10 sèries irlandeses, del conflicte armat a la comèdia negra

BarcelonaÚltimament a les plataformes podem trobar un bon grapat de sèries ambientades a Irlanda. Unes quantes parlen del conflicte nord-irlandès, però en d'altres ja és només un record llunyà. Aquesta setmana coincideix l'estrena de dues noves propostes amb accent irlandès però de caràcter divergent: una és un drama històric, mentre que l'altra és una comèdia negra ambientada en l'actualitat. A més d'aquestes dues ficcions, repassem les altres propostes que ens traslladen a l'illa verda i que es poden veure actualment a les plataformes.

Una de les estrenes destacades d'aquesta setmana és un amor prohibit en la Irlanda del Nord dels anys 70, un dels moments més durs del conflicte. La Cushla, una mestra catòlica, s'enamora d'un advocat protestant casat i polèmic perquè defensa joves catòlics acusats d'actes violents. La minisèrie mostra el terror constant que envolta la parella, embolicada en un amor que té tots els números per acabar tràgicament en una Irlanda del Nord marcada per la violència i les suspicàcies. Es tracta d'una adaptació d'un llibre homònim de Louise Kennedy.

El to de l'altra estrena irlandesa de la setmana és molt diferent del de Días de ceniza. La sèrie de Netflix és una comèdia negra amb diàlegs acceleradíssims i situacions absurdes i surrealistes. Les protagonistes són tres amigues que reben la notícia que una quarta integrant del grup, amb qui no tenien contacte des de feia temps, ha mort. Quan arriben a la vetlla comencen a sospitar que potser la seva amiga no està realment morta i comencen una missió esbojarrada per descobrir la veritat. Aquí el conflicte nord-irlandès només apareix de resquitllada, a través de les bromes que fan els personatges.

Com arribar al cel des de Belfast és molt deutora de Derry girls, l'anterior sèrie de la seva creadora, Lisa McGee. En aquesta comèdia les protagonistes són un grup d'adolescents que viuen a la Irlanda del Nord dels anys 90, quan el conflicte encara està latent. Amb tot, els atemptats i la violència no són el centre de les seves vides, sinó les preocupacions normals de qualsevol adolescent. Divertidíssima i frenètica.

La comèdia negra també és el gènere d'aquesta sèrie d'AppleTV+ desenvolupada per Sharon Horgan, una de les guionistes irlandeses més prolífiques. Basada en una sèrie belga, segueix les aventures de cinc germanes arran de la mort inesperada del marit d'una d'elles, un home a qui tota la família detestava. Morts, sororitat i humor negre. La sèrie, que té dues temporades, va rebre nominacions als Emmy en categoria de millor guió i millor actriu (per a Horgan, que també és la protagonista).

Es pot parlar del conflicte nord-irlandès a través d'una comèdia romàntica? The lovers demostra que sí. El Seamus (Johnny Flynn) és un periodista anglès una mica fatxenda que viatja fins a Belfast per fer un programa de televisió. Allà coneix per casualitat la Janet (Roisin Gallagher), una treballadora d’un supermercat que sembla no tenir ganes de viure, una dona sense pèls a la llengua que ràpidament li abaixa els fums. La connexió entre tots dos és tan forta que es plantegen tenir un afer, malgrat que saben que no tenen res en comú i que ell té parella. En el transcurs de la seva relació afloraran les seqüeles emocionals que el terrorisme ha deixat en tots dos. L'actriu principal és també la protagonista de Com arribar al cel des de Belfast.

Blue lights se centra en la vida criminal d'Irlanda del Nord 25 anys després de l'Acord de Divendres Sant, que va significar que l'IRA Provisional abandonés les seves activitats armades i s'iniciés el procés de pau al territori. Les conseqüències del conflicte encara són molt presents en el dia a dia dels nord-irlandesos i tres agents novells de la policia de Belfast ho comprovaran de primera mà. Una sèrie que ha estat comparada amb Line of duty i que té un marcat caràcter social.

Segurament l'escriptora irlandesa més famosa i mediàtica dels darrers anys és Sally Rooney. Del seu llibre més conegut, Gent normal, se'n va fer una adaptació aclamada unànimement per la crítica i que va llançar la carrera de Paul Mescal i Daisy Edgar-Jones. La Marianne i el Connell es coneixen a l'institut i, tot i provenir de contextos molt diferents, inicien una història d'amor intermitent però que s'allarga en el temps. Un amor dels que signifiquen un abans i un després.

Lola Petticrew, l'actriu que ara protagonitza Días de ceniza, es va donar a conèixer amb l'adaptació televisiva del llibre de Patrick Radden Keefe –traduït al català amb el títol No diguis res per Periscopi– sobre la desaparició d'una mare de família nombrosa durant el conflicte armat. En paral·lel, s'endinsa en la història d'una de les membres més destacades de l'IRA, Dolours Price, una jove que va passar de l'activisme pacifista a la lluita armada.

Un dels símbols populars d'Irlanda és la cervesa Guinness. El creador de Peaky Blinders, Steven Knight, s'endinsa en les interioritats de la família que va aixecar l'empresa cervesera i va aconseguir que el seu producte fos conegut arreu del món. La sèrie s'ambienta el 1860 i arrenca amb la mort de Benjamin Guinness, propietari de la cervesera. La seva defunció juga un paper important en el destí dels seus quatre fills: l'Arthur (Anthony Boyle), el més gran; l'Edward (Louis Partridge), el més responsable; l'Anne (Emily Fairn), sovint menystinguda, i el Ben (Fionn O’Shea), que té problemes amb la beguda. A més de les intrigues familiars, la sèrie mostra el context social i polític de l'època a través de l'auge del moviment independentista irlandès.

Segurament la menys reeixida de les deu propostes, aquesta sèrie segueix els passos d'un podcàster especialitzat en true crime que viatja a Irlanda per investigar un crim amb l'ajuda d'una periodista. La ficció barreja personatges inquietants, humor negre i un punt de terror, a més d'un grapat de tòpics irlandesos, com ara monges pertorbadores.