Montero se’n va, però l’IRPF es queda (a Madrid, de moment)

Si han anat seguint la història de com el Govern va retirar a última hora el projecte de pressupostos que havia presentat al Parlament, no els estranyarà que avui comencem remarcant que les eleccions a Andalusia ja tenen data: el 17 de maig.

Ho va anunciar ahir l'únic que podia decidir-ho, el president andalús (nascut a Barcelona) Juanma Moreno Bonilla, del PP. Això vol dir que a la vicepresidenta espanyola Maria Jesús Montero ja no li queden gaires consells de ministres, potser ja només el d’avui, perquè ja va dir que així que es dissolgués el Parlament andalús, ella deixaria Madrid i se n’aniria a fer campanya a la seva terra. 

O sigui que, ara, PSC i Esquerra saben que a partir del 17 de maig Catalunya pot aprovar els pressupostos sense que els interessos de Montero i del PSOE (que tenen males enquestes a Andalusia) puguin interferir tan decisivament com ho han fet fins ara.

De fet, avui expliquem que el calendari del Govern és presentar els pressupostos al Parlament una altra vegada d’aquí un mes o mes i mig, i tenir-los aprovats abans de Sant Joan, el 24 de juny. 

Sobre la importància del factor Montero, els explicarem ara un detall que va succeir entre bambolines. Abans ha de quedar clar que va ser Esquerra la que va decidir vincular el seu sí als pressupostos a un sí del govern espanyol a traspassar la gestió de l’IRPF a la Generalitat, i que al final, PSC i ERC es van encastellar tant en les seves posicions que van haver de recular. Però mentre Esquerra mantenia la línia vermella, a l’altra banda hi va haver Montero. Part de la seva oposició era deguda a la negativa al traspàs que hi ha entre els inspectors d’Hisenda. Però l’altra part era que el PSOE creu que entre l’amnistia i el sistema de finançament, pactat precisament amb Esquerra, la carpeta catalana ja els havia dessagnat prou electoralment i no volien anar més lluny, i menys quan era precisament la vicepresidenta econòmica la que havia de fer una campanya electoral on acabaria sortint Catalunya tan segur com que avui és 24 de març.

I el detall és que, segons fonts d’Esquerra, aquell divendres que Junqueras va sortir de la Moncloa de reunir-se amb Sánchez i el va veure fent-se el desmenjat sobre la cessió de la recaptació de l’IRPF, en el viatge de tornada va estar pensant com reaccionar. I quan semblava que ja tenia decidit no enfilar-se per les parets, va rebre una trucada de Maria Jesús Montero, que molt probablement acabava de parlar amb Sánchez, que li hauria explicat la conversa amb Junqueras sobre l’IRPF, i Montero li va dir al president d'Esquerra que ella no sabia que havien estat parlant “els seus” amb Esquerra, però que això de l’IRPF no passaria. I aquí va ser quan Junqueras va tibar la negociació. 

Total, després de tota aquesta història, és evident que hi haurà pressupostos. Tard, però n’hi haurà. Això sí, Esquerra està buscant alguna altra cosa per justificar el seu sí. En diu “guanyar espais de sobirania”, arrencar del govern d’Illa un compromís pel qual la Generalitat faci una cosa que fins ara no feia, o que es comprometi a unes determinades polítiques nacionals més del gust d’Esquerra que de l’actual bany maria socialista a Catalunya. Ja veurem en què queda això dels “espais de sobirania”.

Bon dia.