La sorprenent minisèrie que recorda el 'tamarisme' i el cim de la teleporqueria

BarcelonaDe finals dels 90 fins a principis del 2000 la televisió espanyola va viure un terratrèmol anomenat Crónicas marcianas. El programa, presentat per Xavier Sardà, va esdevenir un dels màxims exponents de la teleporqueria i va generar un univers propi format per un bestiari que protagonitzava històries i muntatges sovint surrealistes. Entre totes aquelles criatures catòdiques destacava Tamara, una noia que es presentava com a cantant i que va fer cèlebre el tema No cambié, de dubtosa qualitat musical. Tot aquell món entre la ficció i la realitat és el que recupera ara la minisèrie Superestar, creada per Nacho Vigalondo i disponible a Netflix des d'aquest divendres.

Tot i que Javier Calvo i Javier Ambrossi són només els productors de Superestar, a la minisèrie és fàcil observar alguna de les seves obsessions, com ara la fascinació per la cultura pop espanyola i el desig de redimir figures que han estat objecte de burla o han estat menystingudes per la societat. En aquest sentit, la sèrie es mira amb estima tot un reguitzell de personatges que durant anys han portat al damunt l'etiqueta de freaks i als quals s'ha vist com ninots televisius. De fet, alguns d'ells van acabar protagonitzant Frikis buscan incordiar, una pel·lícula en què Javier Cárdenas, que havia estat col·laborador de Crónicas marcianas, treia rèdits de les misèries de tots ells.

Exercici de transformació

Una de les claus per transportar l'espectador a aquella època és la caracterització dels actors, que es metamorfosen en uns personatges físicament molt reconeixibles. Ingrid García-Jonsson, amb una perruca caoba, es posa en la pell de Tamara, mentre que Secun de la Rosa és Leonardo Dantés, que es passejava pels platós reivindicant-se com a compositor i que es va fer popular gràcies al tema El baile del pañuelo. El repartiment el tanquen Carlos Areces, Julián Villagrán, Pepón Nieto i Natalia de Molina, que interpreten respectivament Paco Porras, Arlekín, Tony Genil i Loly Álvarez. Un altre dels personatges fonamentals de la història és Magarita Seisdedos, mare de Tamara i la seva principal defensora. Durant els anys de la teleporqueria es va estendre la llegenda negra que dins la bossa de mà hi duia un totxo per pegar als paparazzis que perseguien la cantant.

La sèrie de Vigalondo compta amb el vistiplau de l'antiga Tamara, ara coneguda com a Yurena, que va ser present en la presentació oficial de la producció. Durant l'esdeveniment, va aprofitar per agrair a García-Jonsson la seva feina interpretativa. Per la seva banda, l'actriu també va tenir bones paraules per a la cantant: "Tant de bo aquesta sèrie li doni l'amor que no va rebre en el seu moment. Crec que quan una persona confia en tu perquè expliquis la seva vida en una ficció esbojarrada, l'únic que pots fer és tornar-li amor".

Mentre tots els personatges principals tenen el nom i l'aspecte de la vida real, la sèrie es pren llicències amb Crónicas marcianas, Xavier Sardà i altres programes per on van passar totes aquelles criatures televisives. En la ficció, l'espai de Telecinco és rebatejat com Tiempo de marte, Sardà com a Joaquín Sardana i Gestmusic, que produïda el programa, es diu Jusmusic.

Superstar no és una minisèrie arrelada a la realitat sinó que es mou en un terreny oníric i màgic. Quan Margarita Seisdedos veu amb preocupació com Tamara s'endinsa en un món que li sembla perillós acaba vivint en una pensió on totes les hostes són mares de filles desagraïdes. En el seu periple per convertir-se en un compositor d'èxit, Leonardo Dantés es desdobla com si fos Dr. Jekyll i Mr. Hyde. La producció consta de sis episodis, cada un escrit des del punt de vista d'un personatge diferent.