Sobre les televisions locals (1980)

Article del crític de televisió Josep Desumbila (Barcelona, 1917-1986) publicat a l’Avui (12-VII-1980) quan l’única televisió genuïnament catalana era encara la de Cardedeu. Per avui a les 11.30 h a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona hi ha anunciada la conferència/tertúlia “Les televisions locals: passat, present i futur de la televisió de Girona”. Forma part del cicle sobre comunicació de proximitat en l’era de la globalitat organitzat per la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol.

Les darreres setmanes la premsa i la ràdio han començat a parlar, potser empeses per l'experiència de Cardedeu i la posterior conferència de premsa, d'un model de televisió, el de les televisions locals, que pel fet de resultar tan xocant comparat amb el model aquí imperant, ha suscitat no poques perplexitats. ¿És que es pretén, he sentit dir, restablir el vell cantonalisme en l'àmbit de la televisió, o bé reproduir aquí la babel italiana? Tot i que hi hauria molt a dir de la terrible profusió d'emissores a Itàlia, en el sentit que no tot és negatiu, ni de bon tros, el que allà s'ha esdevingut –així per exemple, sembla que a Nàpols mercès a les emissores locals s'ha revifat la parla dialectal, que la RAI amb el seu influx mimètic, havia arribat a fer creure que era cosa de subnormals o, si més no, de persones incultes–, crec això no obstant que la qüestió de les televisions locals no ha d'anar lligada necessàriament a la situació italiana. Als EUA, posem per cas, i un cas que sovint, per poc conegut o conegut a mitges, sol invocar-se molt unilateralment, la televisió és un teixit immens d'emissores locals que la més gran part del dia actuen com a tals (així per exemple, hom pot sentir-les de bon matí recomanant als consumidors la compra de maduixes perquè són a bon preu o pregant que si algú veu el gosset de la senyora Mary, que se li ha perdut al carrer tal, avisi l'emissora) i només unes hores del dia connecten amb una de les tres cadenes existents als EUA, que són les fornidores dels programes estel·lars. Òbviament, el model que propugna la televisió de Cardedeu no és l'americà, en el sentit que vol ser una televisió plenament comunitària, en la qual participi tothom i on ningú no pugui tenir més d'una acció de cinc mil pessetes, cosa que deixa fora de tot dubte una possible apropiació en una vila on tothom es coneix. Finalment, i accepteu el bri d'ironia que pugui tenir punt i a part el que vaig a dir, no comprenc certs escarafalls davant les televisions locals, quan de fet, ¿què és TVE, sinó una poderosa emissora local de Madrid, que de tant en tant fa alguna connexió amb algun racó de la pobrissona perifèria i que a les hores punta, si bé no connecta amb les grans cadenes americanes o amb la BBC, sí que en transmet en diferit els programes estel·lars?