Escapar d'una batuda d'Immigració a Los Angeles: "Tinc papers però també vaig sortir corrents"

ENVIADA ESPECIAL A LOS ANGELES“Vaig sortir corrents per allà on hi ha la grua. Aquí al davant van agafar un noi que estava assegut”. L’Ander assenyala l’entrada del pàrquing del Home Depot de West Lake, on ara s'ajunten una trentena d’homes que, com ell, es planten aquí cada dia a les set del matí per buscar feina. Del que sigui: demolició, mudances, jardineria, muntar mobles... Mentre explica com va escapar de la batuda dels agents d’immigració fa una setmana, l’home va fent gestos amb la mà als cotxes que entren. “Tinc por, i més després d'haver-hi estat tan a prop, però no puc deixar de treballar. Fa por que et detinguin i no saber què et passarà. M’estic plantejant tornar a Hondures veient com s’està posant la cosa”, reconeix mentre es col·loca bé la visera de la gorra. Fa sis anys que viu als Estats Units i no té papers.

Els grups migrants a les entrades dels pàrquings dels Home Depot, un establiment de material de bricolatge, és una estampa habitual a Los Angeles a primera hora del matí. Va ser en el pàrquing del Home Depot de Paramount, al sud-oest de la ciutat, on es van produir les agressives detencions que van desencadenar les protestes que des de fa una setmana recorren els carrers del centre. La majoria de pàrquings d’aquesta cadena han estat el blanc de batudes dels agents d’immigració (ICE, en les seves sigles anglès) durant els últims set dies.

El temor que aparegui una furgoneta de l’ICE en qualsevol moment o que hi hagi agents vestits de paisà fa que l’ambient estigui carregat de mirades desconfiades. “Abans que comencessin les detencions aquí normalment érem unes 80 persones i sempre trobàvem feina”, explica l’Ander. Les batudes no només han espantat els migrants, sinó també la clientela. “Normalment treballava cada dia, però des de divendres passat que no em surt res. La situació està molt malament per totes bandes, sembla que tenen por també de donar-nos feina”.

En una jornada normal, treballant entre cinc i vuit hores, l’Ander diu que pot arribar a guanyar uns 100 dòlars al dia. “Depèn de la tasca, per exemple, l’última cosa que em va sortir va ser moure un piano i em van pagar uns 80 dòlars”. L’home, de 43 anys, ha de repartir el que guanya entre pagar el lloguer, el menjar i ajudar la seva família a Hondures. “Tinc la mare, la dona i vuit fills. A més, he de pagar el deute del coyote”. El Riberto, un guatemalenc de 46 anys que tampoc té papers, es queixa de la caiguda de la feina, també. “Cada dia vinc, però ara és difícil que surti feina”, lamenta.

A una de les cantonades tres homes fan cua davant una petita paradeta de tamales que el Roney y la Juana (42 anys i 43, respectivament) tenen muntada. Fa tres anys que van venir de Guatemala per intentar guanyar-se millor la vida i enviar diners als quatre fills que hi tenen. "Tot va passar molt de pressa. La migra va aparèixer de cop amb les furgonetes i ja havien agafat un home. Vam sortir corrents i vam deixar la paradeta", relata el Roney, mentre la Juana li ensenya publicacions de TikTok sobre els llocs on s'ha vist l'ICE aquest matí. Les xarxes socials s'han convertit en un element clau per mantenir-se alerta sobre els moviments dels agents i quines zones evitar.

Un dels homes que està fent un mos dempeus, l'Antonio, s'afegeix a la conversa: "Fins i tot jo vaig fugir". L'home és de Mèxic i assegura que sí que té estatus legal al país. "Tinc permís de treball, però, així i tot, vaig sortir corrents igual. No me la vull jugar amb aquesta gent". Ell explica que viu amb certa preocupació l'ambient que es respira a la ciutat. "No havia vist res així, i el pitjor de tot és que ataquen gent treballadora. A mi no em sembla malament que vulguin fer fora la gent que ve a delinquir, però aquí tots els que hi som volem prosperar".

En un moment del matí, un dels guàrdies de seguretat s'acosta al grupet d'homes i els saluda amb familiaritat. "Jo no hi era el divendres quan va passar, però vaig veure els vídeos i els veies a tots corrents. No entenc per què aquesta agressivitat si no fan mal a ningú, es queden a l'entrada sense molestar", explica el Marcos (nom fictici per preservar l'anonimat), que també és hispà. "Em fa pena perquè aquesta gent només busca feina, no s'ho mereixen. Els meus pares també eren immigrants".