L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Mercosur, els pagesos tenen raó'
Sobre la seva denúncia del tractat de Mercosur, els pagesos tenen raó quan s’exclamen que es puguin vendre aquí productes que no es podrien produir aquí perquè les exigències sanitàries són més grans. I tenen raó quan diuen que la seva protesta ens afecta a tots, perquè tothom ha de menjar. Al govern de la Generalitat se li gira feina, perquè si els pagesos no afluixen acabarà amb una intervenció dels Mossos d’Esquadra
Aquesta setmana continuarem parlant del finançament, perquè dimecres la vicepresidenta espanyola Montero presentarà el model pactat amb Esquerra a totes les autonomies. Serà un tràmit, perquè en aquesta reunió el govern espanyol hi té majoria.
A aquestes altures ja saben que el PP està en contra del sistema, perquè hi està en contra per sistema –encara que els presidents autonòmics del PP diguin a porta tancada que ara mateix agafarien els diners–, i Junts igual però per raons contràries, perquè troben que és poc. Ja ho vam dir el primer dia: l’acord són més diners per a Catalunya però no soluciona els problemes de finançament ni el dèficit fiscal.
Com que la vicepresidenta va presentar l’acord divendres passat, tot el cap de setmana hem assistit a una batalla per guanyar l'opinió pública entre Junts i Esquerra. La línia de defensa d’Oriol Junqueras és que entre els 4.700 milions, el final de les bestretes i el 55% de l’IRPF estem davant d’un primer gran pas. Però que només és un pas, que ha de portar Catalunya a recaptar el 100% de l’IRPF i el 78,5% de l’IVA, i que en això l’acord “concerteja”. Dissabte vaig escriure al diari una cosa que repeteixo: el president Pujol, amb aquest acord, hauria fet un “agafa els diners i corre” de manual. Esquerra carrega amb el problema de la gestió de les expectatives: deia que Catalunya anava a la sobirania fiscal i de moment ha obtingut un bon pacte dins el règim comú.
Mentrestant, els problemes de la realitat no desapareixen, com aquests dies ens estan recordant els pagesos que estan bloquejant carreteres.
Sobre la seva denúncia del tractat de Mercosur, els pagesos tenen raó quan s’exclamen de com pot ser que es puguin vendre aquí productes que no es podrien produir aquí perquè les exigències sanitàries són més grans. I tenen raó quan diuen que la seva protesta ens afecta a tots, perquè tothom ha de menjar. Al govern de la Generalitat se li gira feina, perquè si els pagesos no afluixen acabarà amb una intervenció dels Mossos d’Esquadra.
I una anàlisi de l’actualitat no pot deixar de mirar el món. A l'Iran es veu que es compten els morts a les protestes contra el règim per centenars. Dic que es veu perquè l’apagada informativa és gran i no és fàcil precisar xifres, però el malestar econòmic i ideològic dels milions d’iranians contra el règim teocràtic dels aiatol·làs és molt important. La falta de llibertat se suporta si hi ha pa, però amb inflacions del 70% el poble es revolta.
I Trump. Trump en un parell d’imatges. Ara, a la solapa de l’americana, a sota de la bandera dels Estats Units, hi porta un pin d’ell. A part de la seva coneguda addicció a ell mateix, Trump necessita distreure'ns. Distreure’ns amb un pin o amb la detenció de Maduro perquè no parlem d'Epstein, de l’aniversari de l’assalt al Capitoli, de la seva impopularitat o de com està militaritzat els carrers amb la seva policia a la caça i captura (literal) d’immigrants.
La nostra corresponsal ho explica avui en aquesta pàgina, en què es veu un policia de la patrulla fronterera exigint a un home que posa benzina que demostri que té papers.
Aquest cos policial, que és diu ICE, té permís per detenir per la cara –en el sentit que si els seus membres veuen que no ets blanc poden assaltar-te sense haver-ho de justificar–, i també comença a fer de policia política, com hem vist en l’assassinat a sang freda de Renee Good –una dona a qui van aturar en un control a Minneapolis–, que van justificar dient que ella els volia atacar.
Per això avui hem dedicat al tema el nostre pòster central, el Mirades, on es veuen els controls de trànsit, la detenció de famílies quan són a casa seva i policies anant amunt i avall, fotografiats pels mateixos ciutadans. Això és un règim de la por. Trump ha creat una policia paral·lela, l’ha reforçat amb milers d’agents i ja té un perfil clarament de policia patriòtica, trumpista, qui sap si el primer pas per a un enfrontament armat amb altres cossos armats americans. Són temps foscos. No ho perdem de vista quan jutgem la realitat que ens envolta.
Bon dia.