hamàs i la matança i el segrest de civils". Un dels treballadors de la cadena deia al diari: "¿De quina altra manera ho llegiran els editors que no sigui com una instrucció que, independentment del que facin els israelians, Hamàs és en última instància el culpable? Cada acció d'Israel –tirar bombes massives que arrasen carrers sencers, l'eliminació de famílies senceres– es cobreix de manera que la narrativa resultant és «S'ho mereixen»".
Tensió a la BBC
El conflicte al Pròxim Orient també ha tensat les redaccions de la BBC, tant internament com externament, amb nombroses queixes dels espectadors. Poques setmanes després que comencés la guerra, la televisió pública explicava que havia rebut missatges tant d'espectadors que assenyalaven un biaix proisraelià com espectadors que detectaven un biaix propalestí. Segons Deadline, des del 7 d'octubre la BBC ha rebut 8.000 queixes, dividides pràcticament a parts iguals entre els que consideren que la pública afavoreix les tesis israelianes i els que creuen que dona suport a la causa palestina.
Al gener el director general de la televisió pública, Tim Davie, es va reunir amb part de la plantilla de la cadena per intentar posar remei al malestar per com s'està tractant la guerra de Gaza. La reunió es va fer després que dues dotzenes de treballadors, entre els quals hi havia presentadors veterans, es queixessin que les informacions de la cadena tenen una posició antipalestina. Entre altres coses, es va assenyalar que la cadena utilitza llenguatge "deshumanitzador" quan fa referència als morts de Gaza i que no tracta algunes històries que sí que han cobert mitjans com Channel 4 i Al-Jazeera. Aquesta última cadena feia públic al novembre que havia rebut una carta signada per vuit periodistes britànics treballadors de la BBC –que volien mantenir-se en l'anonimat– que argumentaven que la cadena no està explicant la guerra de manera acurada. En la carta, argumenten que paraules com massacre o atrocitat s'han reservat "només per a Hamàs, emmarcant el grup com l'únic instigador i autor de la violència a la regió, i això és inexacte, però s'alinea amb la cobertura general de la BBC".
Al mateix temps, però, també hi ha treballadors que senten que la cadena té un biaix antiisraelià i Davie també va reunir-se amb ells per adreçar les seves preocupacions. Una vintena de treballadors jueus han presentat queixes per antisemitisme i per les opinions a les xarxes socials de Gary Lineker, que en un post ja esborrat va demanar que no es permetés la participació d'Israel en esdeveniments esportius.
A Austràlia els periodistes també s'han organitzat per cridar l'atenció sobre com s'està cobrint el conflicte. A finals de novembre més de 270 periodistes de mitjans com la televisió pública ABC i de diaris com Guardian Australia i The Sydney Morning Herald van signar una carta en què, entre altres coses, demanaven als editors que exerceixin també fiscalització a les fonts del govern israelià, tal com es fa amb les dels terroristes de Hamàs. "Apliqueu el mateix escepticisme professional quan prioritzeu o confieu en fonts militars i governamentals israelianes no corroborades per donar forma a la cobertura com ho feu amb Hamàs. El govern israelià també és un actor en aquest conflicte, amb proves creixents que està cometent crims de guerra i un historial documentat d'intercanvi d'informació errònia. La versió dels fets del govern israelià mai s'hauria de comunicar textualment sense context ni verificació dels fets. Aquesta és la nostra responsabilitat bàsica com a periodistes”, diuen.
