Quins països estimen Espanya (i quins no) a Eurovisió?

BarcelonaJa fa dotze anys que va morir José Luis Uribarri, l’històric comentarista d’Eurovisió per a La 1, capaç de preveure què votaria cada país, però una cosa el sobreviu: la persistent sensació que la geopolítica del certamen va a la contra de les aspiracions de les candidatures espanyoles. Ara que s’escalfen motors per a una nova nit de cançons i brilli-brilli, el dissabte 17 de maig, és una bona ocasió per repassar algunes xifres i veure si els tòpics de les aliances creuades entre participants de països amics es compleixen.

En els últims vint anys només hi ha hagut dues ocasions en què la representació de l’Estat ha aconseguit colar-se al top 10: ho van fer Ruth Lorenzo, en desena posició l’any 2014 per Dancing in the rain, i també Chanel el 2022, amb SloMo i la seva tercera posició. Casualitat o no, són de la minoria de temes que han incorporat l’anglès, tot i que també ho feia Do it for your lover, de Manel Navarro, l’any 2017, i això no li va estalviar quedar en última posició. En sis ocasions més la delegació de l’Estat ha marxat amb la cua entre cames i ni tan sols ha entrat en els 20 primers.

Una mirada històrica a les puntuacions del certamen permet veure una asimetria evident entre els vots que emet Espanya i els que rep. Itàlia és qui més punts s’ha endut del jurat espanyol des de la seva creació –quan el nombre de països participants era reduït–, però no figura entre els seus cinc principals contribuents. El mateix passa amb Alemanya, segona en vots rebuts d’Espanya i absent del rànquing dels seus cinc primers aportadors. El saldo, en canvi, és positiu amb Portugal: ha rebut 201 punts dels diferents jurats espanyols, i li ha enviat 259 punts de tornada i es converteix així en el seu donant principal, seguit de França (196), Suïssa (192), Bèlgica (169) i Grècia (158).

Si es limita la mirada als últims deu anys, però, s’observa que aquests cinc socis de referència han prestat un suport irregular a Espanya. Només Suïssa li ha donat vots en cinc ocasions, mentre que Portugal, França i Bèlgica ho han fet quatre cops i Grècia només ha passat per caixa en una ocasió (per atorgar cinc vots a Chanel). Entre els grans receptors de vots espanyols, Itàlia li ha correspost dues úniques vegades en l’última dècada, això sí amb 7 i 12 punts per a Nebulossa i Barei, respectivament. Entre els fans dels representants espanyols que aporten vots sense rebre’n en igual mesura hi ha Noruega i el Regne Unit (que han deixat vots cinc cops) i les quatre vegades de països com Armènia, Moldàvia, Albània, Austràlia, Israel i l'Azerbaidjan.

Com a consol, a Espanya li queda el fet que tots els països l’han votat almenys un cop en l’última dècada –gràcies en bona part a Chanel– amb una única i notable excepció: Bielorússia, que va participar al festival fins al 2019 i en va ser expulsada posteriorment per les violacions constants dels principis de llibertat de premsa.

Els mals resultats de l’últim decenni també tenen un responsable per omissió: Andorra. El país pirinenc hi va participar en sis ocasions entre el 2004 i el 2009. En cinc edicions es va imposar la lògica geopolítica i Espanya va rebre la màxima puntuació de dotze punts. Però la seva absència al festival des d’aleshores ha deixat els diferents representants espanyols sense aquesta crossa quasi assegurada.

El sisme del televot

La Unió Europea de Radiodifusió (UER) va sacsejar el sistema de votacions fa uns anys, quan va introduir el televot per fer mitjana amb les valoracions dels jurats professionals enviats per cada país. L’impacte d’aquesta nova fórmula en les possibilitats espanyoles costa de dir, ja que depenent de l’any s’han produït asimetries molt marcades entre l’un i l’altre, però en tots dos sentits.

Per exemple, quan hi va participar Blanca Paloma amb Eaea l’any 2023 va aconseguir 95 punts del jurat, amb 21 països que es van recordar d’ella a les seves valoracions. En canvi, al televot només va aconseguir 5 punts, 3 dels quals procedien de Portugal. La cantant valenciana va acabar en la posició 17 de 26. La tendència contrària la pot encarnar Miki Núñez, que només va aconseguir un sol punt del jurat, provinent de Rússia, però va poder arreplegar 54 punts del televot popular (tot i que això no li va permetre enfilar-se més enllà de la posició 22 de 26).

En algunes ocasions hi ha hagut coincidència. Chanel va aconseguir el seu bronze meritori amb punts tant de jurat com de televot (231 i 228, respectivament). I Manel Navarro també va concitar pràctica unanimitat, ni que sigui per sota: zero punts del jurat i tan sols 5 del televot, un cop més procedents de la sempre fidel Portugal, en una participació que va quedar per sempre marcada pel gall involuntari que va deslluir la seva actuació i que el va fer ingressar en el club dels participants espanyols que han quedat últims a Eurovisió, al costat de Remedios Amaya i ¿Quién maneja mi barca?,l’any 1983, i Lydia amb No quiero escuchar, el 1999.

Per la part alta, al podi hi han pujat Massiel i Salomé, amb La, la, la i Vivo cantando, les úniques primeres posicions obtingudes al llarg dels 68 edicions del certamen, als quals cal sumar les plates de Karina (En un mundo nuevo, 1971) Mocedades (Eres tú, 1971), Betty Missiego (Su canción, 1979) i Anabel Conde (Vuelve conmigo, 1995) i les terceres places de Bravo (Lady lady, 1984) i Chanel el 2022, que trencava així una tirada de vint-i-cinc anys sense una posició d’honor.