Elisa García-Mingo: "La misogínia digital és un model de negoci"
Sociòloga i investigadora de la masclosfera
BarcelonaFa anys que la sociòloga Elisa García-Mingo se submergeix en l'estudi de la masclosfera, comunitats online que difonen contingut misogin, sigui en comentaris i missatges ridiculitzants o demanant a la intel·ligència artificial que reinventi fotografies de dones per despullar-les.
La masclosfera és el masclisme tradicional a xarxes?
— És una barreja. A finals dels anys 90 el masclisme va començar a traslladar-se a l’espai digital, primer en fòrums i comunitats on homes compartien idees i greuges, però des de fa uns anys és sobretot en comunitat i debat en espais més tancats. Quan nosaltres vam començar a investigar-la, fa sis o set anys, tenia un component més ideològic i polític. Avui és també un model de negoci. Després de la pandèmia n'hi ha hagut un boom a TikTok, Twitch i altres plataformes, i la creació de contingut misogin s’ha professionalitzat. El que es manté és la cultura misògina, però el format i l’estratègia canvien.
Però té unes dinàmiques pròpies?
— Sí, perquè respon a la lògica de la cultura digital. Internet permet organitzar-se ràpidament, actuar amb anonimat i coordinar atacs massius. L’experiència de la violència digital és diferent de l’analògica. L'experiència de ser víctima és diferent, perquè sovint no saps qui t’ataca ni des d’on, i pots rebre centenars de missatges en molt poc temps, fins i tot de comptes automatitzats, de bots. Per això nosaltres parlem de misogínia digital organitzada. La mateixa capacitat d’organització que han utilitzat moviments socials o el feminisme també s’ha utilitzat per coordinar violència.
Quins missatges emet?
— A la masclosfera es construeix una cultura compartida amb missatges recurrents. S’hi diu que el feminisme actual és radical i que està destruint la societat, que acaba amb la família tradicional, que posa en risc la infància i que els veritables perjudicats són els homes. Es parla de dictadura feminista. També hi ha discursos biologicistes sobre la testosterona, la força masculina o la necessitat de recuperar una masculinitat tradicional. Són idees repetides constantment.
Què ofereix a aquests homes agreujats?
— Per a molts homes és un espai percebut com a segur. Senten que fora d’aquell entorn poden ser qüestionats o cancel·lats, mentre que dins la masclosfera poden expressar idees sexistes sense rebre crítiques. És un espai de validació, encara que els discursos siguin violents.
¿Els algoritmes que fan servir les xarxes socials impulsen aquests missatges?
— Absolutament. Per entendre els canvis cal mirar la mediació algorítmica. Les plataformes han anat sofisticant els algoritmes de recomanació i de moderació. Abans l'algoritme et recomanava el que havies consumit i la mediació era menor; ara és central. Els algoritmes decideixen què veus i què no veus, i cada cop són més complexos. La tecnologia és insegura i tòxica, i té el potencial de fer una població més odiadora i violenta, perquè tot circula més de pressa i és la cultura de la humiliació.
Parlava de negoci. ¿La misogínia és un nínxol de negoci?
— Els algoritmes hi tenen un paper fonamental. El model de negoci de les plataformes és l’atenció. Els continguts polaritzadors generen més interacció i més temps en pantalla, i això es tradueix en més ingressos. Per això sovint es recomanen continguts cada cop més extrems. Es creen cambres d’eco en què acabes consumint missatges similars de manera repetida. Amb una sola visualització o amb repetir-ne unes quantes, el sistema ja comença a recomanar continguts semblants. A més, els investigadors no tenim accés a la caixa negra dels algoritmes; és el secret del seu negoci.
¿Això explica que sense seguir els influencers veiem aquesta mena de missatges?
— Els algoritmes segmenten la població, moderen i recomanen continguts per millorar l’experiència d’usuari. Els primers grans algoritmes de recomanació els va popularitzar Amazon amb el “Qui ha comprat això també ha comprat allò”. Això agrada molt perquè personalitza l’experiència. Però també genera cambres d’eco: acabes consumint missatges semblants constantment.
Un autèntic bucle.
— En els adolescents hem vist que poden trigar molt poc a rebre contingut misogin o d’odi, fins i tot sense buscar-lo. Parlem de tecnologies que poden ser tòxiques des del disseny, perquè t’acaben portant cap a aquests continguts. Això connecta amb el que anomenem cultura de la humiliació, en què no només es deshumanitza les dones, sinó també altres col·lectius vulnerables.
I les tradwives, aquestes dones influencers que promocionen el rol de la dona a casa, formen part d'aquesta masclosfera?
— Les dones antifeministes també formen part d’aquest ecosistema i d'aquest negoci. Moltes promouen un retorn a la feminitat tradicional, però elles són empresàries. El més interessant és què està en joc. L'extrema dreta vol que les dones deixin de ser motor de la resistència i que el feminisme es divideixi, perquè sap que el masclisme ja ha arribat al seu límit. El camp on es pot ampliar l’onada reaccionària és entre les dones joves. De fet, és el col·lectiu entre el qual ha crescut més l'antifeminisme.
I després hi ha la intel·ligència artificial per despullar dones o crear pornografia.
— No és casualitat que les empreses tecnològiques aliades amb l'extrema dreta estiguin encoratjant l'odi. És un procés de deshumanització, que va de bracet del feixisme. Presenten les dones com un objecte del qual et pots mofar. És una vergonya!
¿Acabar amb aquesta manera de fer és una batalla perduda?
— Malgrat tot, avui hi ha moltes més iniciatives que fa set anys. Hi ha regulació europea, estratègies de protecció de la infància digital, projectes d’educació, auditories d’algoritmes, iniciatives de programari lliure i internet alternatiu. El problema és que les grans plataformes són molt poderoses i el model de negoci és enorme. Però sí que hi ha més consciència i més resposta que abans.
