Pública o concertada: un fals debat?

El problema de la segregació no és només el de la doble xarxa

Una aula de l'Escola Rafael Alberti, a Badalona. / CÈLIA ATSET

Les direccions de les escoles públiques de la comarca del Garraf –només una setmana abans de la notícia del pressupost “més alt de la història per a educació”–, en un vídeo que s’ha fet viral, deien “prou” a una situació d’excepcionalitat que ha durat més de nou anys. Exigeixen una inversió real en els centres i les aules que dignifiqui l’educació. L’arribada constant de nou alumnat, les aules saturades i la manca de recursos en un context de més pobresa i complexitat, els fan dir que “així és difícil millorar els resultats dels alumnes, de cada nen i cada nena”.

Els nous pressupostos haurien de ser la gran oportunitat per replantejar el model de finançament i avançar cap a un model d’escola inclusiva i millorar les condicions d’escolarització dels centres públics i concertats. Més finançament pot millorar la igualtat d’oportunitats i els resultats de l’alumnat, en especial dels més vulnerables. La qualitat del sistema també depèn, però, d’on i com s’inverteix. Xavier Bonal, catedràtic de sociologia de l’educació, ens recorda que la segregació escolar a Catalunya s’ha reproduït més per omissió que per acció. Ha faltat valentia política i implementar les mesures que fan que no arribem a la concentració excessiva de problemes socials i educatius en determinats centres. A Catalunya hi ha centres escolars amb percentatges elevadíssims d’alumnat d’origen estranger que palesen l’endarreriment i la manca d’accions per afavorir l’equilibri escolar. 

No hi ha millora sense un finançament que la faci possible com tampoc podem avançar si no és posant l’interès públic per davant de les lluites d’interessos sectorials o particulars

Aquesta és la missió i l’esperit del Pacte Contra la Segregació Escolar de l’any passat. Els dos pilars del Pacte són la corresponsabilitat i el finançament. No hi ha millora sense un finançament per fer-la possible com tampoc podem avançar si no és posant l’interès públic per davant de les lluites d’interessos sectorials o particulars. El pressupost del departament hauria de tenir una partida clarament associada a combatre la segregació escolar, que és un dels temes que més preocupen al conjunt de la comunitat educativa dels nostre país, i al mateix govern. Pel que fa al consens: ¿s’està esquerdant amb el decret d’admissions? L’escola concertada en pocs dies ha recollit més de 122.000 firmes i al·legacions en contra del decret, una de les primeres mesures després de gairebé un any d’haver signat el Pacte. Els mateixos que van signar el Pacte se senten ara amenaçats amb l’aprovació d’un decret que exigeix i imposa mesures que els poden afectar sense oferir els recursos necessaris per fer-hi front. 

Per molt que a alguns els interessi posar-hi el focus, el debat no és tant entre l’escola pública i la concertada com sobre el finançament del servei d’educació a Catalunya. D’altra banda tenim dades que mostren que, tal com alerta el darrer informe del Síndic de Greuges (2016), la segregació a l’interior de les xarxes pública i concertada supera, i de molt!, la segregació entre xarxes: només el 20,5% de la segregació s’explica pel contrast entre les dues xarxes mentre que el 77,9% de les diferències són a l’interior de cada sector. El Pacte reconeix que la primera causa de segregació és la barrera econòmica que afecta tant centres públics com, molt especialment, concertats. És necessari dir que no totes les públiques són gratuïtes, i que no costen el mateix. També en la pública les quotes altes de les AMPA, les colònies o unes extraescolars són barreres econòmiques per a famílies que no podran accedir-hi. En algunes escoles públiques hi ha quotes semblants a les concertades. També dins de la concertada les diferències són enormes entre una oferta amb quotes excessives i d’altres molt modestes. Les quotes de les famílies serveixen per pal·liar el dèficit d’inversió en educació, que en el cas de la concertada només cobreix el 60% de la despesa real del centre (Síndic de Greuges, 2016). Hi ha escoles públiques i concertades implicades en l’escolarització de l’alumnat immigrant i amb necessitats educatives especials, de la mateixa manera com n’hi ha de poc implicades. El problema de la segregació no és només el de la doble xarxa. La titularitat pública no l'hem de confondre amb el servei públic: a Catalunya som el país que som gràcies a la iniciativa social, també en educació. 

Sisplau, centrem el debat en el nivell tècnic i no en la lluita ideològica, i exigim que es compleixin les mesures concretes que el mateix Pacte Contra la Segregació preveu. És essencial garantir un finançament just i suficient per a tots els centres i avançar cap a la gratuïtat efectiva. Evitem, si podem, incendis innecessaris i tornem a l’esperit de corresponsabilitat del Pacte. D’altra banda, si deixem de construir consens com a Servei d’Educació de Catalunya (que inclou centres públics i concertats) estem permetent que guanyin terreny les veus de la intransigència, i els posicionaments dogmàtics d’aquells que posen interessos ideològics, corporatius i partidistes per davant del bé comú i el dret a una educació de qualitat per a totes les nenes i els nens. La segregació escolar afecta negativament l’èxit educatiu del nostre sistema i, a més, suposa una amenaça per a la cohesió social del país.