Sánchez ataca Aznar després de l’èxit d’haver atacat Trump

Aquest matí ha passat un fet molt interessant, una nova jugada estratègica de Pedro Sánchez en el seu llarg i reconegut combat per resistir, per resistir-ho tot: els seus col·laboradors a la presó, la imputació de la seva dona i el seu germà, el seu partit derrotat a cada elecció a Extremadura, a l’Aragó, a Castella i Lleó. Aquest matí Sánchez ha anat al Congrés a explicar les mesures socials per alleugerir el cost de la guerra de l’Iran. I ha sortit a l’atac. A la vista que Europa ja no l’està deixant sol amb el “No a la guerra”, ha dit que la guerra de l’Iran del 2026 és com la guerra de l’Iraq del 2003, que va tenir conseqüències nefastes a l'Iraq, al món i als nostres carrers amb el terrorisme islamista. Que si aquella guerra va ser il·legal, aquesta també. I que el PP en va ser còmplice. Però dir que l'Iran és com l'Iraq, tornar a fer servir el comodí del record del “No a la guerra” del 2003, és un déjà-vu. I aleshores, Sánchez ho ha personalitzat amb una càrrega tremenda contra José María Aznar. Ha dit que Aznar, el 2003, volia sentir-se important, que va donar suport a una guerra a canvi d’ego, de poder posar els peus sobre la taula amb George Bush. Ha recordat que els atemptats de Madrid van ser culpa d’aquella guerra. I ha recordat que Aznar no se’n penedeix. I ha arribat a qüestionar la seva moralitat:

Pedro Sánchez: “Passats els anys, alguns dels promotors de la guerra il·legal de l'Iraq van canviar de posició. L'expresident George Bush va demanar perdó. L'ex primer ministre britànic va demanar perdó per aquesta guerra il·legal. I l'expresident Aznar què ha dit? Que no es penedeix de res i que mai ho farà. Aquesta és la qualitat moral de l'expresident Aznar.”.

“Aquesta és la qualitat moral de l'expresident Aznar”. Déu-n’hi-do, però a què treu cap ara parlar d’Aznar, que fa 22 anys que ja no és president? Està clar, tocar la tecla Aznar perquè avui encara és un president divisiu. Sánchez vol discutir amb Aznar, vol que Aznar el contesti; Sánchez busca en Aznar el mateix que ha trobat amb Trump, un “dolent” que el fa bo, perquè a Sánchez li surt bé animar els seus a base d’excitar els seus extrems. I, de pas, rebaixa la importància de Feijóo. Ja veurem si Aznar picarà l’ham, però és evident que no ho pot deixar passar.

Per cert, de fons hi ha les mesures econòmiques, que es votaran demà, i que seran un respir necessari per a la nostra butxaca perquè, com expliquem avui, 

el gir diplomàtic de Trump no frena la guerra i es tem una escalada. Avui les borses han pujat, el preu del petroli baixa, però l’afer està lluny d’haver-se arreglat. Per cert que Junts votarà a favor del decret llei de mesures per la guerra, a canvi que el PSOE legisli en el futur per eximir de l’IVA (reduir-lo a zero) els autònoms que cobrin menys de 85.000 euros. Ja veurem també si els socialistes acaben fent aquest canvi.

Bon dia.