El final de Bin Laden com no l’havíeu vist mai
Fa catorze anys que Ossama bin Laden va morir, abatut a trets per un cos especial de militars nord-americans, en una casa d'Abbottabad, al Pakistan, on vivia amagat amb la seva família i el seu cercle de confiança. Després van llençar el seu cos en un lloc indeterminat de l’oceà Índic. Barack Obama va comparèixer davant dels mitjans per comunicar al món que s’havia fet justícia. I ara Netflix ha estrenat una addictiva minisèrie documental que relata el llarg procés de captura de qui va ser l’home més buscat del món. Tres capítols de cinquanta minuts que construeixen un crescendo narratiu que supera qualsevol thriller de Hollywood. L’últim episodi és apassionant.
Dirigida per Mor Loushy i Daniel Sivan, experts en documentals centrats en actualitat política, Cacería implacable: Osama bin Laden (American manhunt: Osama bin Laden) arrenca amb un resum dels atemptats de l’11-S i de com el govern i els cossos de seguretat dels Estats Units van reaccionar a la tragèdia. Quinze minuts molt ben condensats que ens situen en el punt de partida de la trama: l’anunci oficial de cerca i captura del líder d’Al-Qaeda. El guió es va construint a partir de les declaracions dels principals implicats en la investigació i les persones de l’entorn del president Obama: des dels màxims responsables de la CIA fins a les analistes, passant pel cap d’antiterrorisme del govern i els caps d’operacions. És molt rellevant el paper de l’equip de dones de la CIA que va dedicar-se en cos i ànima a la investigació. Els testimonis donen la cara i els veiem en fotografies que demostren la seva participació directa en el cas. Sempre s’especifica la cronologia i la ubicació geogràfica, perquè els salts en el temps i l’espai del relat són freqüents. L’espectador no queda mai superat per la història. Al contrari, hi ha certa obsessió perquè n’entenguem els matisos i els obstacles, malgrat que seria ingenu pensar que es revelen tots els secrets de la missió. Els protagonistes són entrevistats en entorns confortables i en un context domèstic perquè la història destil·li també emocionalitat per reforçar les implicacions personals, morals i ètiques i generar una èpica pròpia de la narrativa audiovisual nord-americana.
El tercer episodi, el plat fort, és el que ens situa més a prop del moment de la captura, i és quan coneixem els homes que van assumir la missió d’assaltar la casa de Bin Laden, amb les incerteses i els riscos que això implicava. Ens ho explica el militar d’operacions especials que va disparar al líder d’Al-Qaeda. Les imatges captades amb els drons de l’exèrcit nord-americà i amb les càmeres de visió nocturna són impactants. Malgrat que coneixem el final de la història, s’aconsegueix crear una atmosfera de tensió. Ara bé, mai veiem Bin Laden, ni viu, ni mort. Només un dels assessors personals d’Obama explica que ell sí que va veure les fotografies del cadàver.
D’aquesta història se’n podran fer pel·lícules o sèries, però és impossible que tinguin la intensitat que desprèn el relat explicat pels seus autèntics protagonistes i les gravacions reals d’aquells fets.