Crònica d'una família trencada per les batudes antiimmigració de Trump: "Mama, tinc por de tornar a casa i que no hi siguis"

WashingtonLa trucada que feia mesos que la Maria –nom fictici– temia rebre va arribar la tarda del dissabte 12 d'octubre. Al centre de Washington, la majoria de persones feien vida normal enmig de la militarització de la ciutat. Lluny dels restaurants del carrer 14 i els beer gardens on la gent aprofitava els últims dies de bon temps, el Gabriel –nom fictici– estava emmanillat a la part de darrere d'un furgó negre aparcat a un costat de la carretera George Washington Memorial Parkway, que connecta Virgínia amb Maryland i Washington.

"Vine a recollir la camioneta, m'han agafat. No vinguis a buscar-la tu perquè també t'agafaran. Demana a alguna persona amb papers que vingui. De seguida que pugui et diré més coses", va dir el Gabriel a la Maria en mam, una llengua indígena de Guatemala, per evitar que els agents d'Immigració (ICE) entenguessin que estava parlant amb la seva dona.

A l'altra banda de l'auricular, la Maria va mirar la seva filla, la Vanesa, de nou anys, que estava a la sala d'estar esperant que el seu pare tornés de treballar per portar-la a jugar al parc. "La nena estava plorant, en xoc, quan li vaig dir. No parava de preguntar: «Què ha fet el papa? Per què se l'han emportat?»", explica a l'ARA la Maria tres setmanes després de la detenció del seu marit i dues després que fos deportat a Guatemala. La dona, de 36 anys, sosté el Diego sobre la seva falda, el petit dels seus tres fills, que té només tres anys. "Feia temps que teníem por, però al principi se sentia com una cosa llunyana. Primer només era una cosa que veiem a les notícies, però després van començar a detenir coneguts, després familiars. Fins que ens ha tocat a nosaltres. Estàvem previnguts, però mai hauríem imaginat aquest malson horrible", explica la Maria.

Donald Trump va tornar a la Casa Blanca amb la promesa de realitzar la deportació massiva "més gran de la història". Des que va jurar el càrrec el 20 de gener, el president ha engegat una campanya de terror contra la comunitat migrant, amb mesures com autoritzar les batudes a escoles i esglésies, o bé invocar la llei d'enemics estrangers per poder expulsar migrants a qui acusa de ser criminals. Arreu del país, milers de famílies com la de la Maria s'han trencat per les detencions de l'ICE. L'administració no informa de xifres de manera regular sobre les expulsions. A l'agost, els Estats Units ja havien deportat unes 350.000 persones des que Trump va ser investit.

La Maria, igual que el seu marit, no té papers. Va entrar als Estats Units el 2011 buscant una millor vida i a costa de deixar a Guatemala el seu primer fill, l'Àlex. "El vaig tenir amb el meu exmarit. Em pegava. Quan vaig arribar als Estats Units em vaig atrevir a deixar la relació", confessa. Poc després, va conèixer el Gabriel, amb qui va refer la seva vida a Virgínia i amb qui va tenir la Vanesa i el Diego. "Va ser el Gabriel qui va dir-me de portar l'Àlex aquí", diu. Van reunir els 6.000 dòlars per pagar el coyote, i el nen, amb set anys, va travessar la frontera. Era el 2015 i feia quatre anys que la dona no veia ni abraçava el seu fill.

Ara, deu anys després, l'administració Trump torna a posar la Maria en una disjuntiva igual de dolorosa: autodeportar-se amb els dos petits a Guatemala i deixar sol l'Àlex, que té disset anys i estatus legal, o bé seguir al país amb el perill que qualsevol dia l'ICE la detingui i la deporti. "El gran em demana que sisplau no surti gaire. Està molt preocupat, em diu: «Mama, tinc por de tornar un dia a casa i que no hi siguis. Què faré jo sol amb els meus germans?». Tot i que qui ho porta pitjor és la petita, no vol créixer sense pare. La veritat és que tinc ganes de plorar, però no ho puc fer davant d'ells", continua explicant.

La Maria es trenca quan torna a pensar en la idea de separar-se del seu fill. "Però vull que tingui un futur millor, i al poble d'on som nosaltres, no el tindrà". La dona explica com ella i el Gabriel van decidir regularitzar abans la situació de l'Àlex que la seva. "Ens van costar uns 10.000 dòlars tots els tràmits, vam haver de lluitar molt el cas", explica la Maria. Els altres dos nens, la Vanesa i el Diego, com que van néixer als Estats Units, són ciutadans estatunidencs. Un dret reconegut per la Constitució i que Trump vol intentar revertir.

Més enllà de la por a ser detinguda, la Maria també està plantejant autodeportar-se perquè ella sola no pot pagar les factures i mantenir els nens. Treballa netejant cases, però des que molts dels treballadors federals han deixat de cobrar el sou amb el tancament de govern, la feina s'ha reduït. També surt menys de casa per por a ser detinguda. No és l'única mare de la comunitat que s'ha quedat sola perquè han detingut el seu marit en un control de trànsit mentre tornava de la feina. Està convençuda que detenen els homes perquè la resta de la família s'autodeportin.

Recorda que les primeres batudes de l'ICE al barri van començar al març. "Llavors es van emportar un veí i després una noia, la Roxana", explica la Maria. Però en els darrers mesos, des que Trump va desplegar la Guàrdia Nacional, les batudes s'han incrementat. Especialment en els barris amb forta presència llatina de l'àrea metropolitana, lluny dels ulls de la resta de persones que viuen a la capital.

