Un pam de món 20/02/2023

Un any d’invasió

3 min
Militars ucraïnesos assisteixen a simulacres conjunts a la regió de Rivne, a la frontera amb Bielorússia, prop de Chornobyl

Consciència. Ucraïna resisteix. Un any després d’aquella “operació especial” de Vladímir Putin que havia de ser ràpida i victoriosa, la guerra s’ha instal·lat a Europa. I aquell error de càlcul estratègic del Kremlin ha acabat contribuint a la construcció institucional i cívica d’Ucraïna com a país amb una força i una capacitat de consciència col·lectiva com no havia passat fins ara. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A la capital, esforçar-se per recuperar una normalitat anòmala és un acte de resistència. Però la realitat de la guerra s’escola en cada gest, en cada moment, com el so de les sirenes antiaèries que van acompanyar la curta caminada de Volodímir Zelenski i Joe Biden pel centre de Kíiv. 

El primer aniversari de la invasió coincideix amb una nova escalada militar, retòrica i simbòlica. Rússia intensifica els atacs abans no es confirmi l’arribada de l’armament pesant europeu i nord-americà. La Xina insinuava, aquestes últimes hores, que podria subministrar armament a Rússia, i la resposta del president nord-americà a tot això ha estat visitar per sorpresa Zelenski i anunciar un altre paquet d’ajuda militar de 500 milions de dòlars, que se sumen als 30.000 milions que hi ha destinat fins ara.

Confrontació. La guerra entra en una fase de desgast sense horitzó definit, amb els dos bàndols encara convençuts de la seva victòria o, com a mínim, decidits a no acceptar cap altra alternativa que les demandes de màxims que se senten empesos a exigir davant els brutals costos del conflicte. Els atacs russos han tornat amb força i, al front, es lluita pam a pam pel control del territori.

Avui Zelenski ja no parla de la neutralitat d’Ucraïna com feia a l’inici de la invasió, i quan reclama la integritat territorial del seu país ja no renuncia a Crimea. Però, malgrat la capacitat de resistir i la determinació que han demostrat els ucraïnesos, Kíiv se sap ostatge del difícil equilibri que sospesen europeus i nord-americans, entre la durada del conflicte i la voluntat de mantenir l’ajuda militar. 

Al davant hi ha una Rússia blindada, insondable, i convençuda que té més capacitat d’aguantar el cost d’una guerra llarga o, com a mínim, d’entomar la sagnia d’un conflicte cronificat. 

Fragmentació. Els qui celebraven el “retorn d’occident”, mobilitzat i cohesionat en el suport a Ucraïna, ara comencen a mirar més enllà dels límits transatlàntics. La distància entre els Estats Units i la Unió Europea amb la resta del món s’ha eixamplat. Només calia sentir els discursos de Kamala Harris, Emmanuel Macron, Olaf Scholz o Sana Marin aquest cap de setmana a la Conferència de Seguretat de Munic: per primera vegada en molt de temps es reconeixia en veu alta que han perdut el relat del Sud Global, on la guerra i el seu impacte es perceben de manera molt diferent.  

La invasió d’Ucraïna entra en una nova fase, en la qual la Unió Europea començarà a fer-se més preguntes; en la qual el debat ja no serà únicament quines i quantes armes s’han de seguir enviant, sinó quin és el final que es vol per a aquest conflicte i com arribar-hi. Emmanuel Macron declarava aquest cap de setmana en una entrevista al diari francès Le Figaro que “esclafar Rússia no és ni serà mai un objectiu per a França”. Aviat començaran a emergir les diferències sobre la pau possible; sobre la definició de victòria, que divideix també la Unió Europea.

Carme Colomina és periodista
stats