L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La carta de Junqueras és una pregunta a ERC: «Algú creu que haig de plegar?»'

EL PSC i el PSOE, cadascú per la part que li toca i amb els seus negociadors, estan intentant quadrar el cercle: fer Illa president sense posar en perill el suport d’Esquerra i Junts al govern de Pedro Sánchez. No és fàcil, perquè Junts manté que Puigdemont buscarà els suports per ser investit i Esquerra, adolorida després de la patacada, ara no està per tripartits ni per assegurar abstencions facilitadores o suports externs. Recordin, però, que aquest és el panorama avui, i que d'aquí unes setmanes el que avui sembla impossible potser serà possible.

Els contactes són discrets, La Razón revela que aquest dissabte que ve hi ha reunió POSE-Junts a Madrid i Junts treu foc pels queixals que algú de la Moncloa hagi filtrat la cita.

Mentrestant, hi ha moltes mirades posades en Esquerra. S’ha desplomat en vot, Aragonès ha plegat com a responsable d’un avançament electoral que no li ha sortit bé, ara mateix no té candidat en cas de repetició electoral i no havíem sentit la veu de Junqueras des de la nit de la derrota. I ahir Junqueras va parlar a través d’una carta adreçada a la societat catalana. Junqueras ha governat el partit amb mà de ferro i personalisme acusat, però evidentment se sent interpel·lat no només per la derrota de diumenge, sinó perquè Esquerra ve d’uns mals resultats a les municipals i les espanyoles, i quan això passa la gent mira al líder. Si Aragonès ha plegat, ¿no hauria de fer el mateix el president del partit? La resposta de Junqueras és que no.

Que es postula per continuar liderant Esquerra després de la desfeta. Junqueras ha triat la vida còmoda d’una carta, no una entrevista o una roda de premsa, i la carta l’hem de prendre com un test sobre el nivell de contestació interna que pugui tenir. Aquesta carta és retòrica i, de fet, és una pregunta: "Hi ha algú dins el partit que cregui que haig de plegar? Doncs que surti i ho digui, i a veure quants suports té". I quan algú fa això és perquè creu que no té contestació interna, almenys públicament. Junqueras està reclamant la seva oportunitat de tornar a ser algun dia candidat a la presidència de la Generalitat. Creu que hi té tot el dret després d’haver passat per la presó i aquests anys inhabilitació per càrrec públic. 

Junqueras ha buscat eixamplar la base, fer coses diferents, com fitxar Rufián i fer-lo el portaveu a Madrid, però part de la seva derrota en aquestes eleccions (i també es pot dir de Junts) és no haver volgut entendre que en un moviment tan ambiciós com el Procés no hi ha salvació individual i que quan l’independentisme perd i es baralla perd tot l’atractiu. I després, esclar, hi ha factors interns com el seu estil messiànic que fa que potser ningú no s’atreveix a dir-li el que realment pensa.

El ministre Puente va tenir el cinisme de dir ahir al Senat que Adif és l’agredida. No, miri, els agredits són els usuaris, i des de fa dècades. Aquest matí hi ha cinc linies de Rodalies afectades.

Ministre, els Mossos vigilen les bandes que roben coure, però vostè posi càmeres. 

Portada de l’ara: cap càmera vigilava el tram de Montcada Bifurcació, que és la zona amb cablejat “d’altíssima rellevància”  

Quan els Mossos diuen a Adif "Dona'm les imatges", resulta que no hi ha gravacions perquè no hi ha càmeres. No cal dir res més.

Bon dia.