El bosc com a model sostenible de turisme i de país

Fent excursions pel territori aquest estiu, observant els fantàstics paisatges del país, em preguntava quin impacte tindria per al turisme una onada d’incendis de sisena generació. I tinc clar que seria un desastre, en primer lloc per a l’equilibri de tot el nostre ecosistema, però també per al conjunt de la nostra activitat, i que cal que ens hi posem ben aviat per evitar aquest escenari. 

Debatem constantment sobre el model turístic a assolir. Volem un visitant culte, respectuós, amb un alt poder adquisitiu, que passi llargues estades (sostenibles) entre nosaltres, sensible a la nostra cultura, i amb sensibilitat pel país. Volem atraure investigadors, emprenedors de sectors d’alt valor afegit, i generar-los el desig que investiguin i emprenguin a casa nostra. Volem que visitin el país i que la despesa que disseminin pel territori ajudi les famílies a tenir un futur laboral prometedor en els entorns rurals per ajudar a revertir el despoblament i tenir més reequilibri territorial. Però un paisatge cremat no ens ajudarà a la consecució d’aquests nobles objectius. 

Hem de preservar el valor paisatgístic dels boscos d’un país que té més de la meitat de la superfície ocupada per terrenys forestals. Un objectiu que només s’assolirà si el bosc torna a tenir valor econòmic per als seus propietaris i aquests el gestionen, des de la iniciativa privada. Amb una gestió eficient del bosc, el tindríem més net, més sa i amb menys càrrega de combustible per afrontar els possibles incendis. 

Aquest any el bosc produirà a Catalunya 0,6 milions de tones de fusta per a les necessitats tant de biocombustible com de material per a la indústria de la fusta. La demanda està xifrada entre 5 i 6 milions de tones. A l’hivern les calderes de biomassa instal·lades, encara molt insuficients si hem d’anar cap a un model energètic més sostenible, hauran d’importar el combustible per poder funcionar. Gestionant el bosc podríem arribar a produir 2 milions de tones de fusta. Encara no suficient, però sí important per avançar en la bona direcció: netejar el bosc, crear llocs de treball, ajudar al reequilibri territorial, prevenir incendis, ser més sostenibles, preservar el valor paisatgístic i, en aquest sentit, també protegir una indústria com el turisme, que representa el 12% del PIB, amb l’objectiu de distribuir més i millor els fluxos pel territori per a un millor coneixement del nostre país i la nostra cultura. 

Què hem de fer? Els tècnics en la matèria diuen que cal incrementar el preu de la fusta, estructurar millor l’oferta (és a dir, organitzar-nos amb associacions eficients de propietaris), canviar el model de qualitat valoritzant la silvicultura mediterrània i reduir costos d’explotació i adaptació de la indústria de primera transformació a les necessitats dels diferents productors en sectors com el del moble, la construcció, la decoració o tot el relacionat amb el suro i el paper. Els experts estan convençuts que és possible fer-ho, que la crisi energètica que estem vivint ens dona una nova oportunitat per avançar en la bona direcció. Cal quantificar el valor dels nostres ecosistemes i pensar l’economia incardinant la societat i el propietari amb el medi i el territori.  

Els boscos són la infraestructura verda més important que tenim, amb un seguit d’externalitats positives, però el seu aprofitament econòmic és escàs. El ritme de la demanda de l'actual model econòmic va a destemps amb el canvi de model energètic, i un sistema forestal que en reguli l’excedent seria exemple de sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

Des d’una visió integral de la importància dels nostres boscos, amb el coneixement tècnic dels nostres experts i científics al capdavant, amb la complicitat i responsabilitat de tots nosaltres a l’hora d’assegurar un bon futur al conjunt del país i el nostre rerepaís, amb la consciència urbana i de país, i amb la necessària voluntat política, ho podem fer.