Salvador Cardús

Salvador Cardús

Economista, professor de sociologia a la UAB i periodista

Entenc l'ofici d'opinar com un exercici que exigeix la màxima independència de criteri evitant lligams que la coartin. Intento acostar-me al màxim possible a la veritat dels fets, fonamentar de manera racional els arguments que empro i mantenir un compromís transparent i sense ambigüitats amb els drets civils, la llibertat d'expressió, la democràcia i la dignitat nacional del meu país.

Quan la ràbia venç la por

A primers de febrer el professor de dret Xu Zhangrum de la universitat de Tsinghua va publicar online l’article “Alarma viral: quan la ràbia venç la por”, ràpidament censurat pel règim xinès. El professor...

Ara que li hem vist les entranyes...

Tot i que el més urgent, ara mateix, és plantar cara a l’epidèmia del Covid-19, seria una bona decisió començar a estudiar com tot el sistema social està responent a la gran prova d’estrès a què està...

Estat, violència i corrupció legítimes

En poc més d'una setmana, del 26 de febrer al 5 de març, hem descobert astorats noves corrupteles judicials, aquesta vegada a la Junta Electoral Central, amb membres a sou de partit o amb militància...

Què no s’ha d’esperar de la independència

Un dels errors més freqüents en relació amb les expectatives d’una futura Catalunya independent és pensar que l’emancipació política del país ha d’anar associada a una determinada opció partidària o...

La confiança, un risc necessari

L'alentiment del camí cap a la independència de Catalunya ha comportat una minva molt significativa dels grans esdeveniments que anaven marcant les fites assolides. Això ha provocat percepcions i estats...

La farsa de l’adoctrinament

Una de les armes de la guerra –incruenta– que l’estat espanyol utilitza en el seu combat contra el sobiranisme català és la de confondre l’adversari capgirant-ne els arguments per emmascarar la seva...

Reflexions preelectorals

Forma part de les anàlisis polítiques sobre les campanyes electorals el fer-se l'escandalitzat per la duresa dels atacs entre els partits que hi concorren. Fins i tot m’atreviria a formular una llei general...

El pragmatisme dels símbols

La realitat –particularment la política– és multicolor, té tornassolats, però hi predominen els grisos i beixos i està plena de racons de color de gos com fuig. I, tanmateix, hi ha anàlisis que...

Compte amb els piròmans

És profundament decebedor veure amb quina irresponsabilitat es congrien complicitats interessades amb els repressors a base d’inventar relats amb infames judicis d’intencions tan gratuïts com malèvols....

La banalització de la repressió

La immensa majoria de catalans –amb l’excepció d’alguns malànimes– vam celebrar la sortida de la presó, ni que fos per només quaranta-vuit hores, de Jordi Cuixart, president d’Òmnium. Tanmateix, ni aquest...

Viure amb l’ai al cor

A empentes i rodolons hem anat aprenent a viure en la inestabilitat política. Encara més: a la intempèrie política. Queden lluny aquells temps en què es podia avançar l’agenda política de la setmana sense...

Retorn al peix al cove

Ho dic d’entrada per no enganyar ningú: discrepo radicalment de l’estratègia d’ERC de pactar l’abstenció a la investidura de Pedro Sánchez per tal que pugui formar govern. O, més ben dit, d’abstenir-se a...

Totes les cares de la incertesa

Estem a punt d’encetar un any en què si bé –esmenant el poeta– no tot serà possible, en canvi pot passar de tot. I això en tots els terrenys, però molt particularment en el de la política. La incertesa és...

Girs de guió

Els esdeveniments de la setmana passada, sobretot amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea –un gir de guió cinematogràfic–, han posat en evidència un tipus de realitats que, si bé no són...

El petit marge de llibertat

La setmana passada em va coincidir el final de lectura de l’assaig La formació de Catalunya (1986) del pedagog Jordi Galí Herrera –mort a principi de mes–, amb l’assistència a la celebració de la 69a Nit de...

Sense esperança, la devastació moral

L'agenda informativa actual està ocupada per dues grans qüestions: la violència masclista i l'emergència climàtica. És resultat dels fets objectius que obliguen a parlar-ne. Però també ho és d'una decisió...

Pactes i dilemes

El primer gran dilema que viu la política catalana és el que confronta l'acceptació poc o molt resignada de l'statu quo amb el seu rebuig radical. Això explica bé per què hi ha qui s'estira els cabells per...

Contra l'anar tirant

Sorprèn que algú encara cregui que un govern PSOE-Podem pot ser el principi d’una via de resolució pactada i efectiva del conflicte d’Espanya amb Catalunya. I ja no parlo de desencallar una negociació...

Psicopatologia de la repressió

Aquest dilluns, per primera vegada a la història de Catalunya, s'ha jutjat un president de la Generalitat en ple exercici del càrrec. Es un fet gravíssim que s’explica pel marc de repressió que l'estat...

Un pa com unes hòsties

Un pa com unes hòsties és el que ha aconseguit fer Pedro Sánchez convocant noves eleccions. Si amb els resultats del 28-A Sánchez deia que un pacte amb Podem no l’hauria deixat dormir tranquil, els...

Cavalls de Troia

Diumenge vinent hi ha eleccions a les Corts espanyoles. Per què s’hi hauria de presentar, l’independentisme, si no l'hi volen? Per fer què, si ja han dit per activa i per passiva que pensen actuar com si no...

Seure i parlar... de què?

Arribats a l’actual punt de confrontació estic convençut que l’Estat no guanyarà mai a base de propaganda, repressió i brutalitat policial. Mai. Però tampoc no ho farà l’independentisme només mostrant la...

Ceguesa suprema

Aquesta darrera setmana ha estat especialment intensa en cegueses supremes de conseqüències greus. I no parlo de la sentència del Tribunal Suprem, que és l’única que s’ha caracteritzat, precisament, per...

Se’n penediran

Se’n penediran, d’aquesta sentència. I tant que se’n penediran! Però no perquè algun dia els sàpiga greu el mal que hauran fet a aquestes dones i homes injustament empresonats i condemnats. Ni pel mal que...

La resposta antirepressiva

Hi ha nervis. Molts nervis. La sentència del Tribunal Suprem està a punt de caure damunt dels qui l’1-O eren els dos principals líders de la societat civil sobiranista, els consellers del Govern que no van...

A quin costat de la història estaràs?

Fa dos anys de l’exercici més impressionant de desobediència civil pacífica: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació organitzat i defensat amb un alt sentit de civisme democràtic. Ni els 6.000...

Què hauria passat si…

Una de les principals crítiques que es fan a l’independentisme –ara extensament mantinguda al darrer llibre de Francesc-Marc Álvaro– és la d’una suposada precipitació. La culpa del col·lapse actual la...

Diversitat estratègica

Si la societat catalana és una societat avançada, és a dir, diversa, complexa i contradictòria, per què no haurien de ser diverses, complexes i contradictòries les voluntats dels qui volen la independència...

És contra la regressió democràtica

Dimecres, uns quants centenars de milers de catalans tornaran –tornarem– a sortir al carrer per reivindicar el dret a l’autodeterminació i, si és té la majoria necessària, aconseguir la independència de...

L’independentisme populista

Sí: l’independentisme també està amenaçat pel populisme. I no és que sigui un risc sinó que ja és un fet, encara que de proporcions difícils de mesurar. Encara més: a mesura que s’ajorna la promesa de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >