El 'baby bluff' dels 60
Sí, era un baby boom, però ja es desinfla. No escric bluff en el sentit de decepció o fracàs, sinó referint-me a una generació que comença a desinflar-se en la mesura que inicia (de fet ja ha començat) la seva retirada del mercat laboral.
L’envelliment demogràfic d’Espanya és un fenomen que fa dècades que està en marxa i que ara entra en una fase crítica: la jubilació massiva dels nascuts durant els anys seixanta.
En els propers deu anys, entre quatre i cinc milions de persones passaran de l’activitat laboral a la jubilació. La xifra és indeterminada perquè alguns allargaran el període de cotització i d’altres combinaran el treball amb la retirada parcial.
A això cal afegir-hi una natalitat en mínims històrics. Espanya amb prou feines té 1,2 fills per dona, una de les taxes més baixes d’Europa.
Aquest segon factor provocarà que el mercat laboral perdi entre dos i tres milions de persones addicionals de cara al 2050, segons càlculs de l’INE.
La conseqüència directa és l’augment de la taxa de dependència: avui hi ha uns 2,3 afiliats a la Seguretat Social per cada pensionista. El 2050, la ràtio caurà a 1,7 si no hi ha canvis.
Recordem que les pensions no es paguen amb un fons acumulat. Es paguen amb les cotitzacions dels qui treballen avui. I si cada vegada hi ha menys treballadors i més pensionistes, la sostenibilitat del sistema entra en zona de perill. Es preveu que cada persona i mitja sostindrà un pensionista. I allà començarà el problema de debò.
Avui, les pensions ja representen més del 40% dels pressupostos generals de l’Estat. La Seguretat Social arrossega un dèficit estructural que, segons l’Airef, supera els 20.000 milions anuals. I les estimacions del mateix govern espanyol situen la necessitat de finançament extra en més de 500.000 milions acumulats fins al 2050. No és una xifra qualsevol. És una xifra propera a la meitat del PIB espanyol.
Això no és una crítica ideològica. No és una qüestió partidista. És una alerta estructural. Espanya necessita urgentment un pacte d’estat sobre el model de pensions. I com més aviat s’abordi, menor serà l’impacte.
Augmentar les cotitzacions o retardar l’edat de jubilació pot alleujar. En això estem, introduint canvis graduals perquè la gent no surti al carrer. Però no n’hi ha prou. Cal incorporar més persones al mercat laboral. Flexibilitzar l’ocupació sènior. Atraure talent.
El que em preocupa no és que hi hagi un repte. És que l’estem ignorant. Com si no passés res. Com si no sabéssim que un meteorit ve directe cap a nosaltres. Però ve. I cada any que passa estem més a prop de l’impacte.