Tot això del sexe i els adolescents
Quan el sexe era un tabú i no hi havia internet, els adolescents anaven, d’amagat, a un quiosc llunyà (llavors els diaris eren Twitter; les revistes del cor, Instagram; i les revistes pornogràfiques, la deep web) i es compraven cromos o revistes de nusos. Se’ls amagaven sota el llit. Els capellans deien que l’autosatisfacció et tornava cec. Eren fotos fixes, no eren imatges en moviment.
Ara el sexe no és un tabú, o no massa, i ens queixem, amb molta raó, que nens d’onze anys, amb el cos i el cervell encara a mig formar, s’inicien amb porno dur a la xarxa. Han vist gemegar, pensen que “es gemega”, quan encara no saben ni podrien sentir per què. La lliçó de sexe que reben, doncs, és estereotipada, per prematura. Tots intuïm que la primera impressió, la primera noció, serà un record que marcarà el comportament, els gustos, les preferències. Un avi t’explica que a la merceria de la seva mare, un dia, quan era petit, va veure una veïna en roba interior i aquesta visió el va acompanyar sempre en els seus gustos per la llenceria. Una amiga t’explica que un dia va veure el pare d’una companya de classe afaitant-se sense samarreta i aquesta visió la va torbar, i des de llavors, no sap per què, li agraden els homes amb barba. La cangur, el monitor d’esplai, fer el primer petó quan encara no has vist el món per un forat. Els dos gossos acoblats que tan bé descrivia el Pep Cruz fent l’inoblidable Infantillatges. Ara, aquesta primera impressió és el porno a la xarxa. Els marcarà sense voler, igual que sempre, per molt que els expliquem que això no és real, etcètera. Veuen porno en una edat en la qual, encara, els “fa fàstic” llepar la cullera o xarrupar del got d’algú altre.
L’avantatge del tabú era l’autodidactisme. Si algú volia saber com es posava un preservatiu, n’havia d’anar a comprar, menjant-se la vergonya, havia de parlar amb els més grans i espavilats, havia, potser, de practicar, tot sol, per “no fer el ridícul” arribat el moment. Ara els nostres adolescents han rebut, potser, la lliçó de com es posa un preservatiu a l’institut, tenen tutorials a la xarxa, amb fruites, i el demanaran per internet. Si els preguntes si en saben, diran que sí “displicents”, perquè ho han vist, els hi han explicat, i es pensen que la litúrgia, solitària, de practicar, no cal.
