Entrevista
Mèdia26/11/2022

Albert Cuesta: “TikTok és el doble d’addictiu que Instagram i Facebook, i el triple que Twitter”

Periodista especialitzat en tecnologia

Va néixer l’any que IBM va combinar una màquina d’escriure amb una cinta magnètica que emmagatzemava allò que s’escrivia. N’hi van dir processador de textos. Era el 1960. Albert Cuesta viu a Cardedeu però està connectat, digitalment, amb el món. Té 12 adreces de correu electrònic, se li pot escriure per Signal, per Telegram o a través de SMS, però no vol saber res de WhatsApp. Si li telefones, respon des d’un Samsung que no és l’últim model. Es considera més tecnòleg que tecnòfil. És un estudiant de telecos fent de periodista. Tenim la sort de llegir-lo a l’ARA des del primer dia. Informa de les primícies, esbudella els nous ginys i opina sense embuts. Sempre, això sí, amb coneixement de causa. Les companyies tecnològiques el temen i el respecten. És la gràcia de no casar-se amb ningú. Gràcies a la seva brega i tossuderia, fa anys que tenim Twitter en català.

Com pot ser que un periodista que està especialitzat en tecnologia no tingui WhatsApp?

— Perquè és un producte que forma part del complex xuclador de dades Meta, conegut perquè el seu amo és Mark Zuckerberg. I jo no vull que aquest xuclador de dades xucli les meves.

Meta és WhatsApp, Instagram, Facebook i Oculus. ¿La riquesa del negoci de Zuckerberg és xuclar les dades de la gent?

— Absolutament. La gent la coneix per aquestes quatre xarxes socials, però el seu negoci és d’agència de publicitat. És una de les dues grans agències de publicitat digital. L’altra és Google, que és igual de xucladora.

Què és més preocupant, que els regalem el nostre temps o que els regalem les nostres dades?

— Totes les plataformes digitals viuen de la publicitat. I la fan molt atractiva i eficient perquè ens coneixen molt. Hi ha dos nivells de xoc. El de Twitter, TikTok, Apple o Amazon, que coneixen bé els seus usuaris i els ofereixen serveis dins d’aquella xarxa. I el de Meta i Google, que xuclen dades per a les seves pròpies plataformes i també per a tercers que els fan servir com a majoristes de publicitat. 

Cargando
No hay anuncios

¿Però per què diferencies entre Google i Facebook? 

— La diferència és que el retorn que tu n’obtens a canvi de servir-los les teves dades és molt diferent. Google ens posa al nostre abast tot el coneixement que hi ha al món, digitalitzat. O ens dona un servei com Google Maps, que és la manera més ràpida, fàcil o barata d’anar d’un lloc a l’altre. ¿Meta què ens dona a canvi de les nostres dades? Dulceida. Poder xafardejar què fa la teva exparella, amb qui surt ara, els grups de pares de WhatsApp de P3... La compensació és molt diferent.

¿Però les dades personals de qui són? 

— Al món hi ha dos grans models d’utilització de dades. Un és l’americà, que considera que les dades són de les empreses. Un cop capturades, saben més de tu que tu mateix. L’altre model és la Xina, on les dades són de l’estat. Europa està intentant situar-se a mig camí i fer que les dades continuïn pertanyent al ciutadà, i que sigui ell qui decideixi a qui les cedeix. 

Els últims dies hem parlat molt d’Elon Musk, però pel que dius Zuckerberg és més tòxic que Musk.

— A mi m’ho sembla. Musk és un personatge i se’n faran tesis doctorals i llibres... Bé, ja n’hi ha. Musk té un comportament aparentment erràtic, però el que fa aquestes últimes setmanes a Twitter té bastant sentit empresarialment.

Cargando
No hay anuncios

Ara hi anirem. I Zuckerberg?

— Francament, crec que Zuckerberg és una mala persona. Ell i el seu entorn, perquè aquesta gent van amb una cort, són males persones. Si no, no s’entenen alguns casos.

