image-alt

SALVADOR CARDÚS

La nuesa de l’adversari

L’espectacle de diumenge passat a Madrid per presentar la plataforma política de Ciutadans, España Ciudadana, mostra ben clarament el projecte d’Albert Rivera en tota la seva plenitud. La temptació...

Voler l’impossible o matar el desig

L’excepcionalitat política a què ens ha abocat l’autoritarisme venjatiu de l’estat espanyol no tan sols és injusta i cruel amb els presoners, exiliats i represaliats polítics sinó que ha posat en risc i ha...

Una altra transició sense ruptura?

Esquerra Republicana de Catalunya ha fet públic l’esborrany de ponència política per a la seva conferència nacional de 2018. Es tracta d’un bon document, molt recomanable de llegir íntegrament. El text va...

Delicte... i indignitat

És un fet globalment compartit per l’opinió pública que s’ha manifestat –i m’agradaria pensar que també per la que no ha dit res– que el més greu dels fets jutjats per l’agressió sexual durant els...

El control del temps

Entenc perfectament les raons dels qui estan compromesos amb la defensa de la dignitat política del Parlament i el Govern usurpats autoritàriament pel 155. És a dir, dels que creuen que no es pot fer Govern...

Conflictes locals, desafiaments globals

Un dels punts forts del conflicte que ha provocat l’aspiració a la independència de Catalunya és que concentra i desenvolupa els reptes polítics més importants que afecten tot el món avançat. Vull dir que,...

Un pragmatisme ingenu

Interessants i paradoxals, els temps que vivim, en què no hi ha res políticament més il·lús que la defensa de les posicions dites “pragmàtiques” i res més útil que plantar cara als desafiaments. Té gràcia,...

No va d’unitat, va d’interès general

L’heterogeneïtat política de l’independentisme ha estat la seva gran força, incorporant en un mateix projecte de República des de l’esquerra anticapitalista fins a la dreta liberal. Però aquesta amplíssima...

Ja n’han perdut el control

Dissabte havia escrit un esborrany d’aquest article d’avui. Amb el mateix títol. Però dissabte dir que l’Estat havia perdut el control podia semblar exagerat. En alguns piulets encara havia afegit: “Tot...

Les majories obstruïdes

És una obvietat que no admet discussió que si es volen aconseguir canvis polítics per una via democràtica calen majories tan àmplies com sigui possible. Per tant, l’obsessiva insistència, més enllà del que...

Per sortir del pedregar

La pèrdua per part de l’independentisme de la capacitat d’explicar la situació política actual ha fet que es donin per bones les interpretacions de l’adversari. I entre les jaculatòries més repetides i...

I, tanmateix, resistents

OBSOLETS. Res no explica millor les actuals dificultats de l’independentisme per fer govern que aquesta paràbola evangèlica: “Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes...

Presoners de la confusió

Som presoners de les nostres pròpies confusions. Ara mateix, ens hem embolicat en un debat sobre presidències dites simbòliques i governs suposadament efectius, o entre els que es qualifiquen de...

Els monstres estan a punt de morir

“Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses -. Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”....

Sigues injust, i acabaràs odiant

Dono per fet que estem d’acord que l’acusació d’haver comès delictes d’odi, emparada en l’article 510 del Codi Penal, forma part d’un clima de persecució de l’independentisme. Per dir-ne conspiració...

Contra la melancolia

Una situació de conflicte polític continuat com el que es viu a Catalunya segur que acaba determinant estats d’ànim col·lectius, variables en el temps. Certament, no són estats d’ànim unànimes. Deixant de...

No ens enredareu!

Llegeixo amb avidesa l’article d’Antoni Dalmases sobre Joan Oliver, “La meva arma són les paraules”, al número 11 de la revista Vallesos, i l’entrevista que Anna Cabeza i Cesc Prat van fer a la seva filla,...

Confiances i desconfiances

La nord-americana National Public Radio (no s’ha de confondre públic amb institucional : vol dir que és una ràdio independent, mantinguda pels seus oients) acaba de publicar la seva darrera enquesta sobre...

El risc d’interioritzar la culpa

Fins i tot els que tenen a favor seu tota la força bruta de l’Estat saben que la victòria i la derrota, tard o d’hora, es decidirà en el terreny de la voluntat popular. És per això que, a més de comptar amb...

El control militar de l’opinió

Un dels punts més assenyalats del discurs que la ministra espanyola Dolores de Cospedal va pronunciar en la celebració de la Pasqua Militar d’enguany és el que fa referència a considerar les notícies falses...

No exagerem!

Els resultats del 21-D han donat lloc, grosso modo, a tres tipus d’anàlisis completament diferents, tots tenyits de dramatisme. Per una part, hi ha els qui amb cara de preocupació -i força èxit mediàtic-...

Ens ha dividit, el 21-D?

El present polític dels catalans és ple d’incògnites. I, més enllà del que succeeixi en el curt termini, crec que la més gran i greu de totes és saber si la societat catalana, després del 21-D, ha quedat...

Políticament madurs

Goso creure que sí, que tenim la fortuna de ser un país políticament madur. D’una maduresa, és cert, encara desigualment distribuïda. I d’una maduresa, darrerament, guanyada a cops de porra, presó i exili....

Un botí de guerra

El saqueig ahir de matinada al Museu de Lleida de més de quaranta obres d’art de Sixena és la culminació -almenys fins ara- de tota una colla d’esdeveniments que han posat en evidència la gran fal·làcia que...

Un Estat venjatiu, un Estat moribund

Quan José María Aznar va advertir que abans es fracturaria la societat catalana que no pas arribaria la independència, no estava fent un pronòstic. Proferia una amenaça. En realitat, el que ens deia era...

Vèncer

És una mostra de debilitat extrema assumir com a propi el discurs de la derrota que l’adversari vol estendre sobre el sobiranisme. Uns, pusil·lànimes, potser s’hi emparen per justificar les seves pors....

Veritat, esperança, gosadia

El temps, el calendari, avança imparable seguint una línia compassada, regular, impertorbable: una hora rere l’altra, un dia rere l’altre, un any rere l’altre, sense titubejar, sense parar, sense retorn....

Bombardejar amb mentides

Sense voler menystenir gens ni mica la gravetat de les porres ni de les reixes, ara mateix la pitjor arma que hem de témer de l’adversari és la mentida. Al capdavall, la brutal repressió policial de l’1-O,...

Reconquerim l’horitzó

L’independentisme arrossega un mes llarg de desconcert. Després de guanyar el torcebraç del referèndum de l’1-O a l’Estat, però en unes condicions extremes que van facilitar tota mena d’excuses perquè no...

No conec la paraula ‘resignació’

1. Quan escric aquestes ratlles, la meva impressió -potser quan siguin llegides serà una evidència-és que el govern de la República té una escassa capacitat de control polític del país i, per tant, de fer...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >