Trump converteix l'agència antiimmigració en el seu braç armat

WashingtonEn l'època daurada que prometia Donald Trump hi ha homes encaputxats que detenen persones al mig del carrer i les carreguen en furgonetes negres. Pàrquings, parcs, restaurants, escoles, o fins i tot esglésies: no hi ha cap lloc segur davant d'aquests grups armats que fa mesos que ronden pel país per ordre del president i que piquen a les portes de les cases. Ara, l'assassinat de Renee Nicole Good enmig del macrooperatiu de l'agència antiimmigració (ICE per les seves sigles en anglès) a Minneapolis ha tornat a posar el focus sobre aquest cos que Trump està convertint en la seva policia personal.

Aquesta mare de 37 anys, morta per tres trets, és la cinquena víctima de l'ICE des que Trump és a la Casa Blanca. El govern estatunidenc ja ha tancat files amb l'agent i ha defensat que l'assassinat de Good va ser una actuació en defensa pròpia. Dijous el vicepresident J.D. Vance fins i tot va dir que era culpa de la mateixa víctima: "És una tragèdia creada per ella mateixa". Les imatges compartides a les xarxes mostren un escenari molt diferent del que va descriure.

Trump defensa l'ICE amb fervor perquè és on ha trobat una drecera per mobilitzar a voluntat un cos armat dins del país en absència d'una policia federal amb jurisdicció per controlar l'ordre públic. En primera instància, aquesta competència recau en cossos estatals i locals que el president no pot controlar unilateralment. Almenys és així com ho estableix la desena esmena de la Constitució.

Els agents de l'ICE s'han convertit en l'ocell de mal auguri que, en moltes ocasions, precedeix l'arribada de la Guàrdia Nacional. Tot i que en els darrers mesos el focus s'ha posat en els soldats reservistes–que el president també ha utilitzat per militaritzar i intimidar bastions demòcrates–, el primer recurs al qual ha recorregut ha estat el cos antiimmigració. A Chicago, Portland i Los Angeles, primer va enviar agents federals per tensar l’ambient a la ciutat i així poder justificar el posterior desplegament de soldats. A la ciutat californiana ho va aconseguir; a Chicago (Illinois) i a Portland (Oregon) els recursos judicials dels governadors demòcrates van frenar l’entrada de la Guàrdia Nacional, però no de l’ICE.

Trump ha descrit els macrooperatius de l'ICE com a batudes per netejar el país de "criminals" i fer-lo més segur. La realitat que mostren les dades, però, és molt diferent. A Chicago, on s’ha dut a terme un dels operatius més importants de l'agència –la coneguda com a operació Midway Blitz–, les xifres revelen que, després de tres mesos de desplegament, i més de 600 persones detingudes, només el 2,6% tenien antecedents.

El cos antiimmigració s'ha convertit en una entitat temuda tant per les persones sense papers com per la comunitat llatina en general. Al setembre el Suprem va autoritzar les detencions per perfil racial –com ara el color de la pell o el fet de parlar castellà–, de manera que molts estatunidencs nascuts i criats al país també viuen amb por de ser una presa dels agents federals. Una investigació de ProPublica va identificar fins a 170 ciutadans estatunidencs que havien estat detinguts per l'ICE. Ara, l'assassinat de Good, una ciutadana blanca, amplia encara més el llindar de la por i revela que les accions del cos policial van més enllà del suposat control migratori.

En paral·lel, la por de ser detingut per l'ICE també s’ha estès a totes aquelles persones amb residència legal al país que expressen idees contràries a l’administració. El precedent de la detenció dels estudiants Mahmoud Khalil i Rumeysa Ozturk per haver participat en les protestes propalestines ja va desfermar una por generalitzada als campus universitaris, tant entre l’alumnat com entre els investigadors, davant la possibilitat que les seves línies de recerca o els seus posicionaments polítics posessin en perill els seus visats. De manera indirecta, el cos antiimmigració ha exercit una funció de policia política.

Un pressupost a l'altura d'un exèrcit

El tiroteig de Minneapolis coincideix també amb la injecció milionària a l'agència. D'ençà que es va crear l'ICE, el 2003, les partides aprovades pel Congrés han anat augmentant progressivament, però l'últim paquet –que es va tramitar en el marc de la Big Beautiful Bill– preveu una riuada de diners cap a l'agència. La llei aprovada al juliol preveu multiplicar per tres el pressupost de l'ICE a partir del 2026, cosa que el situa en una mitjana d’uns 37.500 milions de dòlars anuals durant els pròxims quatre anys. La xifra gairebé és el que es va gastar Polònia en defensa el 2024, uns 38.000 milions de dòlars, i eclipsa la despesa d'altres països, com Espanya.

"Se’ls està concedint finançament gairebé il·limitat; el seu pressupost ha augmentat de manera dràstica, i això els dona més poder. És com la sentència del Suprem del setembre", advertia ja al novembre a l'ARA l'advocada del Centre per als Drets Constitucionals (CCR per les sigles en anglès) Samah Sisay.

Gran part d'aquest pressupost està enfocat en finançar els nous agents que s'incorporen. L'any passat el departament de Seguretat Nacional es va fixar l'objectiu de reclutar 10.000 nous agents per fer viables més operatius a gran escala. La campanya, impulsada amb crides a "defensar la pàtria" i eslògans com "Amèrica ha estat envaïda per criminals i depredadors", ha resultat profitosa. A principis de gener, el departament de Seguretat Nacional (DHS) anunciava amb satisfacció que havien superat els objectius: 12.000 nous reclutes, un 120% més.

Per incentivar les contractacions, a més de bonificacions, a l'agost el DHS va eliminar els límits d’edat per als agents de l'ICE, que ara només han de ser majors de 18 anys, quan abans havien de tenir un mínim de 21 anys i un màxim de 37 o 40, segons la posició a la qual optaven.

Sisay explicava que el fet que la campanya estigui construïda sobre aquesta narrativa xenòfoba servia de reclam per a un perfil de persones que poden tenir més tendència a adoptar conductes agressives amb els migrants. "Ja hem vist aquests patrons tant en departaments de policia com a l'ICE. Se sap que molts dels seus membres formen part de grups supremacistes blancs. De fet, aquí a Nova York això és un problema; en una de les presons locals que treballava amb l'ICE hi havia agents que havien estat membres infantils de grups supremacistes blancs i aplicaven el perfil racial, a més de fer mal a les persones que estaven detingudes".

Però aquesta primera tanda només és el principi. Segons revelava a finals del 2025 el Washington Post, l'ICE planeja gastar-se 100 milions de dòlars durant un any per reclutar defensors del dret a portar armes i perfils similars mitjançant influencers i anuncis geolocalitzats. Tot això segons el document al qual ha tingut accés el Washington Post, d’acord amb una estratègia batejada com a “reclutament en temps de guerra”.