Les presidencials nord-americanes del 2016. A través de Facebook i Cambridge Analytica sostreuen dades a 87 milions de persones i les passen al Partit Republicà. Com se n’ha sortit d’aquell escàndol?

— Entre d'altres, se n’ha sortit perquè va guanyar el seu, Donald Trump. Però hi ha altres casos en els quals Meta ha fet coses lletges. Per exemple, s’ha descobert que els responsables d’Instagram sabien que Instagram tenia efectes nocius sobre l’autoestima de noies joves i no van fer res per arreglar-ho. S’ha sabut que, en el genocidi de Birmània, Facebook no va fer res per aturar la incitació a les massacres dins de la seva plataforma. 

Entre els 11.000 acomiadaments a Meta i els milers de despatxats a Twitter, ¿ha esclatat la bombolla tecnològica?

— No seria tan radical. En l’últim trimestre totes les grans tecnològiques han facturat més que el mateix trimestre de l’any anterior, però han guanyat menys diners. En el cas de Facebook, és pitjor. Meta ha perdut un 70% del seu valor a borsa des de principis d'any. 

¿Van pensar que el creixement exponencial que van tenir amb la pandèmia duraria sempre?

— Aquesta és una de les raons. Creien que tot el món continuaria connectat, i no ha estat així. A l’Estat l’índex de teletreball va arribar a ser del 20%. Ara només el 10% de la gent teletreballa.

Cargando
No hay anuncios

¿És o no el final de cicle de Silicon Valley?

— És el final d’un cicle. Periòdicament hi ha acomiadaments massius. Quan Satya Nadella va aterrar a Microsoft, el 2014, el primer que va fer va ser polir-se uns 18.000 treballadors. Quan Steve Jobs va tornar a Apple va carregar-se el 30% de la plantilla i el 70% dels projectes en marxa. El que passa amb Twitter, per exemple, és que realment Musk està fent neteja i està fent un Twitter nou.

Elon Musk va comprar Twitter per 44.000 milions de dòlars. ¿Tancarà una cosa que li ha costat tants diners? 

— No. Vaja, per més diners que tinguis, no els llences d’aquesta manera. El que està fent és un Twitter diferent.

Per què l’amo de Tesla s’ha comprat Twitter?

— Ell va dir que era partidari radical de la llibertat d’expressió i considerava que Twitter, que era la seva plataforma preferent, no la respectava prou. Quan Musk va comprar les primeres accions, tenia 80 milions de seguidors a Twitter, ara en té gairebé 120. 

En dos mesos ha pres moltes mesures: acomiadar molts treballadors, expulsar seguidors, cobrar pel verificador del perfil...

— I després deixar de cobrar i després tornar a cobrar. Musk reaccionava d’una manera espontània a la preocupació dels anunciants, que, tornem al principi, són el que se suposa que ha de sostenir Twitter. Vull dir que les empreses grans, coca-coles i tota aquesta gent, van dir: “Ui, ui, aquest tio està canviant Twitter. Potser no ens interessa estar aquí. De moment aturem les campanyes publicitàries”.

Cargando
No hay anuncios

Per tant, fins ara, en què s’ha equivocat Elon Musk a Twitter?

— Ha explicat massa coses del que pretén fer. Ha donat pistes que poden semblar erràtiques. Ell fa moviments i, quan li arriba alguna indicació que allò no funciona, rectifica ràpidament. Això dona la imatge que no sap on navega, però jo crec que sap bastant bé on va.

¿El nou Twitter que està creant ens agradarà més que el que tenim?

— Depèn. Que Twitter continua funcionant amb modificacions, collonut. Que Twitter deixa de funcionar... Què hi farem? També molt bé. Saps què passa? Que Twitter està sobrevalorat en el sentit que ens interessa molt a periodistes i polítics, que són les dues parròquies que el fan... Pensa que, de tots els tuits, el 90% els escrivim el 10% dels usuaris. 

Et cito: “Menys rondinar per Musk i Twitter i més educar la gent per un timeline menys tòxic”. Què vols dir?

