ABANSD’ARA

Opinions del president Companys (agost 1936)

D’unes declaracions de Companys (el Tarròs, 1882-Barcelona, 1940) a l’enviat especial del diari britànic New Chronicle, reproduïdes aquí per La Publicitat (22-VIII-1936) un mes després d’esclatar la guerra i la revolució. Avui fa 79 anys de l’afusellament del president Lluís Companys. Refugiat a França, fou capturat per la Gestapo i lliurat a Espanya.
DECLARACIONS DE LLUÍS COMPANYS 1936

New Chronicle: Si Madrid caigués a mans dels facciosos, ¿seria possible que la Catalunya anarcosindicalista afrontés amb èxit una Espanya feixista, sotmesa a la influència d’Itàlia?

Lluís Companys: Rebutjo en rodó la possibilitat que els feixistes arribin a dominar enlloc d’Espanya. Comptem amb la indústria, amb les armes i amb la moral. No obstant, admetent la suposició que Madrid caigués en poder dels feixistes, perquè arribés a dominar ací haurien de matar tots els catalans. El feixisme no troba cap classe social on recolzar-se. El sistema capitalista ha quedat arruïnat per la mateixa bogeria que ha comès, i no hi ha manera de sembrar dissensions entre nosaltres i el proletariat.

N.C. És cert el que afirmen alguns quan diuen que Catalunya és actualment, de fet i de dret, independent de Madrid?

L.C. No és veritat. El nostre front comú contra el feixisme ens ha acostat a la resta d’Espanya molt més del que abans ho estàvem. Per a fer front al comú perill feixista s’ha atorgat la independència d’acció pel Govern però nosaltres no intentarem aprofitar-nos d’aquesta situació transitòria. [...]

N.C. La intervenció cada vegada major de la CNT no es transformarà en detriment del Govern democràtic de Catalunya?

L.C. No. El que ha fet la CNT és prendre al seu càrrec els deures que deixaren l’exèrcit i els sublevats, conservar l’ordre, i donar protecció a la societat. S’ha convertit en una arma més en mans del Govern democràtic. Constitueixen normalment les forces de la legalitat i de l’ordre.

N.C. Però no es tem que el proletariat en armes es torni contra la burgesia i la destrossi després d’haver vençut el feixisme?

L.C. No perdeu de vista que l’actual burgesia catalana no és la burgesia capitalista de certs països democràtics. El capitalisme, el que es diu el capitalisme, és ben mort. Alçar-se en rebel·lió il·legal fou tant com suïcidar-se. Per tant, ni el Govern, que és burgès, no respon a cap interès financer. El formen les classes mitjanes, la destrucció de les quals cercava el capitalisme en unir-se al feixisme. Marxem, doncs, cap a un ordre proletari. Tal volta pateixin els nostres interessos personals, però la missió que ens hem imposat és la d’ésser útils. No pretenem conservar uns nous privilegis exclusivament nostres. Confiem que dirigirem la marxa dels propers esdeveniments i que aconseguirem mantenir els drets democràtics individuals, però al que sí que estem resolts és a no oposar-nos a cap progrés econòmic i social. [...]

N.C. Suposem que la voluntat del poble català es declara per l’anarcosindicalisme. Estaria conforme amb això el Govern de Catalunya?

L.C. Jo ho veig d’aquesta manera. La burgesia democràtica, neta de tot interès del capitalisme financer, no té dret a oposar-se a res que sigui la voluntat del poble. Si tal cosa ocorregués, la burgesia hauria d’acceptar-la per força. [...]

Més continguts de