La policia deté migrants a les esglésies de Los Angeles
Les protestes contra les actuacions de l'ICE s'escampen a altres ciutats dels Estats Units
ENVIADA ESPECIAL A LOS ANGELESEls agents d'immigració han augmentat la pressió sobre la comunitat sense papers de Los Angeles. Les batudes s'han intensificat als llocs de feina i les detencions als pàrquings de Home Depot –on cada matí els migrants s'agrupen per trobar feina– s'han convertit en el dia a dia de la ciutat des de fa quasi ja una setmana. A la llista ara també s'hi han incorporat les esglésies. A Downey, una ciutat on la majoria de la població és hispana, l'ICE ha practicat detencions aquest dimecres en dues esglésies, on ha arrestat dues persones. "Ha estat horrible. Només es tractava d'un pobre senyor gran que no havia fet res", explica a l'ARA Saja Shilleh, una veïna que just estava al balcó de casa quan ha vist com apareixen quatre furgonetes de l'ICE davant l'església.
Cinc furgonetes han rodejat un home gran que anava amb bicicleta quan quatre agents amb la cara tapada amb passamuntanyes han baixat del vehicle i han fet caure l'home a terra. "El que està passant els últims dies no ho havia vist mai. No puc creure el que he vist", diu Shilleh. La jove, de 35 anys, és palestinoamericana i, tot i que és ciutadana estatunidenca, explica com ella i la seva família estan evitant determinats llocs de la ciutat arran de les batudes de l'ICE. "Intentem no anar a restaurants hispans o llocs que sabem que poden ser susceptibles de batudes. La manera com actuen fa por; simplement, si veuen que no ets blanc, t'arresten i ja està", lamenta la noia.
A les 10 del matí l'ICE ha actuat a l'església Our Lady of Perpetual Help, i després a la Downey Memorial Christian Church, que és a pocs minuts en cotxe. En aquesta última els agents han detingut un home quan era al pàrquing, tal com ha explicat el capellà Alfredo Lopez en una roda de premsa d'urgència que s'ha fet poc després. Ell, juntament amb la pastora principal, Tanya Lopez, i altres membres de la comunitat, ha intentat enfrontar-se als agents. "Estic profundament commocionada", ha dit Lopez, amb la veu trencada. "Quan estic en silenci i tinc un moment per agafar aire és quan realment m'adono del que ha passat". La Casa Blanca ha informat aquest dimecres que ja s'han detingut 330 persones sense papers a Los Angeles des que van esclatar les protestes el 6 de juny.
Fins a l'arribada de Trump les esglésies i les escoles eren dos espais segurs per a les persones sense papers, ja que no s'hi podien practicar detencions. Una de les primeres mesures que va aplicar Donald Trump quan va tornar a la presidència al mes de gener va ser autoritzar les batudes tant als voltants d'aquests llocs com a dins. "Avui un amic del meu germà s'ha perdut el final de curs de l'escola perquè els pares no tenen papers i tenen por de l'ICE. Aquest nen no va fer res, només va venir aquí amb la seva família per tenir un futur millor", explica Gabriela García, veïna de San Gabriel, una altra ciutat dels afores de Los Angeles.
Des de diumenge que García va a les protestes que cada tarda inunden els carrers del centre de la ciutat. Aquest dimecres tornava a estar en la mobilització on s'han tornat a viure escenes de tensió amb la policia de Los Angeles. A mitja tarda els agents a cavall han carregat contra els manifestants quan s'han acostat a la zona dels edificis federals i han empès la gent cap als carrers paral·lels. Més enllà dels trets amb les bales de goma i l'acció dels cavalls, la protesta ha continuat de manera pacífica fins a les vuit de la tarda, quan ha començat el toc de queda que va imposar ahir l'alcaldessa Karen Bass. Passada l'hora, molta gent encara continuava protestant i la marxa ha seguit avançant cap al Home Depot de Wilshire sense més incidents.
L'agressiva campanya contra la comunitat migrant i la militarització de Los Angeles per intentar sufocar les manifestacions han provocat un efecte contagi en altres ciutats del país. A San Antonio, Raleigh (Carolina del Nord), St. Louis, Nova York, Seattle, Chicago i Texas també hi ha hagut manifestacions. En el cas de Texas, el governador republicà Greg Abbott ha anunciat que demanarà a la Guàrdia Nacional que intervingui.
Temor per dissabte
Després de la primera nit de toc de queda els carrers del centre de Los Angeles s'havien llevat amb el soroll dels trepants i martells. Molts negocis, com Il Coffee de Broadway Street, s'afanyaven a tapiar finestres i portes. La cafeteria continua oberta, però en lloc de tenir vistes al carrer els clients esmorzen mirant els taulons de fusta que recobreixen el finestral. "Aquí a la cantonada van saquejar una botiga dilluns a la nit. Hi ha hagut 23 negocis que han patit destrosses. En el meu cas la por no és tant pel que puguin robar com pel que em costarà tornar a posar tot el finestral si el trenquen. A més, jo i la meva família vivim a sobre de la cafeteria", explica el propietari d'Il Coffee, Michael Johnson. La idea d'haver de viure amb un toc de queda no l'entusiasma, però creu que "és necessari per controlar la situació". Dimecres a la matinada la policia de Los Angeles va informar en un comunicat que es van arrestar 200 persones per incomplir el toc queda.
"El que em preocupa és la manifestació de dissabte; amb sort ho sabran controlar i no es repetirà el mateix que el cap de setmana passat", diu Johnson. A tot el país s'han convocat mobilitzacions sota el lema de "No Kings Day" per protestar en contra dels abusos de Trump al capdavant del govern: des de l'arrest de jutges i desafiament a l'autoritat de les corts federals, fins a l'agressiva campanya de detencions i deportacions –sense garanties judicials– de les persones migrants. Per si la militarització de Los Angeles i la retòrica incendiària de Trump no fossin prou per alimentar les protestes, a Washington DC dissabte també es viurà una escena inusual: una desfilada militar.
La raó oficial perquè fileres de soldats caminin per la capital és el 250è aniversari de l'exèrcit, tot i que Trump s'ho ha manegat per fer-ho coincidir amb el seu 79è aniversari. A Washington també s'han convocat protestes en contra de la desfilada, i el republicà ja ha advertit que qualsevol protesta durant la jornada serà contestada "amb força".