Avortament i ultradreta
En el debat encès sobre l’avortament el que menys importa és, precisament, la vida. No ens enganyem, darrere la polèmica a Castella i Lleó el que està en joc no és la protecció de la vida intrauterina sinó un grapat de vots. Era d’esperar que Vox, per l’efecte mirall amb altres formacions d’extrema dreta d’Europa i l’onada antiavortament d’Estats Units, utilitzaria l’avortament com una estratègia de màrqueting electoral. Cada vegada que parlem de Vox, i de les seves polèmiques propostes, el partit creix. Ells ho saben i nosaltres també.
La iniciativa d’instaurar un protocol que obligui a escoltar el batec fetal i veure una ecografia 4D abans d’avortar no és només una forma de coacció i pressió a les dones que volen interrompre l’embaràs, sinó que la mesura –inspirada per l’ultradretà Viktor Orbán– trasllueix l’ànsia dels d’Abascal per tenir l’Estat a les seves mans, i coaccionar posteriorment a tothom amb el seu projecte autoritari. Vox no és un partit que es caracteritzi per la seva sensibilitat davant la vida, i menys si es tracta de la vida dels migrants, dels desafavorits socialment o de les dones. Fer veure que es defensa la vida del no nascut forma part d’un entramat ideològic molt perillós per a la salut democràtica.
Més enllà de la polseguera política, la qüestió de l’avortament, com la de l’eutanàsia, és complexa i polaritza la societat entre els qui creuen que la vida és sagrada, i per tant inviolable, i els qui posen l’accent en la llibertat com a dret igualment respectable. El principi de la sacralitat de la vida fou ben definit per Sèneca. «L’home és una cosa sagrada per a l'home (homo homini res sacra)». La idea que hi ha al darrere és que la vida és un regal immerescut, un do, i per això cal respectar-la de forma agraïda. Qualsevol atemptat contra la vida és una falta moral molt greu. A l’altre extrem, el principi de llibertat, molt ben formulat per John Stuart Mill, afirma que «sobre el seu cos i el seu esperit l’home és sobirà». Des de la modernitat, l’ésser humà ja no accepta tuteles. Ser lliure implica poder decidir sobre la pròpia vida, i també sobre la pròpia mort. La llibertat també esdevé un principi sagrat de les democràcies i, per tant, s’ha de protegir. No fer-ho és atemptar contra la dignitat humana.
Davant del conflicte moral en què ens situa l’avortament, Ronald Dworkin sosté que l’estat ha de guardar una exquisida neutralitat i no pot condemnar aquesta pràctica en la seva legislació penal. És una forma de respectar la pluralitat ideològica i de creences que hi ha a la societat, i situar la ciutadania en igualtat de condicions, perquè qui cregui que l’avortament és immoral no estigui obligat a recórrer-hi, i qui cregui que la llibertat és un bé suprem tingui l’oportunitat d’accedir-hi. Vox està als antípodes del plantejament sensat de Dworkin, i s’intueix que la defensa de la vida del no nascut serà una de les seves croades. Això tot just comença. El que preocupa és que la vida de la ultradreta, de moment, no està en perill.
