El gran frau dels ovnis
Si com a espectadors recordeu qui va ser Fernando Jiménez del Oso i els seus programes a TVE, la sèrie documental UMMO us portarà molts records del passat. Si per edat no el vau arribar a conèixer, aquesta producció us descobrirà una època insòlita i us resultarà difícil creure que tot plegat va ser real.
UMMO són tres capítols de cinquanta minuts que trobareu a Movistar+ i que repassen el fenomen ovni que va triomfar a Espanya als anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta. Primer fan un retrat de l’època i la curiositat creixent pels extraterrestres i de mica en mica la història va penetrant en la part més fosca i tràgica vinculada als esdeveniments paranormals.
Es fa difícil creure que tanta gent s’empassés tota mena de peripècies vinculades als objectes voladors no identificats que aterraven a Espanya i marcians que es passejaven per les ciutats observant els terrícoles. Però el context social d’una dictadura que reprimia els drets dels ciutadans va trobar una escletxa de llibertat en la curiositat pels extraterrestres. La televisió pública, les revistes més populars, els periodistes de més renom i un grup d’homes amb ínfules d’experts van afavorir unes creences i uns temors per tot allò que venia de l’espai. I així va néixer i créixer UMMO. Suposadament era una civilització d’un altre planeta que havia enviat part dels seus habitants a investigar els éssers que vivien a la Terra. A poc a poc, es van començar a rebre unes cartes misterioses redactades per aquests personatges infiltrats que utilitzaven màquina d’escriure per resumir tot allò que aprenien dels humans.
Els UMMO vivien entre nosaltres, ens espiaven i es comunicaven amb les persones de carn i ossos a través de gravacions inquietants en cintes de casset i missatges mecanografiats. Les imatges d’arxiu de programes de televisió com Más allá o La puerta del misterio amb Jiménez del Oso ara provoquen estupor.
A partir d’un protagonista absent, José Luis Jordán Peña, i múltiples veus expertes s’explica com aquella farsa dels fenòmens paranormals va triomfar entre el públic i quins mecanismes van facilitar un engany massiu. El documental allargassa un drama que es podria explicar en un únic capítol. I aquesta dilatació de la narració provoca que la part més terrible i fosca acabi relatada com una anècdota més, en un final precipitat i maldestre. UMMO va degenerar en extorsions, abusos sexuals, enganys i corrupció, però no se sap aprofundir-hi. Té l’habilitat per atrapar-nos però la conclusió et deixa desconcertat per la superficialitat de la investigació periodística. S’aprofita de l’esperpent de la història però quan desemboca en els fets més tràgics i escabrosos, la sèrie no sap gestionar la informació. Aquells relats que aleshores provocaven terror ara és inevitable veure’ls amb un somriure. Però el més inquietant és sospitar que aquella ingenuïtat no va ser només fruit d’una època sinó que senzillament actualment som víctimes de nous enganys.
