La sèrie sobre l'heroi americà que defensava l'ús de la tortura

BarcelonaCada diumenge d'estiu, l'ARA repassa alguna de les sèries més polèmiques de la història de la televisió. El cinquè lliurament correspon a 24, la sèrie d'acció que seguia un agent antiterrorista

Va tenir nou temporades i milions de seguidors, però també trames força qüestionables. 24, la sèrie d'acció protagonitzada per l'agent antiterrorista Jack Bauer (Kiefer Sutherland), va ser un fenomen amb bones dosis de polèmiques i crítiques. Entre els seus atractius hi havia l'aposta per la narració en temps real –cada temporada cobria 24 hores consecutives– i la temàtica terrorista, que en el moment de la seva estrena el novembre del 2001, dos mesos després dels atemptats de l'11-S a Nova York, estava de plena actualitat. En un període especialment fosc per als Estats Units, Jack Bauer era l'heroi nord-americà que lluitava contra el terrorisme que acabava de colpejar el país. Els mètodes de l'agent per aconseguir els seus objectius, però, obrien la porta al debat i moltes veus van expressar la seva preocupació sobre els efectes de la violència que mostrava.

Una de les principals polèmiques que va haver d'afrontar la sèrie va ser una suposada defensa de l'ús de la tortura. Si en la primera temporada la violència exercida per Jack Bauer podia ser més o menys justificada o compresa, en les vuit següents ja es feia difícil de pair. A l'hora d'extreure informació, l'agent no tenia límit: podia ofegar, electrocutar o apunyalar els dolents. La inclusió de nombroses escenes de tortura va encendre les alarmes de diverses associacions de defensa dels drets humans, com ara Human Rights First, que alertaven de possibles connexions entre la representació que feia Hollywood dels interrogatoris coercitius i el tracte que rebien detinguts reals dels Estats Units en presons com Abu Ghraib o Guantánamo.

El 2007, quan la sèrie ja anava per la sisena temporada, Tony Lagouranis, un interrogador veterà de l'exèrcit dels Estats Units, va explicar a Reuters que, durant el temps que va servir a l'Iraq, els comandaments demanaven als interrogadors que fossin "creatius". "Vam rebre una ordre general que bàsicament deia que podies fer el que volguessis", va assenyalar Lagouranis a Reuters. "Així que, a falta d'entrenament, perquè no havíem estat entrenats per torturar, vam recórrer al que vèiem per televisió", va afegir.

Aquell mateix any, Lagouranis va ser un dels tres exinterrogadors que van participar en una trobada a la qual van assistir el degà de l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point, representants del grup Human Rights First i productors i guionistes de 24. La intenció de la reunió era demanar als guionistes una representació més realista i acurada de la tortura. Entre altres coses, volien que la sèrie deixés constància que l'ús de la tortura no sol tenir com a resultat l'obtenció d'una informació realment fiable. "La trobada ens va obrir els ulls", assegurava el productor executiu de 24, Howard Gordon. "Realment mai havíem pensat en la tortura com res més que un artefacte dramàtic", va afegir. Així i tot, el productor defensava la sèrie i el personatge. "La nostra opinió és que Jack Bauer fa mal a la gent i, tant si té raó com si no, pateix. 24 és una sèrie de televisió amb els seus propis requisits dramàtics, que són reduccionistes i irreals", argumentava Gordon.

Islamofòbia?

Més enllà de la possible glorificació de la tortura, la sèrie també va ser molt criticada per la seva representació dels musulmans a partir de la quarta temporada (emesa el 2005), quan els principals antagonistes eren musulmans afiliats a un grup terrorista turc. Durant aquella temporada, el Consell de Relacions Islàmico-Estatunidenques va fer pública una queixa en la qual assenyalava que la representació dels musulmans com a terroristes podia "contribuir a una atmosfera en què es concebi com a correcte fer mal i discriminar els musulmans".

Poc després d'aquesta crítica, els representants del consell es van reunir amb la Fox, cadena que emetia la sèrie, per tal d'acostar posicions. Com a resultat d'aquella trobada, un dels capítols de la quarta temporada va començar amb un anunci de servei públic protagonitzat pel mateix Kiefer Sutherland. "La comunitat musulmana nord-americana es manté fermament al costat dels seus compatriotes nord-americans en la denúncia i resistència a totes les formes de terrorisme. Així doncs, si us plau, tingueu-ho en compte quan mireu 24", deia el missatge que va llegir l'actor.

Malgrat aquest gest de bona voluntat, la sèrie va tornar a ser blanc de les crítiques del Consell de Relacions Islàmico-Estatunidenques quan es va saber que els principals antagonistes de la sisena temporada serien, un altre cop, musulmans. Llavors, però, la cadena i la producció es van mostrar menys conciliadors: "Durant les darreres temporades, els dolents han inclòs empresaris anglosaxons en l'ombra, europeus bàltics, alemanys, russos, fonamentalistes islàmics i fins i tot el president (angloamericà) dels Estats Units. Al llarg de la sèrie, cap grup ètnic ha estat assenyalat per ser perseguit o culpabilitzat".