Vuit sèries apocalíptiques que recorden l'apagada d'aquesta setmana

BarcelonaSe sol dir que la realitat supera la ficció, però en una època en què ens hem fet un fart de veure sèries apocalíptiques moltes de les coses que es van viure durant l'apagada d'aquest dilluns ja les havíem experimentat a través de la pantalla petita. Repassem vuit ficcions que, d'una manera o d'una altra, poden teletransportar-nos a les angoixes patides amb la fallada generalitzada de l'electricitat.

Estrenada el 2022 a Movistar+, la minisèrie antològica Apagón sembla avui premonitòria. Aquesta ficció és l’adaptació a pantalla d’un pòdcast que especulava sobre quines serien les conseqüències d’una gran apagada elèctrica, en aquest cas causada per una tempesta solar de gran magnitud que inutilitza totes les instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions a Espanya. Formada per cinc episodis independents, però interconnectats, la sèrie se centra en aspectes concrets com la gestió d’emergències en hospitals plens a vessar o la solidaritat veïnal als barris populars. Cinc directors de renom van dirigir cadascun dels capítols: Rodrigo Sorogoyen, Raúl Arévalo, Alberto Rodríguez, Isaki Lacuesta i Isa Campo.

A partir d’una idea original de Jo Nesbø, la televisió noruega va produir aquesta sèrie l’any 2015, per explicar les conseqüències d’una ocupació de Noruega per part de Rússia –amb l’aquiescència de la UE– per motius energètics: un huracà catastròfic ha deixat Europa sense gas i petroli, així que cal garantir la restitució del servei al continent. D’alguna manera, la ficció anticipava els escenaris de crisi energètica i apagades com a eina d’ingerència política. Consta de tres temporades i Netflix la va incorporar al seu catàleg. En el seu moment va ser la sèrie més cara produïda mai al país, amb un pressupost d’uns 12 milions d’euros. El rerefons polític va irritar el Kremlin, que va protestar a través del seu ambaixador a Noruega, recordant que el nord del país va ser alliberat dels nazis per l’exèrcit rus. Els polítics ecologistes també surten mal parats en una sèrie que, malgrat les derivades polítiques, funciona sobretot com a thriller.

Una sèrie d’explosions nuclears als Estats Units ha sembrat el caos al país. Una de les ciutats que ha quedat afectada –i aïllada– és la fictícia Jericho, a l’estat de Kansas. No té accés a energia ni comunicacions, de manera que els seus habitants han d’entomar unes dures condicions de supervivència. Entre els temes que explora la sèrie hi ha la recerca d’informació enmig de la rumorologia, l’escassedat de recursos, l’ordre públic i, com sol ser habitual en l’audiovisual americà, el valor de la família com a últim refugi. Emesa originàriament a la CBS, el fil conductor de la sèrie és el personatge de Jake Green, el fill de l’alcalde, que torna a Jericho després de cinc anys d’absència en companyia de males influències. La sèrie va tenir unes audiències discretes, però al mateix temps va generar un culte potent, que va aconseguir fins i tot que la reviscolessin després de la cancel·lació al final de la primera temporada.

Les pel·lícules de catàstrofes nord-americanes acostumen a fer servir grans efectes especials per mostrar el poder devastador d’un huracà, un meteorit o una inversió magnètica. A Europa, potser per la manca de pressupostos, les propostes solen ser més austeres. És el cas d’El col·lapse, una sèrie francesa que examina la vida després d’una crisi general la naturalesa de la qual no acaba de quedar clara per a l’espectador. Rodada fonamentalment amb plans seqüència llargs, cada episodi se situa a una distància més gran des del dia D, començant per dos dies i fins a arribar a mig any després, quan encara no s’ha pogut restituir la normalitat. El deteriorament de l’equilibri social es va fent cada cop més palmari, com en l’episodi que se centra en la crisi d’abastiment en una benzinera, un dels més aplaudits. L’últim capítol, en canvi, viatja al passat i revela què va passar cinc dies abans del desastre. La sèrie va ser doblada al català per TV3.

Allunyada del realisme i ambientada en un futur postapocalíptic, Fallout mostra un món en què la lluita pels recursos és la norma a conseqüència d'una catàstrofe nuclear. Una de les protagonistes de la sèrie és la Lucy (Ella Purnell), que ha viscut tota la vida en un refugi antinuclear dissenyat per donar cabuda a una societat perfecta, autosuficient i d'estètica retro. La noia es veu forçada a sortir a l'exterior quan el seu pare, un científic eminent, és segrestat. El món més enllà del refugi és àrid, violent i estrany: hi ha tant cowboys fantasmagòrics com soldats robòtics. Una de les estrelles de la sèrie és Walton Goggins, ara molt de moda per The white lotus.

Una de les darreres estrenes de Netflix sembla quasi una profecia del que va passar aquest dilluns a la península Ibèrica, tot i que en el cas de la ficció les conseqüències són especialment tràgiques. A Dia zero, protagonitzada per Robert De Niro, un ciberatac a les infraestructures dels Estats Units provoca un col·lapse energètic que produeix milers de morts al país. L'expresident George Mullen (De Niro) és triat per dirigir la comissió que ha d'investigar què ha passat i ha de posar fre al discurs populista que impera al carrer després del ciberatac. La història, que funciona com un recordatori de la dependència que tenim d'internet i dels sistemes de seguretat, es barreja amb íntegres polítiques.

El gran èxit de Max tant pot servir com a metàfora de la pandèmia com de l'apagada d'aquesta setmana. Basada en un dels videojocs més famosos de la història, The last of us ens mostra un món en col·lapse arran d'un misteriós fong que converteix les persones en una espècie de zombis. A través del Joel i de l'Ellie, que es troben i s'uneixen per sobreviure en un ambient hostil, descobrim les diferents maneres en què els humans s'organitzen per fer front a una amenaça quasi invisible que pot posar fi a les seves vides.

La ficció postapocalíptica és un dels gèneres que més agrada a les plataformes. Justament aquest dimecres Netflix n'estrena una de les més esperades, l'argentina El eternauta. La superproducció, que compta amb l'estrella més internacional del país, Ricardo Darín, adapta un còmic de ciència-ficció argentí d'Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López que es va començar a publicar a finals dels anys 50 i que és un autèntic referent.

Molt en la línia de les ficcions distòpiques que tant triomfem en la pantalla petita, la minisèrie arrenca quan una nit d'estiu la ciutat de Buenos Aires viu una nevada mortal que acaba amb part de la població i deixa milers de persones aïllades. Juan Salvo (Darín) i els seus amics inicien una lluita desesperada per sobreviure i pel camí s'adonen que la tempesta és l'inici d'una invasió d'éssers d'un altre planeta. El eternauta és un projecte monumental. Durant anys s'ha intentat portar la història a la pantalla, però fins ara no s'ha pogut materialitzar. La sèrie argentina es va anunciar el febrer de 2020 i el procés de creació ha sigut llarg: dos anys de desenvolupament del guió; quatre mesos i mig de preproducció; 148 jornades de rodatge a Buenos Aires i més d'un any i mig de postproducció.