'Backlash'
El concepte backlash (que es podria traduir com a reculada, rebot o contrareacció) descriu un corrent de reacció hostil i estructurada contra els avenços en matèria d’igualtat, especialment contra els drets de les dones. És una contraofensiva ideològica i cultural que no neix de respostes aïllades, sinó d’una estratègia articulada amb un objectiu clar: impulsar una contrareforma que reverteixi conquestes socials en drets i llibertats.
La periodista Susan Faludi va popularitzar el concepte al seu llibre Backlash (1991), on el definia com un "contraatac" deliberat contra els èxits del moviment feminista dels anys setanta. Segons Faludi, es tracta d'una ofensiva que presenta qualsevol avenç en igualtat com una amenaça a un suposat “ordre natural” dels rols de gènere.
Avui, en plena onada de la crisi democràtica internacional i amb l’ascens de l’extrema dreta, el backlash és més actual que mai. No es tracta de simples opinions disperses, sinó d’un corrent de pensament i acció que troba aliats en partits polítics, mitjans de comunicació, influencers i sobretot en les xarxes socials, que amplifiquen missatges reaccionaris. Aquest corrent, sovint amagat sota la “defensa dels valors tradicionals”, intenta inocular la idea que la igualtat de gènere no és un dret, sinó un problema social.
En aquest relat, el feminisme es caricaturitza i es converteix en un enemic social a combatre. Apareixen frases com “les dones són unes exagerades”, “el feminisme ha anat massa lluny” i “la violència masclista és un invent”. També es difonen mites sobre denúncies falses i la idea que el feminisme va contra els homes, presentant-los com a víctimes d’una suposada persecució. En paral·lel, entren amb força discursos, com el moviment tradwife, que promouen la tornada a rols de gènere rígids sota una aparença d’elecció personal o empoderament.
La relació entre backlash, extrema dreta i violència no és casual. Des dels líders polítics que neguen les discriminacions estructurals fins als trols i grups d’odi a les xarxes, es configura un ecosistema que ataca especialment les dones, i especialment aquelles amb perfil públic que defensen la igualtat. Polítiques, acadèmiques, periodistes, activistes… són objecte d’assetjament, difamació i campanyes d’odi que no són incidents aïllats, sinó part d’una estratègia coordinada per atemorir, desacreditar i silenciar amb un missatge constant: la igualtat ha fracassat.
Aquests discursos no neixen en el buit: responen a pors profundes, com la pèrdua de privilegis, el canvi social accelerat i la necessitat de revisar el paper de la violència en la masculinitat tradicional, i són instrumentalitzats políticament pels partits reaccionaris. Per això, aquest backlash no és només contra el feminisme ni contra les dones: impacta directament contra les democràcies plurals i els drets humans. Reconèixer aquest fenomen no és victimisme: és anàlisi. I només si entenem que es tracta d’una estratègia coordinada (i no de casos aïllats) podrem defensar els drets conquerits i avançar cap a una igualtat real que no depengui de cicles de progrés i retrocés.