Trump redobla amb noves amenaces la seva croada contra els 'late shows'

BarcelonaLa partida de caça contra els presentadors de late nights no s’atura. Donald Trump va celebrar la cancel·lació del programa de Stephen Colbert (efectiva al juny) i la suspensió indefinida de Jimmy Kimmel, però la restitució d’aquest últim presentador l’ha fet redoblar les seves amenaces contra els còmics de la televisió nocturna. A més, el president americà ha deixat clar quina considera que és la següent peça que hauria de caure de la graella. Es tracta de Seth Meyers, presentador del late late show de la NBC, és a dir, el segon espai d’aquest format que emet la cadena, just després del de Jimmy Fallon (a qui també li ha desitjat la mort professional).

“Grans notícies per a Amèrica. El xou de Jimmy Kimmel, ensorrat per les audiències, ha estat cancel·lat”, escrivia la setmana passada Trump a la seva xarxa social Truth. “L’enhorabona a l’ABC per tenir el coratge de fer el que calia. Kimmel té zero talent i pitjors audiències, fins i tot, que Colbert, si això és possible. Això deixa sols Jimmy i Seth, dos perdedors totals, a la cadena de Fake News NBC. I les seves audiències són també terribles. Som-hi NBC!!!”.

Aquest era l’enèsim missatge del president contra el presentador, que va acabar resultant poc profètic, ja que la cadena –propietat de Disney– va acabar aixecant-ne la suspensió al cap d’uns dies. Les crides al boicot s’apunten com a motiu per a la rectificació: el preu de l’acció de Disney va caure un 2% en els dies posteriors a la polèmica. I si la cadena australiana ABC va reportar haver rebut centenars de correus de queixa, tot i no tenir cap relació amb ells, és fàcil dimensionar el volum de pressió que deu haver rebut el canal americà.

La decepció de Trump pel retorn de Kimmel era evident, com va deixar escrit a la Truth Social. “No em puc creure que li hagin tornat la feina (...). A la Casa Blanca li van dir que l’havien cancel·lat. Alguna cosa ha passat des de llavors, perquè la seva audiència ha desaparegut i el seu talent mai ha arribat a existir”. Més enllà de les valoracions, el republicà llançava una nova amenaça sobre la televisió: “Kimmel és un altre braç del Partit Demòcrata i, fins allà on jo sé, això podria considerar-se com una contribució Important a la campanya. Em penso que sotmetrem l’ABC a prova sobre això. A veure com ho fem. L’últim cop que vaig anar contra ells em van donar 16 milions de dòlars. Això sona encara més lucratiu”. El missatge referenciava la seva baralla amb ABC, que li va pagar aquesta quantitat perquè el presentador George Stephanopoulos va afirmar que Trump era “responsable de violació”, quan en realitat es tractava d’un cas d’abús sexual.

La derrota de Trump en aquesta batalla s’ha operat en dos temps. Als Estats Units, les cadenes televisives no gestionen directament els diferents repetidors locals de televisió sinó que ho fan altres empreses, que aleshores s’afilien a alguna de les quatre grans televisions en obert del país: NBC, CBS, ABC iFox. Generalment reserven alguna franja per a continguts de proximitat de cada zona i connecten amb els grans programes produïts per les big four.

La cancel·lació parcial de Kimmel va obeir a la pressió d’un d’aquests socis d’ABC, Nexstar, que va avisar que cap de les seves dotzenes d’antenes connectaria aquella hora amb el programa (amb el conseqüent dany en termes d’audiència per al programa). Sinclair, una altra empresa d’antenes televisives, va fer el mateix. I tot i que Kimmel va tornar només als territoris on cap d’aquestes dues companyies hi tenien cobertura, finalment les dues han acceptat de tornar a oferir el xou a les regions que controlen.

Trump té capacitat de represaliar-les, sobretot a Nextstar, que busca créixer comprant una empresa rival, en una operació valorada en 6.200 milions de dòlars. Per fer-ho, per això, necessita el vistiplau de la Federal Communications Commission (FCC), el regulador audiovisual que actualment presideix un dels aliats més ferrenys de Trump, Brendan Carr. Aquesta capacitat de permetre o vetar operacions mediàtiques és el que li dona palanca de pressió al president a l’hora d’intentar intervenir en els continguts i qui els presenta.

