Alto les seques! Ja ha sortit l'Obregón

Com que Julio Iglesias, com el rei emèrit, és un espanyol que pel sol fet de ser-ho té dret a cuixa, hi ha tot de personalitats, com Santiago Abascal i Isabel Díaz Ayuso, que han sortit a defensar-lo. Queixar-se de Julio Iglesias o del rei és queixar-se d’Espanya. I això sí que no.

D’entre tots els defensors mediàtics, destaquem-ne l’actriu Ana Obregón, que també era amiga de Jeffrey Epstein, cosa que diu molt d’ella com a biòloga. Diu que amb l’autor de Hey hi va conviure dos anys i mig i que tractava les dones "de meravella", signifiqui el que signifiqui, això. Què significa? ¿Que en públic, almenys, demanava els daiquiris per favor? ¿Que donava les gràcies a les que –per contracte– s’havien de banyar al mar amb ell? Però deixem que actuï la presumpció d’innocència, dintre de l’estupor que causa tot plegat, això sí. No soc Lady Chatterley, però si hagués de contractar un jardiner, ja us asseguro, encara que fos com en Mellors de la novel·la, que no li demanaria una prova d’ITS, perquè no entraria en els meus plans obligar-lo a diverses activitats extralaborals. No comprenc, de cap manera, quin plaer es deu obtenir d’obligar algú a fer-s’ho amb tu. Per cert, un altre que tenia serveis de ginecologia al palau era Moamar al-Gaddafi. S’ha de violar amb certes precaucions.

He conegut alguna estrella mediàtica que tractava de meravella els col·laboradors però tractava de pena els redactors i els productors. I he conegut alguna estrella de l’edició que tractava de meravella els autors però tractava de pena els caps de premsa i els correctors. Que Julio Iglesias la tractés bé a ella, a l’Obregón, no vol dir que tractés bé la minyona. I que tractés bé la minyona en públic, quan li portava el Daiquiri, no vol dir que no la volgués grapejar en privat.