Preparats per a la nova addicció de Netflix?
The diplomat, a Netflix, és la nova sèrie que no us heu de perdre si us agraden les trames polítiques que van per feina. Sobretot aquelles que connecten amb l’actualitat i que radiografien hàbilment la condició humana, sobretot des del pitjor punt de vista. La creadora és Debora Cahn, vinculada a nivell de guió, producció o producció executiva a sèries com El ala oeste de la Casa Blanca o Homeland. The diplomat té efluvis de totes elles. Però també té ingredients que ens transporten a Borgen o House of cards.
La protagonista és Kate Wyler, que en el primer capítol és nomenada, a contracor seu, ambaixadora dels Estats Units al Regne Unit en un moment molt tens per a tots dos països. Un portaavions britànic ha sigut bombardejat al golf Pèrsic i han mort quaranta-un militars. Wyler ha de fer de mediadora en un conflicte geopolític molt delicat i amb unes aliances molt fràgils, sempre a les portes d’un atac nuclear en què no estan clars ni els sospitosos ni els interessos darrere de cada solució.
Tots els embolics diplomàtics i les tensions polítiques ens ofereixen, a més, un subtext que delata com la perspectiva de gènere afecta les dinàmiques de poder. D’una manera àcida i elegant, The diplomat posa de manifest com els estaments de poder són sexistes i perceben l’autoritat en funció de si qui l’exerceix és un home o una dona. Les dinàmiques relacionals, les influències, les ordres o les intervencions en reunions adquireixen camins molt diferents en funció del gènere dels interlocutors. Això obliga la protagonista a estimular l’enginy i la sèrie ho exemplifica amb escenes amb un guió audaç.
A sobre, Kate Wyler té un altre front obert que suposa una altra capa narrativa molt interessant: el seu matrimoni. El marit de Kate Wyler és un exambaixador de prestigi, bregat al Pròxim Orient, sempre amb el suport de la seva dona com a directora d’operacions. I ara Hal Wyler ha d’assumir amb resignació imposada el rol de consort i acompanyant. La parella fa temps que està en una situació de crisi profunda, però la sèrie reflecteix uns matisos de la convivència que fugen dels estereotips de les agonies matrimonials. Ha desaparegut la passió però queda la comoditat del coneixement absolut de l’altre i el vincle professional. Però, a la vegada, hi ha la desconfiança de si ell està interferint en l’ascens de l’esposa per impulsar-se a un nou estatus de poder.
The diplomat té el pols inquietant del thriller polític, els engranatges dels conflictes, les sospites i les incerteses ben greixats, juga amb l’eròtica del poder amb refinament, el sentit de l’humor subtil el deixa en mans de la capacitat de lectura de l'espectador i té dosis de la tensió sexual no resolta que tant atrapa. És sofisticada en les formes i facilita l’estima pels personatges secundaris. A sobre, té un final de temporada esplèndid i inesperat, d’aquells que et deixen amb l’ai al cor i amb la impaciència d’haver d’esperar la segona temporada.