Proper objectiu: Seth Meyers

A l’espera de veure com es concreta la revenja pel fet que Disney el desafia fent tornar Kimmel, Trump ha aprofitat aquests darrers dies per situar la diana sobre altres presentadors, especialment Seth Meyers. El seu odi no és només contra la persona, sinó també contra la cadena, a la qual sol insultar trencant qualsevol sentit del to presidencial. Un exemple: “Com és de dolent Seth Meyers a la NBC, una cadena operada per un grup de gent malvada (recordeu que també gestionen MSNBC)”, escrivia el 14 de gener d’enguany, pocs dies després de ser investit.

Les seves piulades acostumen a barrejar algun insult –a Meyers li critica sempre la vocalització– amb amenaces difuses. “Em vaig quedar veient en Meyers, que té greus dificultats per parlar, per primer cop en mesos, i cada vegada que veig aquest imbècil em sento amb l’obligació de dir com és d’estúpid i mancat de talent. Només és el farciment d’una franja horària d’aquesta escòria que dirigeix Comcast. Aquests paios haurien de pagar molts diners a la dreta per les seves contribucions al Partit Demòcrata. Comcast hauria de pagar un preu gran per això”, rematava el missatge.

De fet, quan a l’agost es va comentar que la NBC li havia renovat el contracte a Meyers fins al 2028, va tornar a saltar-li a la jugular. “No té talent, audiències ni intel·ligència i té la intel·ligència d’un nen insegur. Per què la Fake News NBC li renova el contracte a aquest inútil? No ho sé, però ho esbrinaré!!!”.

L’al·ludit ha respost a tot plegat amb el seu llenguatge natural, el de l’humor. En una de les edicions recents del seu xou, quan el futur de Kimmel era encara incert, va deixar anar: “Vull dir, abans de començar, que jo sempre he admirat i respectat el senyor Trump. Sempre he cregut que era un visionari, un innovador, un gran president i, encara millor, golfista. I si m’heu vist mai dir res de negatiu sobre ell, és només IA”.

Un sopar per a la història

D’on surt tot aquest vidriol contra els humoristes dels late shows? Trump sap que, efectivament, aquests programes ja no tenen l’audiència de fa uns anys, quan la televisió tradicional acaparava el consum audiovisual. Però els clips dels seus monòlegs, on sovint el despullen com a emperador, són tremendament virals i per al president americà aquesta és una arena que domina molt i en la qual busca l’hegemonia absoluta. Ara bé, més enllà d’aquesta hipòtesi racional, hi ha també un moment fundacional per a aquesta enemistat de pel·lícula que incorpora l’inevitable factor humà.

Retrocedim a l’any 2011, al tradicional sopar de corresponsals de la Casa Blanca. Obama està en la seva màxima esplendor i Seth Meyers és el còmic convidat a fer el monòleg inicial. El rumor més sucós a Washington en aquella època era que un magnat estrident i presentador de televisió estava considerant presentar-se a president dels Estats Units. Era Donald Trump, que seia entre el públic convidat i va veure com li queia a sobre una pluja de burles i el tractaven d’algú amb deliris de grandesa. Es diu que el ressentiment que va covar en aquell sopar amarg va acabar sent l’empenta que li faltava per decidir-se a presentar-se a la cursa electoral.

A partir d’aquí, Trump no ha deixat de manifestar la seva antipatia contra Meyers, que va deixar el programa Saturday Night Live –on va ser cap de guionistes i presentador del noticiari satíric Weekend Update– per passar a conduir el seu propi xou nocturn en la franja de mitjanit. Des d’allà, ha estat una de les veus crítiques amb el republicà, molt més que el seu company de files Jimmy Fallon, que opta per un humor més blanc i un plantejament juganer per al seu late show. De fet, fins i tot el van criticar per haver humanitzat Trump (i afavorit la seva victòria) quan el va portar al programa abans d'assolir la presidència per primer cop i va fer bromes lleugeres sobre els seus cabells. Una imatge com la d'aleshores ara seria impossible amb aquest Trump 2.0.