Al ‘caloret’ de Son Espases

Si Rita Barberá fos una fitxa de parxís, podríem dir que va abandonar la seva casa (de color blau pepero, després de trenta anys d’abnegada dedicació a la banda, volem dir, a la formació) per anar a refugiar-se al Senat, que, com diu l’expressió ja feta, és cementiri d’elefants i refugi de patriotes caiguts en desgràcia política. Posada contra les cordes judicials per blanqueig de diners, va prendre la que des de la seva perspectiva deu ser el més semblant a una solució salomònica: donar-se de baixa del partit dels seus pecats però mantenir-se a l’aixopluc senatorial, atès que com a senadora per designació autonòmica li pertanyen l’acta i l’escó fins al 2019. La sorpresa ha estat que tots els partits amb representació a les Corts Valencianes, incloent-hi el mateix PP, hagin instat Barberá a abandonar el seu refugi, i que s’hagi demanat al president del Senat, Pío García-Escudero, una modificació de la normativa vigent per tal de poder expulsar l’exalcaldessa de València de la cambra alta espanyola. La petició és raonable (¿per què els escons són, diguem-ne, propietat particular de qui els ocupa, si no hi va arribar presentant-se en una llista oberta?), però si prospera ens privarà de l’espectacle de veure la gran Rita asseguda en un seient del grup mixt, al costat dels senadors penitents del PDC (o com se n’hagi de dir), ERC i Bildu. Mentrestant, fent gala d’un cinisme colossal, qui es posa finalment a recer és el mateix PP, amb el manifasser Don Mariano impassible al capdavant.

Si Jaume Matas fos una fitxa del joc de l’oca, seria la d’un jugador malsortat que, després d’haver perdut ja alguns torns a la casella de presó, lluita ara aferrissadament per no caure a la de la mort llisa i pelada. De fet, la mort política ja no li treu ningú, però si més no vol evitar-se el decés social, abans que el jutge Castro faci seure al banc dels acusats la seva esposa, Maite Areal, i, si es despista, el seu flamant gendre, un noi madrileny de casa bona format en les millors escoles de negocis i que promet molt. Ho diem no perquè desitgem cap mal al feliç nuvi, però sí perquè podria ser que algú es preguntés d’on han sortit els diners per sufragar els seixanta mil euros que costava el banquet del casori, celebrat aquest dissabte en una luxosa possessió d’Andratx. De la butxaca del pare de la núvia no podrà ser, perquè Matas, segons ha declarat ell mateix davant de la justícia, és econòmicament insolvent. Com no sigui que la supèrbia i l’arrogància li hagin jugat de bell nou una mala passada (no seria la primera) que l’hagi tornat a deixar en evidència. Bé, si és el cas podrà afegir-ho a les seves negociacions amb la Fiscalia a canvi de convertir-se en delator, ja no vindrà d’aquí.

Mentrestant, l’Hospital de Son Espases, il·legal des de la seva adjudicació, és el de referència a les Balears, en una bella metàfora de l’aire que es respira al país. I Florentino Pérez, intocable, somriu des del cel dels corruptors i fa una trucada a Don Mariano.