El retorn de ‘Futurama’: la tercera és la bona?

BarcelonaDesprés d'una dècada congelada i en silenci com el seu protagonista al primer episodi, Futurama ha tornat a la televisió. Disney+ i Hulu han donat una nova oportunitat a la sèrie d'animació de Matt Groening i David X. Cohen, que a principis dels anys 2000 va convertir-se en un títol de culte per als amants de la ciència-ficció, l'humor estripat i la crítica de l'actualitat. Futurama reviu amb vint episodis nous que configuren la vuitena temporada (l'onzena, segons Hulu, perquè divideix la setena, la vuitena i la novena en dues parts), que donen continuïtat a algunes trames inconcluses de la setena entrega i que a Catalunya ja estan disponibles a Disney+. És el tercer intent de consolidar la sèrie, que acumula una història d'alts i baixos, canvis de cadenes i cancel·lacions al llarg dels últims vint anys, però també un gruix de seguidors considerable i sis premis Emmy (entre els quals el de millor programa d'animació, que va guanyar dues vegades, el 1999 i el 2002).

Considerada la germana petita d'Els Simpson, Futurama va estrenar-se el 1999 a la cadena nord-americana Fox. Aleshores ja feia deu anys que en Homer i companyia havien debutat a la pantalla petita. L'èxit dels personatges de Springfield va empènyer el seu creador, Matt Groening, a idear una altra ficció amb alguns trets compartits, però molts d'altres de diferents. Igual que a Els Simpson, el protagonista de Futurama és un home nord-americà sense gaires aspiracions a la vida. Phillip J. Fry té 25 anys i treballa com a repartidor de pizzes quan, de sobte, és criogenitzat i es desperta mil anys després, el 2999. La sèrie l'acompanya en la seva descoberta pel planeta al segle XXXI, en què els humans conviuen amb mutants i robots. Entre els personatges més representatius de la ficció hi ha la Leela –una dona ciclop que condueix la nau Planet Express i que manté una relació sentimental amb en Fry–, el robot alcohòlic i fumador Bender, el professor Hubert Farnsworth i John A. Zoidberg, el doctor en forma de mol·lusc rosa.

Tots ells reapareixen als nous episodis, que compten amb els guionistes de tota la vida (el mateix Cohen, Patric Verrone, Eric Horsted i David A. Goodman, entre altres) i que revelaran com evoluciona l'amor d'en Fry i la Leela. A l'últim episodi de la setena entrega, els joves havien de passar tota la vida junts després que el món quedés congelat per un estrany experiment del professor Farnsworth. Com és habitual a Futurama, la sèrie aprofita esdeveniments recents per llançar dards contra la societat contemporània, encara que la ficció s'ambienti en un futur llunyà. Als nous capítols, una pandèmia desconeguda causarà estralls a la ciutat i per saber si es té el virus caldrà introduir-se un bastonet pel nas. Alguns personatges s'obsessionaran amb els bitcoins i les criptomonedes i hi apareixerà també la cultura de la cancel·lació i una crítica al consumisme mitjançant l'empresa Mamazon. Tot plegat, amb picades d'ullet als fans, les ja tradicionals referències a la cultura pop, la reaparició d'antigues línies argumentals i també la recuperació d'homenatges mítics com el del Viatge a la lluna de Méliès.

En la versió en anglès, la sèrie també ha reunit tot el repartiment d'intèrprets originals que posen veu als personatges. No ha estat fàcil després de deu anys, sobretot en el cas de l'actor John DiMaggio, que encarna en Bender. En un primer moment no formava part del projecte perquè no s'havia posat d'acord amb la cadena sobre la remuneració. Aprofitant que s'havia anunciat el retorn, nombrosos usuaris van reclamar a través de les xarxes socials que en Bender tingués la veu de sempre. Un mes després, DiMaggio va anunciar que participaria en la nova temporada, tot i que va deixar intuir que no havia aconseguit l'increment salarial que buscava en un principi i que havia acceptat l'oferta "perquè hi havia de dir que sí".

Cancel·lada a mitja temporada

Feia temps que els seguidors més fidels de Futurama en reivindicaven el retorn, però la sèrie es caracteritza, justament, per una història de discontinuïtats i entrebancs amb les cadenes que l'han programat. La Fox va ser la primera d'acollir-la, entre el 1999 i el 2003, quan la va cancel·lar a mitja temporada. Aquell final abrupte, que més endavant la cadena va justificar per la caiguda de l'audiència, va deixar la sèrie en l'aire, amb un bon grapat de trames obertes i cap capítol conclusiu previst. En aquella època Matt Groening va carregar contra la Fox i va dir que no havia promocionat prou Futurama. El cert és que la cadena havia apostat amb força per Padre de familia, que ja destacava en termes de públic, i va deixar de banda la sèrie de ciència-ficció.

Tres anys després, Comedy Central va comprar els drets televisius de Futurama i va decidir donar-hi una segona oportunitat en forma de quatre pel·lícules que més endavant es van dividir en setze episodis i es van convertir en la cinquena temporada de la ficció. Veient que la rebuda d'aquesta operació havia estat fructífera, el 2009 Futurama va tornar a Comedy Central ja en forma de sèrie, amb la sisena entrega. Malgrat els bons pronòstics, no va aguantar gaire: el 2013 la cadena va cancel·lar-la després d'emetre la setena temporada. En aquella ocasió, els creadors de la sèrie van poder pensar un final: en Fry i la Leela es queden sols al món i viuen junts durant dècades, fins que a l'últim moment el professor Farnsworth desfà l'encanteri i els torna al punt inicial del darrer episodi.

Futurama ha estat deu anys desapareguda i, durant aquest temps, han nascut noves sèries d'animació que li fan la competència directa, com Rick & Morty i Bojack Horseman. Ara, el retorn a la televisió de Futurama serà decisiu per determinar si calia recuperar la ficció deu anys després del final o bé si hauria estat millor tancar-la amb aquell capítol en què en Fry i la Leela són feliços eternament.