Detencions per perfil racial

La por a ser detingut s'escampa com una taca d'oli dins la comunitat llatina i la inseguretat ja no és exclusiva de les persones sense papers. La Sofia –nom fictici– és ciutadana estatunidenca i és qui va anar a recollir la camioneta del Gabriel dos dies després que el detinguessin. Ha vingut per emportar-se el Diego perquè la Maria pugui fer l'entrevista amb tranquil·litat. Reconeix que fa temps que ella, tot i ser ciutadana, també té por que l'aturi immigració i va amb tota la documentació a sobre. No és l'única persona llatina que els darrers mesos ha expressat aquest sentiment. Al setembre, el Suprem va autoritzar que l'ICE podia partir del perfil racial –el color de pell, trets físics o fins i tot el fet de parlar espanyol– per detenir persones. És d'acord amb aquest criteri que el Gabriel assegura que el van fer aturar en el control de trànsit en què l'ICE el va detenir.

"Quan em van tenir parat, van obrir la porta del cotxe, em van arrossegar a fora i quatre agents em van immobilitzar contra el terra. Un cop estava contra el terra va ser quan em van demanar la documentació. No abans", explica a l'ARA el Gabriel en una videotrucada des de Guatemala just quan fa un mes de la detenció.

Entre el moment del seu arrest i la seva deportació van passar sis dies. Durant aquest període, el Gabriel va ser transferit fins a tres cops en diferents centres de detenció d'immigració: els dos primers a Virgínia, fins a arribar al destí final, Louisiana.

Les transferències constants no són casuals, de fet, són una pràctica legal que, tal com explica a l'ARA l'advocada del Centre per als Drets Constitucionals (CCR, de les sigles en anglès), Samah Sisay, "crea una situació en què és difícil per als advocats contactar amb els seus clients". "Nosaltres hem interposat diverses demandes contra l'ICE per trasllats en què estan actuant de manera repressiva, és a dir, utilitzen el trasllat per prendre represàlies contra persones que estan denunciant el que viuen en detenció o persones que fan vagues de fam o coses per l’estil. Les traslladen lluny dels seus advocats i de les seves famílies".

Els dos primers dies, explica el Gabriel, el van traslladar d'un lloc a l'altre en qüestió d'hores. Primer el van enviar al centre de detenció d'immigració de Chantilly, Virgínia, on va passar el vespre de dissabte. "Aquí és on comença el terror per a mi, perquè soc diabètic tipus 2 i no havia menjat res des del migdia. I necessito menjar per regular-me el sucre. Vaig començar a tenir tremolors. Suposo que entre l'ensurt de la detenció i que no havia menjat res, m'estava baixant la tensió", explica el Gabriel. Un dels agents va contestar la seva petició i li va donar un burrito. "Era diminut i vés a saber quant temps feia que estava allà, perquè semblava descompost". "I aigua?". "No, aigua no me'n van donar", va contestar el Gabriel.

Les queixes sobre aliments caducats o en mal estat són recurrents en tots els centres de detenció d'immigració del país, amb casos de persones que han sortit malaltes per culpa del menjar. El Gabriel també recorda que tenien l'aire condicionat molt fort i ni tan sols li van donar una manta aquella nit.

Després de Chantilly, diumenge van traslladar el Gabriel a Richmond, on es va estar fins dimarts al migdia. No va ser fins llavors, quan ja havien passat tres dies de la detenció, que li van donar roba de recanvi i van deixar que es dutxés. El dimecres al migdia, arribava al centre de detenció d'Alexandria, Louisiana, que, juntament amb altres vuit instal·lacions de l'estat del sud, és conegut com el forat negre. Després de Texas, Louisiana és l'estat amb més migrants internats dins dels centres de detenció d'immigració.

"No van donar-me res per la febre"

"Allà vaig estar amb febre. Vaig demanar tres vegades als guàrdies que em donessin algun medicament per controlar-la, perquè la notava alta. Els guàrdies deien: «Sí, sí, ara». Però no em van donar res. Si veuen que pots caminar o que estàs assegut, no t'atenen. Només si estàs molt greu", denuncia el Gabriel, que explica com un home que tenia diabetis no el van atendre fins que es va desmaiar. "També em vaig posar malalt de l'estómac perquè feia dies que menjava coses que no estaven en molt bon estat", denuncia. L'home explica que va perdre 4,5 kg durant els sis dies que va estar en el sistema de detenció.

A l'àrea on va estar internat el Gabriel hi havia unes 150 persones i només tenien deu vàters. L'home explica que tenia la sensació que el centre estava massificat i sobrepassat. Impressió que corroboren tant l'advocada Samah Sisay com Frances, membre del grup Defensors de les Persones Immigrants en Detenció de Louisiana. Totes dues confirmen que des que Trump està al poder, els centres estan saturats.

"Els centres ja gairebé no podien atendre adequadament les persones que hi havia abans. I quan arriba més gent, simplement hi ha apatia i ningú presta atenció a les condicions en què es troba la gent", exposa Sisay. Segons un article del Migration Policy Institute, quan Trump va arribar a la Casa Blanca el gener del 2025 hi havia un total de 39.000 detinguts sota custòdia de l'ICE, xifra que es va disparar fins al rècord de 61.000 a finals d'agost.