— Periòdicament sentim tertulians de ràdio: “No, jo he deixat Twitter perquè m’assetjaven...” De debò? Són una mica les reines del drama. Twitter té prou eines perquè tu tinguis un timeline perfectament ajustat al teu interès i sense rebre contingut nociu. A veure, això no evita que la gent et digui el nom del porc.

Pots no veure-ho.

— Pots evitar veure-ho. En aquestes plataformes tothom té dret a dir-te el que vulgui, però jo no tinc cap obligació ni d’escoltar-ho ni molt menys de respondre’t.

Cargando
No hay anuncios

Ja fa quatre anys que vas escriure sobre Mastodon a l’ARA. Què és Mastodon?

— La gent l’està presentant com el lloc on van els refugiats de Twitter. És un Twitter alternatiu amb uns aspectes tècnics interessants. A diferència de Twitter, Facebook o TikTok, està descentralitzat. Tu et muntes un Mastodon, un servidor a casa o a l’empresa o a l’associació o club esportiu, i allà dones d’alta usuaris. Queda a cavall entre Twitter tal com el coneixem i un grup tancat de Telegram o de WhatsApp. Ara, parlem de menys de cinc milions d’usuaris a Mastodon, comparats amb els més de 200 de Twitter. Un altre ordre de magnitud. 

¿TikTok és igual de nociu?

— TikTok em sembla terrible, perquè és extremadament comercial i superficial. I a més té un algoritme molt hàbil aprenent què és el que t’interessa. Tu no tens control sobre el que veus. La gent entra a TikTok i veu el primer vídeo i després n’hi van sortint d’altres. I què passa? Que és tan addictiu que la permanència a TikTok es multiplica. Els usuaris s’estan més de 90 minuts al dia enganxats a l’aplicació. Això és més del doble que a Facebook i a Instagram, i més del triple que a Twitter. Vol dir que tant Twitter com Facebook tenen un problema, perquè com més estona hi ets, més anuncis veus.

Cisco ha decidit instal·lar un centre de disseny de xips a Barcelona. Van dir que l’havien triat perquè la ciutat és un pol tecnològic important. Ho som?

— Fins ara, no. Ara ho començarem a ser, però per un motiu del tot diferent. 

Per quin motiu?

— Fa poques setmanes s’ha obert a Sant Adrià de Besòs una estació d’aterratge de cables submarins. Són els que transporten el 90% de les dades que circulen pel món i fins ara no n’hi havia cap d’internacional que travessés Catalunya. Ara n’ha aterrat un, propietat de Meta, per cert, que és el cable submarí més llarg del món. Fa quaranta-cinc mil quilòmetres i toca 30 països. Surt del sud de Gran Bretanya, toca Lisboa, fa la volta a tot l'Àfrica, canal de Suez, travessa el Mediterrani, Marsella i Barcelona.  

Cargando
No hay anuncios

¿I per a què serveix?

— Per connectar els 3.000 milions de persones que no tenen internet al món. Els interessa que hi hagi més usuaris de Facebook, perquè puguin consumir anuncis de les seves pàgines. El fet que arribi a Barcelona vol dir que al voltant d’aquesta instal·lació es crearan centres de dades de les grans tecnològiques. 

Som en ple Mundial de futbol. A la gent que ha arribat a Qatar els han obligat a descarregar-se una aplicació oficial al seu telèfon. Aquesta aplicació els espia? 

— Sí, sí, els espia. Alemanya, França i Noruega han dit als seus ciutadans que vagin a Qatar que no instal·lin aquesta aplicació i, que si es veuen amb l’obligació de fer-ho, que portin un mòbil buit només per això.

QÜESTIONARI HALSMAN

¿El món sense Twitter seria millor?

Cargando
No hay anuncios

¿Polítics i periodistes viuen massa pendents de les xarxes socials?

¿El català de l’any és John Hoffman?

Quan acceptarà Espanya un referèndum acordat i vinculant?