L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De moment, ens hem quedat en la xifra'

Avui en aquest organisme que es diu Consell de Política Fiscal i Financera (ministra d’Hisenda i consellers d’Economia) quedarà aprovat el model de finançament que presentarà la vicepresidenta Montero i que surt de l’acord amb Esquerra Republicana. Que s’aprovi el model no vol dir que s’apliqui demà mateix, perquè ara haurà de negociar-se al Congrés amb tots els partits i, com saben, ara mateix la proposta no té els vots. El PP i Vox s’oposen al sistema per sistema i Junts troba que fa curt.

El pacte significa que l’Estat posa a disposició de les autonomies 21.000 milions més que fins ara, amb un ball de xifres que provoca que els 21.000 milions es puguin interpretar de moltes maneres. Amb quin criteri els reparteix? No s’ha acabat d’explicar (és allò de la població ajustada, però ajustada com?), i ens hem quedat amb una xifra, la dels ja famosos 4.700 milions per a Catalunya (que de fet no són 4.700 sinó 4.686). Andalusia encara en rebria més, 4.846, i el País Valencià 3.669, i també en sortien prou beneficiades Múrcia i Castella-la Manxa. De les quantitats absolutes i les xifres sí que se’n poden fer divisions, i així, per exemple, surt que Castella-la Manxa rebria més diners per habitant que Catalunya. Ironies de la vida, el socialista García-Page, que governa Castella-la Manxa, es fa l’ofès perquè Sánchez ha pactat el model amb els que volen “trencar Espanya”.

Són evidents dues coses, que el pacte és una millora per a gairebé totes les autonomies, i que queda lluny, encara, de la sobirania fiscal que Esquerra va anunciar quan va tancar l’acord d'investidura amb Illa. És aquesta pàgina que publiquem avui, amb aquesta expressió de “mutació” del pacte entre el PSC i Esquerra, que preveia que Catalunya recaptaria i després pagaria a l’Estat una quota de solidaritat. No som aquí, som en la xifra, que és precisament el que volien evitar els negociadors d’Esquerra quan deien que no es volien quedar en la xifra sinó en el model. És que ni tan sols s’han publicat les balances fiscals, que al govern espanyol li permetrien justificar que és lògic millorar el finançament de qui aporta molt per sobre del que necessita, que és el cas de Catalunya.

Tenim una xifra, cosa que és poc per l’anunci inicial d’Esquerra, ara reduït a “és un primer pas”, i complica la vida a Junts perquè, com deia ahir Xavier Trias a Gemma Nierga, és gairebé impossible renunciar als 4.700 milions. "És un mal acord, però potser és l’únic possible”, va dir. Si en el tràmit parlamentari l’acord no millora, haurem assistit a un altre acord –com altres n’hi ha hagut abans– de present realista i futur incert.

Bon dia.