El Barça, darrere una pantalla

Igual que la pandèmia va tallar molts cables personals, familiars i socials amb la prohibició del contacte físic, el Camp Nou tancat ha tocat els lligams dels socis del Barça amb el club.

El retard de les obres segons el calendari promès i el reiterat incompliment dels nous terminis anunciats en forma de pastanaga ja són gairebé el de menys, perquè tothom sap que unes obres, siguin en una cuina o en un estadi, només tenen data d’inici. I tothom s’estima més un estadi segur que no pas acabar amb presses. El problema no és la paciència, sinó que el soci ha estat bandejat de tot aquest procés, reduït a observar-ho tot darrere una pantalla, igual com havíem de veure el món el 2020.

Tot va començar quan la junta directiva del club va doblar els preus per pujar a Montjuïc i ho va explicar perquè es tractava d’un "producte diferent". Quan va veure la magnitud de la desbandada, els va rebaixar a la meitat, però el mal ja estava fet. Si vols mantenir el caliu de jugar a casa, fes sentir el soci com a casa i fes que els jugadors sentin que juguen com a locals en un estadi que té pista d’atletisme. Res més lluny de la realitat: socis desplaçats a pitjors localitats perquè les millors es venien més cares als turistes, canvi de localitat a cada partit, absurds com entrades més cares per veure el Getafe que per veure el PSG, codis QR que s’envien poques hores abans del partit, adeu per motius mediambientals al carnet físic de soci que has guardat amb il·lusió cada any (llevat que paguis deu euros, que fan desaparèixer els perjudicis per al planeta), tancament de la grada d’animació... L’abonament d’aquesta temporada s’ha ofert a correcuita, un dia feiner a mig matí, sense previ avís. D'aquestes i d’altres coses, el president en parlarà a l’assemblea de la setmana que ve. Darrere una pantalla, esclar.