‘Crimson Desert’, el videojoc de món obert més anticipat que divideix jugadors i crítica

L’ambiciós Crimson Desert és un videojoc de món obert que s’ha acabat convertint en un dels més esperats de l’any, però també en font de discussió. Durant la campanya prèvia, el nou títol de Pearl Abyss va mostrar una llista interminable de mecàniques i possibilitats. Això el va catapultar a les xarxes i el va convertir en un dels jocs més comentats del moment. Amb una proposta gegant i uns gràfics impressionants, però també amb una infinitat de promeses poc realistes, el debat estava servit.

El que no es pot negar és que el segon joc de l’estudi sud-coreà ha estat un èxit comercial. Durant el primer dia va vendre dos milions d’unitats i, una setmana després del llançament, ja supera els tres milions, segons dades de la mateixa companyia. Ara, amb el títol ja disponible i a les mans de jugadors d'arreu del món, podem dir que el joc compleix part de les seves promeses, però també té febleses destacables que fan que no sigui un videojoc per a tothom. Analitzem què proposa Crimson Desert exactament, i desgranem-ne les llums i les ombres.

Un canvi de rumb a mig desenvolupament

El nou projecte de Pearl Abyss es va concebre originalment com un joc de rol massiu en línia, com Black Desert Online (2014), el debut de l’estudi. A meitat del desenvolupament, però, va canviar d’enfocament. Amb certs ajustos en el procés, la proposta ha acabat convertint-se en un joc d’acció i aventura per a un sol jugador dins un dels mons oberts més grans que s’han vist mai. Tot i això, el seu enfocament original genera certes friccions en el disseny final, juntament amb canvis de plantilla i de reorganització durant un desenvolupament dificultós que s’ha allargat gairebé vuit anys.

Pel que fa al seu univers, Crimson Desert té una ambientació medieval i fantàstica, que a estones sorprèn amb la inclusió d’altres elements com robots o jetpacks. Unes incongruències que ressonen en altres aspectes del joc. El títol també deixa de banda els elements propis del rol i elimina la possibilitat de crear un avatar personalitzat, a la vegada que presenta un protagonista amb nom propi, el Kliff.

El joc encaixa dins del gènere conegut com a sandbox (caixa de sorra), un tipus de món obert en què el jugador és lliure de fer i desfer amb total llibertat, sense un rumb definit. Com a referència, la inspiració dels coreans han estat títols icònics com The Legend of Zelda: Breath of the Wild o Red Dead Redemption 2.

Un ‘sandbox’ immens que brilla en exploració i combat

El continent de Pywell és enorme, la sensació que és inabarcable és latent durant l’exploració i motiva els jugadors que busquen un món ple de secrets on perdre’s durant centenars d’hores. També cal destacar el bon ús del motor gràfic desenvolupat pel mateix estudi, que emfatitza la bellesa dels paisatges i fa sentir el territori com un món viu i canviant. Un dels altres punts destacats del joc és el seu sistema de combat, que compta amb un gran ventall d’habilitats i moviments possibles, transmet una sensació plaent i contundent, i ofereix un gran espectacle visual.

Pel que fa a les mecàniques, el joc compta amb una gran varietat d’accions, fins a tal punt que cada dia que passa, els jugadors descobreixen alguna cosa que no se sabia que es podia fer dins el joc. Catapultar-se amb un arbre, cremar objectes reflectint la llum amb l’espasa, cavalcar sobre un drac... El joc inclou fins i tot dinàmiques de gestió d’un campament, de relació i afinitat amb personatges i mascotes, i fins i tot coprotagonistes jugables. Malgrat tot, algunes queden en fets anecdòtics o inconnexos, com en el cas també de còpies d'elements concrets d’altres jocs. Són afegits que des de la nova direcció es van considerar imprescindibles, tot i que potser no tenien gaire sentit dins del projecte, però ningú va gosar negar-s’hi.

Controls feixucs i una història inconnexa

El desenvolupament va passar per moments crítics en què la reestructuració va implicar una direcció molt reticent a les crítiques i les propostes, com han confirmat alguns treballadors o extreballadors de l’estudi. En aquest impàs, la trama del joc també va canviar per complet i, amb poc marge, s’ha convertit en la història més aviat fluixa que narra Crimson Desert. De fet, mai s’esmenta el desert que dona nom al títol i que sí que existia en la trama descartada. Això també deixa un protagonista poc construït i amb qui és difícil connectar-hi emocionalment.

Un altre punt feble del joc és el seu sistema de control. El mapejat (assignació) dels botons és molt complex i poc ergonòmic, cosa que en el món dels videojocs vol dir que és difícil d’adoptar pels jugadors. Per exemple, el fet que el botó per saltar i per interactuar sigui el mateix, o que algunes accions d’ús habitual necessitin una combinació de tres botons diferents, distorsiona la fluïdesa del joc. Altres jugadors també apunten a un mal ús de la càmera en tercera persona o de certes animacions que no llueixen gaire.

També cal destacar que, malgrat que el rendiment visual és molt bo en general, només despunta en ordinadors amb bons components. Els gràfics són més fluixos, sobretot en consoles o quan el hardware no pot assumir una bona il·luminació. Tot i així, en general no arriba fins al punt que el joc sigui injugable. Com a detall final, algun usuari ha detectat l’ús d’IA generativa en alguns elements del joc, però l’estudi ha al·legat que són recursos oblidats en el desenvolupament que s’haurien d’haver substituït.

Un futur amb marge de millora

Pearl Abyss ha estat atenta a les xarxes i ha estat ràpida en donar respostes. Saben que, malgrat el desenvolupament tortuós, un disseny una mica inconnex en certs elements, i una narrativa fluixa, tenen un bon sandbox. L’equip, després de celebrar les unitats venudes els seus primers dies, ha acceptat part dels problemes que més ha criticat la comunitat i ha confirmat que procurarà redreçar-los en la mesura del possible. De fet, ja ha publicat un pedaç amb millores substancials quan el joc encara no portava ni una setmana al mercat.

Potser és un cas obvi en què no cal demonitzar les opinions negatives d’un joc per molt que ens pugui entusiasmar. Aquestes poden fer reaccionar els seus creadors i aconseguir que al final es converteixi en un joc millor per a tothom –fixem-nos en casos com el de Cyberpunk 2077–. Ara per ara, Crimson Desert és una bona opció per als amants dels sandbox, però té arestes prou evidents per plantejar-se si val la pena jugar-hi ara o esperar que l’acabin de polir. El nou joc de Pearl Abyss ha arribat enmig d'una opinió força dividida, però si segueix remant cap a bon port, pot convertir-se en un dels mons oberts més espectaculars per explorar durant els pròxims anys.