Recollir declaracions del rei l’any 2025

La feina dels periodistes, en ple segle XXI, potser ja no hauria de consistir a consignar les paraules que han estat dites per un agent de poder: les xarxes fan que puguin adreçar-se a la parròquia sense intermediaris. Si volem aportar un valor afegit, les hem de descodificar. Si un empresari parla de redimensió cal escriure sense embuts que hi haurà acomiadaments, perquè mai es redimensiona a l’alça. I si un polític parla de rigor pressupostari aleshores toca explicar que es preveuen retallades de serveis públics. 

Hi pensava llegint aquest titular d’El Mundo: “El rei defensa que el vincle d’Espanya amb l’OTAN és «més vital que mai»”. És una manera molt obliqua de demanar que Espanya inverteixi el 5% del seu PIB en defensa, tal com demana Trump. La qual cosa vol dir deixar de gastar diners en protecció social. Que, ves per on, al monarca o al seu entorn no els afecta especialment. Tant que li agrada a El Mundo fer titulars interpretatius i no s’entén com han deixat passar aquest servit en safata: “El rei advoca per desmuntar l’estat del benestar per comprar més armament”. Vivim sota una pluja constant de missatges polititzats que han fet perdre el valor de les paraules. Sentim cada mitja hora que cal-posar-els-ciutadans-al-centre, però cada cop percebem més la política com un teatret de gesticulacions allunyades de l’experiència quotidiana de molta gent. Les necessitats de defensa contra una amenaça prou difusa han ocupat moltes més portades recents que el drama gens potencial dels sense sostre. Si el rei vol posicionar-se des del seu confortable tron sobre aquesta disjuntiva, almenys el periodisme podria complir la funció d’anar més enllà del bla-bla-bla i assenyalar-ne les implicacions.