‘Doom: The Dark Ages’, la brutal reinvenció d’una saga de videojocs mítica

La saga Doom és història viva del videojoc. L’estudi id Software va publicar Doom el 1993 i va definir les bases del gènere de trets en primera persona (o FPS, per les sigles en anglès) alhora que va popularitzar els videojocs d’ordinador. A més, Doom no era l’única proposta innovadora, ja que l’equip també era responsable de sagues com Wolfenstein i Quake. Amb alguna entrega més pel camí però molts anys més tard, i ja sota el segell de l’editora Bethesda Softworks, l’estudi reinicia la franquícia amb Doom (2016) i reviu la passió per la saga, ara modernitzada.

Doom (2016) va recuperar l’essència del títol original, amb el seu combat brutal i ple d’acció, però id Software volia innovar en cada nova entrega. És així com Doom Eternal (2020) es va convertir en un joc molt més tècnic, àgil i vertical, dotant de molta mobilitat el protagonista. The Dark Ages, que es va publicar el 15 de maig, aposta per reinventar de nou la saga, mantenint el ritme frenètic i la brutalitat del combat però amb una acció més horitzontal (a nivell de terra) que el seu predecessor. El nou Doom: The Dark Ages segueix sent molt Doom, i mira les entregues clàssiques per reinterpretar velles idees, però també aposta per introduir mecàniques completament noves.

Ambientació medieval i metall pesant

Pel que fa a la història, The Dark Ages funciona com una preqüela, ja que explica els orígens del Doom Slayer, el protagonista i avatar del jugador, abans dels fets de Doom (2016). La trama no és l’element més troncal del títol i cau en clixés constants, però proporciona continuïtat a la campanya i contribueix a engrandir el mite del Slayer dins el seu univers. Per als que desconeguin la premissa més bàsica del Doom, el jugador té la particular missió d’aniquilar les legions de dimonis provinents de l’infern i The Dark Ages no és una excepció. Aquesta vegada, però, tot i mantenir elements de ciència-ficció, l’entrega aposta per una ambientació d’estètica medieval i gòtica, amb uns entorns més foscos i reminiscents del gènere fantàstic.

Aquesta ambientació no és només visual, sinó que també introdueix noves eines i mecàniques per ajudar en la guerra del protagonista contra l’horda demoníaca. A part de la nova capa de pell que llueix, l’element més definitori a The Dark Ages és la inclusió de l’escut-motoserra. El nou escut converteix l’avatar en una fortalesa impenetrable i fa de la mecànica del bloqueig (coneguda popularment com a parry) un element vital de la jugabilitat. A part de navegar entre un mar de projectils en zones de combat més extenses que mai, per sortir victoriós també serà clau bloquejar alguns atacs concrets en el moment indicat. L’escut-motoserra també serà important per desplaçar-nos pels escenaris i per descobrir la gran quantitat de secrets que amaguen els nivells. El particular escut, de fet, també té els seus usos ofensius, com fer miques la infanteria de l’infern amb un llançament o atordir els dimonis més forts. Tot i això, no és l’única arma disponible per enfrontar-se als dimonis.

Armes retorçades i aliats poderosos

Com no podia ser d’una altra manera en una saga que ha definit els FPS, The Dark Ages inclou un bon arsenal d’armes de foc. L'ambientació grotesca també influeix en la concepció d’aquestes eines de destrucció, i el joc presenta armes recargolades com una metralladora que tritura calaveres com a munició o un fusell que dispara grans claus de metall roent. No faltarà la icònica escopeta de doble canó, capaç d’erradicar qualsevol dimoni a curta distància. Per al combat cos a cos, la nova entrega també afegeix tres noves armes molt medievals: el guant amb punxes, l'assot i la massa. Utilitzar tot l’arsenal disponible serà important per sobreviure als combats més desafiants. Tot i això, The Dark Ages ofereix moltes opcions per personalitzar la dificultat i convertir l’experiència en un passeig o bé en un repte infernal lluny de l’abast de tothom.

Per acabar d’arrodonir l’experiència i trencar el ritme entre els nivells, el joc inclou dos aliats poderosos i inèdits. El primer és un drac cibernètic equipat amb armes de foc, i el segon és l’Atlan, una màquina de guerra bípeda enorme capaç de posar-se a l’altura dels titans antagonistes. La campanya compta amb seccions que doten el conjunt de certa varietat –i èpica–, gràcies a la jugabilitat diferent del drac i l’Atlan. La història principal ofereix al voltant de vint hores de contingut i, tot i que són molt flexibles segons l’experiència de cada jugador, el converteixen en el Doom més llarg fins avui. Doom: The Dark Ages ja està disponible a PC, PlayStation 5 i Xbox Series, així com a Game Pass.

Ja hi hem jugat!

Ens ha agradat...

• L'ambientació medieval i com afecta tot el seu univers. Des de l’aspecte del nou Slayer i el seu arsenal fins al disseny de tots els antagonistes demoníacs. Brutal!
• La nova jugabilitat i les capacitats que aporta l’escut-motoserra al combat. La mecànica del parry sempre és gratificant, i està ben implementada i entrelligada amb la resta d’elements.
• La nova escopeta de dos canons. Quina potència!

No ens ha agradat...

• La banda sonora ha perdut una mica de l’energia punyent i la presència de les anteriors entregues. Potser hi té a veure que ja no hi ha participat el compositor Mick Gordon...
• La progressió lligada a l’exploració i el disseny d’alguns nivells massa oberts. Es trenca el ritme frenètic de la història i massa vegades l’acció es perd per donar lloc a la recol·lecció d’un secret mal amagat.

És per a tu si...

• T’agrada la saga Doom. Les execucions no són tan violentes i explícites com en les entregues anteriors, però el combat segueix sent brutal i els desmembraments dels dimonis es veuen més bé que mai.
• Et criden l’atenció els jocs de trets en primera persona però no els de temàtica històrica o més realista. També si et va l’acció frenètica, que t’obliga a ser agressiu i prendre la iniciativa per no caure mort enmig del combat.

No és per a tu si...

• El que més et va agradar de Doom Eternal va ser el seu desplaçament més àgil i les seccions de plataformes. The Dark Ages toca més de peus a terra, tot i que no li falta velocitat.
• Busques un joc seriós i una història que et commogui. El nou Doom segueix sent autoconscient que s’arrela a un videojoc clàssic i ofereix una experiència molt arcade, que posa la jugabilitat per davant de tot.

[Codi cedit per Bethesda Softworks i provat en PS5]