Acompanyar més per medicar menys

Infermera d’atenció primàriaLa major part de les persones que arriben als centres d’atenció primària amb trastorns mentals presenten problemes de tipus adaptatiu amb símptomes lleus o moderats d’ansietat o/i de depressió. El tractament farmacològic en aquest tipus de trastorns lleus i moderats no és eficaç i, a vegades, podria comportar efectes adversos que empitjorarien l’estat de salut de la persona.

És important ser conscients que la felicitat o la tristesa no són conseqüència dels esdeveniments que vivim, sinó dels nostres pensaments. Per això hem de buscar algun mecanisme per poder tenir una ment més atenta i relaxada, més connectada amb allò que vivim en cada moment, sense estar orientats al passat o preocupats pel futur. Es tracta de ser resilients, de trobar la calma mental i l’equilibri per resoldre les dificultats que inevitablement sorgiran al llarg de la nostra vida i sortir-ne enfortits.

A més de la nostra actitud davant la vida, hi ha eines al nostre abast que podem utilitzar per mantenir un bon estat de salut físic i emocional, com tenir cura del cos a través de l’alimentació i l’exercici físic. És important tenir en compte que el cervell és l’òrgan més sensible del nostre cos i per això és el primer que es ressent d’una alimentació deficient o del sedentarisme.

Alguns tractaments no farmacològics, com la musicoteràpia, la hidroteràpia, la fitoteràpia o l’aromateràpia, han demostrat ser molt efectius per millorar malalties cròniques físiques com la hipertensió i les insuficiències cardíaques o respiratòries. També són adequats per reduir el sofriment emocional i psicològic i s’hauran de tenir en compte les circumstàncies que envolten la persona.

Per això, en aquest procés, és necessari que el professional sanitari del CAP acompanyi la persona a través de l’escolta activa. Per exemple, en el procés de dol per la pèrdua d’una persona estimada només s’han d’administrar fàrmacs si el dolor impossibilita continuar amb la vida personal i professional. En aquest cas, és fonamental que hi hagi un seguiment de l’adherència del pacient i cal tenir present que aquest tractament no és incompatible amb d’altres.

Alguns dels trastorns emocionals més habituals es poden tractar sense necessitat de medicaments, tot i que sempre hi haurà d’haver un diagnòstic previ per descartar que es tracti d’un símptoma que amagui un problema més greu. Per exemple:

Estrès, ansietat o depressió per situacions complicades en l’entorn laboral, econòmic o social: es poden tractar amb tècniques de respiració i de relaxació com mindfulness i musicoteràpia.

Dolor crònic, com fibromiàlgia: es pot tractar amb teràpies de respiració, relaxació i ioga.

Insomni: són efectives la musicoteràpia, la hidroteràpia i mesures d’higiene del son, com ara seguir una pauta d’hores de son o no menjar durant les dues hores abans d’anar a dormir.

Procés de dol: la millor teràpia és el temps, i són molt efectius els grups d’ajuda mútua amb l’acompanyament dels professionals.