10/9: El món al revés
No conec cap cas (i no crec que n’hi hagi gaires) que algú hagi anat a un centre sanitari a Catalunya, les Balears o el País Valencià parlant castellà i li hagin dit que s’havia de passar al català per tal de ser atès. En canvi, han sortit uns quants casos de persones que han anat a centres sanitaris parlant català i se’ls ha dit que si volien ser atesos havien de canviar de llengua. Com que en una situació de cooficialitat cadascú hauria de poder parlar en la llengua que desitgi, a les Balears han pres una sèrie de mesures per garantir aquest dret als qui s’expressen en català. No perquè els responguin en català, sinó perquè no els obliguin a canviar de llengua. Jugant amb una confusió entre la necessitat d’entendre i l’obligació de parlar, aquestes mesures s’han presentat en alguns mitjans com la imposició inacceptable d’atendre tothom en català (quan atendre i entendre no és el mateix). I resulta així que unes mesures pensades per acostar-nos a una mínima igualtat són criticades paradoxalment en nom de la igualtat. El món al revés: es considera una situació d’igualtat aquella en què qui parla castellà ho pot fer sempre que vol i en què a qui parla català se li pot exigir que es passi al castellà. Curiosa idea d’igualtat.
