El xou dels tertulians que s’insulten

Els plantejaments d’entreteniment i infoshow se li estan escapant de les mans a La 1. Dimecres es produïa un nou episodi esperpèntic impropi d’una televisió pública. Aquesta vegada va ser al programa Mañaneros 360, un magazín d’actualitat que condueixen Javier Ruiz i Adela González. El programa explota els successos més sòrdids de l'Estat. En la immensa majoria d’històries s’aprofiten de la misèria de la gent. No hi ha una mirada amb perspectiva social, que seria l’esperable. La clau està en el drama. I en crispar els temes de política.

A l’hora de la tertúlia, els col·laboradors discutien sobre la crisi interna del PSOE i les confrontacions amb el PP. El to tenia un nivell de crispació inquietant, perquè més que fomentar-se l’anàlisi i la reflexió, els tertulians mantenien una discussió tan abrandada com exageradament partidista a favor dels uns o dels altres. Semblava que els anés alguna cosa personal en la polèmica. Un d’ells, el periodista Chapu Apaolaza, va donar la raó a l’alcalde de Madrid tot exclamant: “¡Yo me siento gilipollas en este país! Señor Almeida. Yo me siento gilipollas. ¡En todo lo que a mí se refiere, tiene usted toda la razón!”. Parlava de les paraules que havia pronunciat l’alcalde afirmant que el govern socialista “nos toma por gilipollas”. Poc després, un altre tertulià retreia a Apaolaza que no entenia per què deia que no al fet que el govern tripliqués la inversió pública en habitatge i es fes càrrec d’un 60% de l’import. I la periodista Marta Nebot, remugant i sense tenir la paraula, li va aclarir: “Es porque se siente así como dice”. Apaolaza es va alterar: “¿Qué me dices?”. I l’altra: “Lo has dicho tú solo”. El tertulià no donava crèdit al que havia sentit: “¿Me estás llamando gilipollas?”. “No. Te lo llamas tú”, va respondre la col·laboradora. D'altra banda, l’altre tertulià anava a la seva, fent el discurs. La discussió es produïa simultàniament. “Pero si me estás llamando gilipollas...”. Apaolaza va tancar el portàtil, va recollir els papers, es va treure el micròfon i es va aixecar de la taula. Va creuar el plató per marxar. “Un plató donde me insultan de esta manera, lo tengo que abandonar”. El més escandalós és que la realització seguia el tertulià indignat a través del decorat, a l’estil Sálvame. Quan el presentador va aconseguir l’atenció de la càmera va sentenciar: “Este es el templo de la palabra y este es el templo del respeto”. I va atribuir la responsabilitat del que acabava de passar en el seu programa a les paraules de l’alcalde de Madrid: “Así se está calentando el debate con expresiones como esa, como la de ‘nos están tomando por gilipollas’ que decía Almeida y con un Partido Popular que está calentando la temperatura”. No. Del que passa en una taula de debat a la televisió, el moderador i el director en són els responsables. I el seu programa no és el temple de res. Però delata que hi ha presentadors que entenen el seu rol a la televisió com un altar sagrat des d’on prediquen. Aquest és problema.