En una entrevista d’ahir a La Vanguardia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que Pedro Sánchez està endarrerint l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont. No és nou. Ja abans Feijóo havia dit que Sánchez ha enganyat Carles Puigdemont amb la llei d’amnistia.
Naturalment, Feijóo no està defensant Puigdemont, al que considera un pròfug de la justícia, ni està reclamant que s’apliqui d’una vegada la llei d’amnistia, que ha atacat amb tots els recursos disponible. Fins i tot diu que potser el que va passar va ser una barreja entre ser enganyat i deixar-se enganyar. En resum, Feijóo està fent cants de sirena a Junts perquè necessita com el pa que menja ampliar el camp de socis possibles. I el més paradoxal: Feijóo diu allò que Puigdemont i Junqueras senten.
Però, de tota manera, el que fa Feijóo és recordar una evidència: Puigdemont va donar els vots decisius per investir Sánchez com a president l’estiu del 2023, som a la primavera del 2026 i Puigdemont continua a Waterloo. Tampoc no han pogut tornar ni Comín ni Puig, i Junqueras, Romeva, Turull i Bassa continuen inhabilitats. Sánchez sempre pot dir que ell no controla els temps de la justícia, ni europea ni espanyola, i que fins i tot l’espanyola el persegueix, però és evident que el que menys necessitava Sánchez en aquesta tongada d’eleccions a Extremadura, Aragó, Castella-Lleó i, sobretot, a Andalusia, és el president Puigdemont tornant a Catalunya. A ell ja li està bé que l’amnistia s’endarrereixi. I si parles amb Puigdemont, amb Junqueras i qualsevol dels altres polítics inhabilitats, més enllà de denunciar l’ “a por ellos!” judicial, no veuen en Sánchez cap voluntat de moure’s en favor de l’amnistia. Ni amb l’amnistia ni amb res més, perquè ja fa mesos que Junts va donar per acabades les converses que mantenia amb el PSOE a Suïssa.
També Junqueras se sent objecte d’una maniobra dilatòria, i diu a tothom que li pregunta que ja sap que això va per llarg, però Esquerra i PSOE comparteixen espai polític. En canvi, ja fa temps que per Puigdemont, el PSOE sempre acaba sent el mateix que el PP, amb la diferència que el PP va de cara i el PSOE posa bona cara, quan la posa. Tot i així, la capacitat d’influir que tenia la carambola de set diputats era massa llaminera com per deixar-la escapar. Tot això impacta molt més en Junts que en Esquerra, perquè Esquerra és un partit quasi centenari i Junts és una obra de Puigdemont, Puigdemont és molt més que el president d’un partit, és el símbol, tot i que ell és el primer que és conscient que el pas dels temps desgasta fins els símbols. Els temps i la distància desgasten i desdibuixen.
Bon dia.
