Kimmel i Colbert uneixen forces
Aquesta setmana, els dos humoristes damnificats per Donald Trump han fet un intercanvi d’entrevistes. Jimmy Kimmel ha visitat Colbert a l’Ed Sullivan Theater de Broadway, i Stephen Colbert ha visitat Kimmel, que excepcionalment feia el programa des de Brooklyn precisament per dur a terme aquest experiment. Òbviament, les dues entrevistes estaven gravades, perquè els dos late nights s’emeten simultàniament a dos quarts de dotze de la nit. Per tant, els espectadors van trobar-se amb una mena de joc de miralls entre la CBS i l’ABC. The late show with Stephen Colbert tenia Kimmel assegut a la butaca de convidats, i el Jimmy Kimmel live! tenia Colbert assegut a la seva. Els dos reis de la nit van fer d’amfitrions i convidats alhora. Kimmel fins i tot va fingir que connectaven amb l’altra cadena i se saludaven a ells mateixos des de l’altra banda. Com és habitual en el gremi de les grans estrelles, Kimmel i Colbert es van elogiar exageradament, van exhibir la seva amistat i es van agrair mútuament les mostres de solidaritat. L’espectacle de la canonització dels egos televisius.
Les dues entrevistes es van centrar, sobretot, en explicar com havien sigut les últimes setmanes, amb la notícia de les respectives cancel·lacions. A Colbert encara li queden uns quants mesos de coll fins al maig, i Kimmel finalment ha estat indultat. Tots dos volien saber els detalls de com els havien comunicat l’acomiadament, la barreja d’emocions, com ho havien explicat als seus equips i la manera d’afrontar-ho.
L’experiment metatelevisiu és una manera de portar a l’extrem els codis del gènere. El late night, històricament, sempre ha jugat amb l’autoreferència, els presentadors han rigut de les seves pròpies dinàmiques i el format s’ha autoparodiat. En aquest cas, però, l’exercici va més enllà del joc per adquirir una certa intenció política. Els dos altaveus de la crítica a Trump unien les seves forces i, en un país polaritzat, deixaven de banda la competència per demostrar complicitat. Una aliança simbòlica que té repercussió mediàtica i que permet denunciar la censura televisiva i el deteriorament dels valors democràtics que estan patint els Estats Units. Els late nights, que en comparació amb els anys noranta han perdut molta força pel que fa a les xifres d’espectadors, s’han vist obligats a abandonar el seu rol de pur entreteniment per adquirir un paper més bel·ligerant i compromès. Per això, mostrar aquesta unitat és rellevant. La idea, a més, diverteix els espectadors habituals, que han estat divertidament informats de les clavegueres polítiques i mediàtiques. Han conegut, també, un perfil més humà dels presentadors. D’altra banda, no deixa de ser una magnífica maniobra de màrqueting per captar nous espectadors encuriosits pel rebombori polític. Malgrat tot el que té de tràgic el deteriorament de la llibertat d’expressió, Colbert i Kimmel estan traient tant rèdit com poden a les pressions i al seu daltabaix. Els late nights i els humoristes s’han convertit en un bastió de la resistència i han entès que es tracta d'una lluita compartida.