L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més diners per a Catalunya i per a tothom'

Aquí van algunes conclusions provisionals sobre l’acord de finançament que ahir van acabar pactant Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa. Per començar, no, això no és el concert econòmic per a Catalunya. Catalunya no recapta, de moment, els impostos i després paga a l’Estat pels serveis prestats al nostre país, i no fa cap aportació de solidaritat, com passa amb el País Basc i amb Navarra. No només no és un concert, sinó que no és un sistema singular per a Catalunya. El que van pactar ahir Sánchez i Junqueras entra de ple en aquella expressió tan creativa de “sistema singular generalitzable”. En altres paraules, ahir Sánchez i Junqueras van pactar un nou sistema de finançament per a totes les comunitats de règim comú, inclosa Catalunya, esclar. Ho veuran més clar a la portada d'El País:

“El nou finançament autonòmic”, “Sánchez activa una reforma amb 18.000 milions més”. Han vist la paraula Catalunya per alguna banda? No. Som allà on érem: Oriol Junqueras ha fet el mateix que Jordi Pujol fa 30 anys: negociar una millora del sistema de finançament per a Catalunya de la qual es podran beneficiar, també, la resta de comunitats del règim comú, que són totes menys el País Basc i Navarra. O sigui que l’acord d’ahir es pot explicar, també, dient que hi haurà més diners per a les comunitats, que rebran el 55% de l’IRPF que recapti cadascuna. I, per cert, després Catalunya pagarà 5.000 milions a la resta de comunitats. Que l’Estat posi més diners a les autonomies és normal, perquè les comunitats gestionen, entre d’altres, els dos serveis públics més essencials i cars, la sanitat i l'educació, i això val diners.

Ara bé, aquest acord presenta una novetat important:

Ja no passarà que Catalunya serà la tercera a pagar i la novena a rebre. Serà la tercera a pagar i la tercera a rebre. D’això se’n diu principi d’ordinalitat. Això no havia passat mai. A veure, no ho dirà cap article de la futura llei, però és l’esperit de l’acord.  

Per tant, hi haurà més diners per a hospitals, CAPs, escoles, habitatge. L’esforç fiscal que fem els catalans revertirà més en Catalunya. Ara, de moment, l’Estat continuarà recaptant l’IRPF.

Què diu el govern de Salvador Illa, que avui s’ha reunit amb Junqueras? Que si volem el pa sencer caurem en la frustració que ja coneixem. Què diu Junts?

Que no hi ha concert econòmic, que no hi ha model singular, que Catalunya no surt del sistema comú. Com que quan va començar la negociació es parlava de recaptar l’IRPF a l’Agència Tributària de Catalunya, i ara estem parlant d’ordinalitat i d’una xifra, els resultats han quedat per sota de les expectatives, però en el joc del tot o res del finançament, Catalunya sap que per tenir el tot, el que tenen els bascos, hauria calgut que Esquerra i Junts haguessin anat a l'una, i tot i així hauria estat molt difícil.

I un últim apunt sobre els brams dels de sempre. Exemple, a la portada de La Razón:

“Estupefacció a les files socialistes després de “l’assassinat” de les seves opcions electorals autonòmiques”. Sobre això, només un recordatori: el que Sánchez ha fet ara amb Junqueras s’assembla al que Aznar va fer quan va necessitar els vots de Pujol per ser investit: millorar el sistema de finançament de Catalunya, i el de tothom, esclar. Tots els que avui criden escandalitzats ho trobaven la mar de normal llavors. El cinisme polític no té límits. 

Bon dia.